Economia i Territori: UE, Espanya i Catalunya

Conceptes Econòmics Clau

Divisa: Moneda de curs legal d'un país que pot ser utilitzada per a intercanvis comercials amb un altre país.

Sistema Monetari Europeu (SME): Creat el 1979, va donar lloc a l'ECU (European Currency Unit).

Banc Central Europeu: Banc central de l'eurozona i responsable de la política monetària dels països que participen de la unió monetària i comparteixen l'euro com a moneda única.

Zona Euro o Eurozona: Conjunt d'estats de la UE que utilitzen l'euro com a moneda de curs legal. El 2002 incloïa Alemanya, Àustria, Bèlgica, Espanya, Finlàndia, França, Grècia, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, Països Baixos i Portugal. Posteriorment s'hi van afegir Eslovènia (2007), Malta i Xipre (2008) i Eslovàquia (2009).

Comerç Internacional de la UE

La UE exporta principalment maquinària, productes químics i farmacèutics, vehicles i avions. Importa maquinària, productes energètics i vehicles. Els principals socis comercials són els EUA, la República Popular de la Xina, Rússia i el Japó. El saldo comercial és positiu amb Amèrica del Nord i negatiu amb Àsia i Rússia.

Xarxes Transeuropees (TEN)

Les xarxes transeuropees (TEN), previstes des del Tractat de Maastricht, es divideixen en tres tipus:

• Xarxa Transeuropea d'Energia (TEN-E): Pretén assegurar el subministrament d'electricitat i gas natural a tot el territori.
• Xarxa Transeuropea de Transports (TEN-T): Inclou projectes d'aeroports, carreteres i trens, especialment d'alta velocitat.
• Xarxa Transeuropea de Telecomunicacions (TEN-Telecom): Facilita la transició cap a la societat de la informació, afavoreix la interconnexió de xarxes i el desenvolupament de noves activitats en el sector de les TIC.

Delimitació i Divisió Administrativa del Territori Espanyol

La superfície del territori espanyol és de 505.990 km². Només 14 km separen el continent africà de l'estret de Gibraltar. Formen part del territori estatal l'espai aeri i les aigües jurisdiccionals (franja de mar de 12 milles nàutiques d'amplada al voltant de les costes). Espanya fa frontera amb el Regne Unit, França, Portugal, Andorra i el Marroc.

Fronteres d'Espanya

• Frontera amb França: Llívia, una vila que pertany a l'estat espanyol malgrat que està envoltada per l'estat francès. Frontera internacionalment acceptada i no és objecte de cap discussió.
• Frontera amb el Regne Unit: Gibraltar, territori d'ultramar de la corona britànica. Va passar a mans britàniques durant la Guerra de Successió Espanyola i es va formalitzar amb el Tractat d'Utrecht (1713).
• Frontera amb Portugal: Olivença, municipi de cultura portuguesa de la província de Badajoz. Portugal no el reconeix com a territori espanyol perquè considera que el Tractat de Badajoz (1801) va quedar derogat amb els acords del Congrés de Viena (1815).
• Frontera amb el Marroc: Diversos punts de contacte que són causa de discrepàncies polítiques, com Ceuta i Melilla, el Penyal de Vélez de la Gomera, el Penyal d'Alhucemas i les Illes Chafarinas. Són illes molt petites properes a la costa. El Penyal de Vélez de la Gomera era una illa que actualment està unida al continent per una franja de terra. Com que la majoria d'aquests enclavaments van passar a mans del Regne de Castella durant el segle XVI, l'estat espanyol mai ha volgut negociar la seva sobirania, ja que considera que n'és el propietari des d'abans que es creés el Regne del Marroc.

Espai Schengen i Frontex

Amb la creació de l'espai Schengen (1995) queden pràcticament eliminades les fronteres entre els estats de la UE, conegudes com a fronteres interiors. Frontex (abreviació del francès Frontières Extérieures) és l'agència europea per a la gestió de la cooperació operativa de les fronteres exteriors dels estats membres de la UE, creada l'any 2004 amb seu a Varsòvia.

OTAN: Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord. Es va crear després de la Segona Guerra Mundial com una aliança militar, a l'entorn dels EUA, destinada a protegir els països membres d'una hipotètica amenaça de la Unió Soviètica.

