Economia Espanyola: Sectors, Indústria i Desequilibris

Serveis Socials Bàsics

Hi ha alguns serveis que tenen una importància de primer ordre pel benestar i el desenvolupament de la societat, cal destacar l’educació i la sanitat. Dels serveis educatius, gairebé tres quartes parts (de 600.000) treballen per a centres públics i la resta en centres privats. Igual que els centres d’ensenyament, els centres hospitalaris poden ser de titularitat pública o privada. Pel que fa a la proporció entre població i metges, la dada és de 3,4 metges per cada 1.000 habitants. Les persones ocupades en aquest sector és superior a 400.000.

El Sector Turístic i el seu Impacte

El sector turístic és un dels motors de l’economia espanyola, ja que genera llocs de treball a restaurants, comerços, etc. Gràcies a les divises que ingressa es pot pagar part del dèficit comercial exterior del país. Les comunitats autònomes amb un nombre gran de places hoteleres són Catalunya, Andalusia i les Balears. El turisme estranger o exterior representa dos terços del volum del moviment turístic; a Espanya el turisme interior representa l’altra tercera part. El turisme exterior procedeix de la UE i la proporció del turisme interior i exterior varia entre les autonomies. Els centres turístics importants del turisme exterior són les Balears, Canàries i Catalunya, mentre que a la resta de comunitats predomina el turisme interior. El turisme presenta problemes mediambientals i econòmics, alguns territoris de la costa mediterrània depenen del turisme i aquesta dependència no és bona, podrien tenir una situació greu en cas d'una crisi de sector. Un altre problema és l'excessiva estacionalitat, que genera un desequilibri en la temporalitat i precarietat laboral de les persones que hi treballen. El turisme ha danyat espais naturals, sobretot la costa; la concentració turística genera problemes com el proveïment i la depuració d'aigües, el tractament de residus, etc.

La Producció Industrial i la Industrialització del Sector Primari

La Industrialització de l’Agricultura i la Ramaderia

Característiques del sector primari:

• Disminució de la superfície cultivada en secà i augment del regadiu.
• Augment de la superfície ocupada pels boscos a causa de la pèrdua d’importància de l’ús de pastures.
• Increment de les superfícies sense aprofitament agrari i pèrdua de sòl agrícola a conseqüència del creixement del sòl urbà i del destinat a infraestructures i serveis.
• Increment de la importància econòmica de la ramaderia en la producció final agrària i pèrdua d’importància dels sectors pesquers i forestals.
• Lligam progressiu entre les activitats agroramaderes i la indústria alimentària.
• Pèrdua de la població activa i envelliment.

La península Ibèrica està situada a la zona climàtica d’influència mediterrània i presenta unes precipitacions mitjanes anuals entre 300 i 600 mm anuals, que fa que s’hi produeixi una diferència entre la gran extensió predominant de conreus de secà i el de regadiu. En les terres de cultiu de secà predominen el conreu de cereals i arbres com l’olivera, els arbres fruiters i les vinyes. Els conreus de regadiu es troben les plantes herbàcies com el gira-sol, el lli, la soja, encara que el valor econòmic més important dels regadius es produeix en els conreus hortícoles i de fruites. Dins de l’hortícola s’ha estès molt el conreu en hivernacles d’una àmplia varietat de productes. En els fruiters destaquen els cítrics i els arbres de gènere prunus, pomeres i pereres. La majoria de les explotacions agràries són explotacions familiars que ocupen dues terceres parts de la superfície agrària útil.

A l’interior de la península predomina el cultiu de secà on hi ha les explotacions més extenses. En la perifèria peninsular abunda el regadiu i es practica l’agricultura a temps parcial on trobem les explotacions agràries més reduïdes.

La ramaderia proporciona més de la tercera part del valor econòmic de la producció agrària. El sector ramader mostra un elevat grau de vinculació a les indústries càrnies i làcties. La ramaderia industrial, amb estabulació contínua del bestiar, mecanització dels processos de creixement i elevades concentracions d’animals, s’ha imposat com a model majoritari.

El sector ramader més important, per quantitat de bestiar i producció econòmica, és el porcí, ja que és un aliment bàsic i amb una gran varietat de productes.

El sector boví és el quart amb més importància en la UE. Té importància per la carn i la llet, que actualment pateix limitacions per un excés de producció, i també s’ha desenvolupat gràcies a la industrialització.

La carn d’oví continua sent un producte important dins de l’alimentació, creix la producció formatgera a partir de la llet d’ovella i cabra.

La pesca té un paper poc important en l’economia.

Les activitats del sector primari faciliten moltes de les matèries primeres de la indústria agroalimentària i cada vegada es produeix més integració i continuïtat entre les explotacions agropecuàries o pesqueres i l’elaboració industrial dels seus productes.

La indústria agroalimentària és una de les capdavanteres per població ocupada i valor econòmic. La distribució dels seus productes té una incidència important en el sector dels transports. Els subsectors més importants des del punt de vista econòmic dins del sector industrial, són el sector carni, el làctic, el del pa i la brioixeria. Pel que fa a les importacions, són sobretot importants les de fruites, hortalisses, llegums, oli d’oliva, vins i pesca.

La Producció Industrial i la Construcció

L’entrada d’Espanya a la UE va comportar que la indústria s’obrís al mercat exterior, i per tant van augmentar les importacions i exportacions. També va significar entrar en un procés de mundialització dels intercanvis en què el mercat estatal perdia importància a causa de les noves possibilitats exportadores que oferia l’obertura al mercat europeu i mundial. En l’estructura empresarial de les indústries s’ha incrementat el nombre de les PIME gràcies a l'especialització en el treball o a la subcontractació que duen a terme grans empreses per externalitzar part de la seva activitat. Segons el valor de la seva producció, els tres sectors industrials destacats d’Espanya són: l’alimentació, les begudes i el tabac, el químic i el del material de transport. Dins del sector químic cal destacar la importància de les empreses farmacèutiques i d’higiene personal. En un segon grau d’importància trobem quatre sectors industrials més: producció i transformació de metalls, maquinària i equipament, productes metàl·lics i productes minerals no metàl·lics. El valor econòmic de la producció no correspon a la quantitat de persones ocupades. Els sectors de la indústria tèxtil, el cuir, el de l’alimentació, les begudes i el tabac i el de la fusta i el suro ocupen força la població activa. El sector de la construcció és un gran creador d’ocupació, però depèn molt de les conjuntures econòmiques i està molt atomitzat en petites empreses.

Els Desequilibris Productius i Econòmics entre Territoris

Les diverses circumstàncies socials, naturals i històriques han fet que el desenvolupament econòmic sigui desigual. Es pot veure en les activitats productives o en el nivell de renda de la població.

Contrastos Regionals en el Desenvolupament Econòmic

L'economia espanyola és la cinquena economia en la UE quant al PIB (valor de béns i serveis produïts per una economia en un període de temps). La renda anual neta de les famílies com Navarra i el País Basc tenen xifres molt altes, mentre que Extremadura, Andalusia i Castella-la Manxa són les més baixes.