Organització Territorial de l'Estat Espanyol

Basada en la Constitució del 1978, s'estableixen tres àmbits territorials diferents:

• Municipi: Àmbit bàsic de l'administració local. Espanya té 8.111 municipis. El govern i l'administració corresponen als ajuntaments.
• Província: Entitat local amb personalitat jurídica pròpia formada per l'agrupació de municipis. L'estat considera la província com l'òrgan d'administració territorial. El govern i l'administració corresponen a la diputació provincial.
• Comunitat Autònoma: Apareix en la Constitució del 1978, garanteix el dret a l'autonomia de les nacionalitats i regions que integren l'estat. Formades per províncies veïnes amb característiques comunes (històriques, econòmiques i culturals). Capacitat d'autogovern amb autonomia administrativa i legislativa. Hi ha 17 comunitats autònomes i 2 ciutats autònomes al nord d'Àfrica. La norma institucional bàsica d'una comunitat autònoma és el seu Estatut d'Autonomia.

Les comunitats autònomes poden instituir entitats d'àmbit submunicipal com les parròquies, comarques, consells insulars, cabildos. Poden crear corporacions administratives a les àrees metropolitanes i els municipis poden agrupar-se en mancomunitats.

Delimitació del Territori Català i Organització Territorial

Catalunya té una superfície de 32.108 km². La Constitució reconeix a les comunitats autònomes el dret de crear una organització territorial pròpia. La Generalitat va estructurar el territori en comarques.

• 1931: La Generalitat va constituir una Ponència d'Estudi de la Divisió Territorial de Catalunya, que va dividir el territori català en 38 comarques i 9 regions.
• 1936: Aquesta divisió s'aprova, però només està en vigor fins al 1939, quan la derrota a la Guerra Civil Espanyola va abolir les llibertats i l'autogovern a Catalunya.
• 1987: L'actual divisió territorial té els seus fonaments jurídics en la Llei de la Divisió i l'Organització Comarcals de Catalunya. La comarca queda definida com una entitat local de caràcter territorial amb personalitat jurídica pròpia. La llei estableix que cada comarca ha de tenir un consell comarcal.

La divisió comarcal de 1987 es diferencia de la del 1936 per la creació del Conselh Generau d'Aran (organisme autònom amb àmplies competències que administra aquesta comarca de cultura occitana).

Les Vegueries de Catalunya

A partir del 2004, la Generalitat proposa la creació de 7 agrupacions de comarques anomenades regions o vegueries. L'Estatut d'Autonomia del 2006 preveu la creació de vegueries i les defineix com l'àmbit territorial específic per a l'exercici del govern intermunicipal de cooperació local.

Les set demarcacions veguerials són:

• Alt Pirineu: Val d'Aran, Alta Ribagorça, Alt Urgell, Cerdanya, Pallars Jussà i Pallars Sobirà.
• Barcelona: Alt Penedès, Baix Llobregat, Barcelonès, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental.
• Catalunya Central: Anoia, Bages, Osona i Solsonès.
• Girona: Alt Empordà, Baix Empordà, Garrotxa, Gironès, Pla de l'Estany, Ripollès i La Selva.
• Lleida: Garrigues, Noguera, Pla d'Urgell, Segarra, Segrià i Urgell.
• Camp de Tarragona: Tarragonès, Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà i Priorat.
• Terres de l'Ebre: Baix Ebre, Montsià, Ribera d'Ebre i Terra Alta.

Economia Espanyola i la UE

La UE té una població de 497 milions d'habitants. La major part de la immigració arriba d'Europa de l'Est, Turquia, el nord d'Àfrica i Amèrica del Sud.

L'estat espanyol és capdavanter a la UE pel seu volum de producció econòmica. L'economia espanyola acostuma a patir en alguns aspectes importants:

• Atur: Espanya és un dels estats amb la taxa d'atur més alta.
• Inflació: Elevació general dels preus, que acostuma a mesurar-se amb l'IPC (Índex de Preus al Consum). Les causes d'aquesta inflació són l'increment del preu del petroli, de matèries primeres i de productes com el ciment o l'acer en els mercats internacionals, causat per l'augment de la demanda, però també per l'especulació a la borsa. Com que Espanya té una gran dependència energètica de l'exterior, és especialment vulnerable a la inflació.

IPCH: Índex de Preus al Consum Harmonitzat. Indica l'increment global dels preus.

Els estats europeus amb els quals es fan més intercanvis comercials són França, Alemanya, Itàlia, el Regne Unit i Portugal.