Ecologia, Medi Ambient i Tractament de Residus a Catalunya

1. Ecologia i Medi Ambient

1.1 Introducció

Biosfera: Part del planeta on es desenvolupa la vida.
Ecologia: Relació entre l'ésser humà i el medi ambient.
Ecosistema: Conjunt d'elements, organismes i medi ambient relacionats entre si, i sotmesos a unes relacions exteriors. Ha de tenir un límit i un entorn definits, és a dir, han d'estar limitats en l'espai.

Propietats:

• Com a mínim ha de contenir un ésser viu.
• L'entorn d'aquest ecosistema ha de ser arbitrari i el fixa la persona que l'estudia.
• Els ecosistemes poden ser naturals o artificials. El natural es desenvolupa sense que intervingui l'home, els artificials són els que sí que hi intervé.
• La permanència d'aquell ecosistema durant el temps depèn de l'energia que hi aportem.
• Sempre tendeix a l'estabilitat (amb la cadena alimentària).
• Els ecosistemes es distribueixen en:
  • Successió: Els que cada vegada es fan més grans.
  • Regressió: Els que cada vegada es fan més petits.

1.2 Components biòtics i abiòtics

Biòtics: Són tots els éssers vius.

• Productors Primaris: Els que sintetitzen la matèria orgànica a partir d'inorgànica (arbres, flors...).
• Predadors: Necessiten transformar la matèria orgànica en la seva pròpia matèria orgànica.

Abiòtics: Engloba tots els minerals o elements inorgànics.

Classificació dels éssers vius:

• Aeròbics: Són els que accepten els electrons i necessiten l'oxigen per viure.
• Anaeròbics: Són els que no necessiten l'oxigen i viuen en NO₃ o SO₄.

1.3 Biodiversitat i sostenibilitat

La biodiversitat és la varietat d'organismes vius de tota mena que formen part de l'ecosistema. Des del 1992 a Rio de Janeiro es convoca una cimera per acordar mesures de prevenció climàtica i cada 5 anys se'n celebra una altra (1997 Kyoto, 2002 Johannesburg), on s'estableixen unes normes de sostenibilitat i biodiversitat.

Per mantenir-la hem de:

• Protegir i conservar els ecosistemes i les activitats naturals.
• Rehabilitar o restaurar els ecosistemes o espais naturals que ja estan afectats.
• Ús sostenible dels sectors com l'agricultura, la caça i la pesca, la indústria i la planificació territorial.

La sostenibilitat és la conservació de la biodiversitat amb l'aprofitament dels recursos naturals, amb la protecció d'elements naturals, paisatges singulars i amb l'educació i sensibilització ambiental. Les legislacions que funcionen a la Unió Europea són les acordades a Maastricht el 1992 i a Catalunya la resolució del 10/97 amb la conservació i l'ús sostenible de la diversitat geològica.

1.5 El medi ambient en la societat

Els factors que han afectat la societat han estat:

• Nivell de vida.
• Consum energètic.
• Benestar de la societat.

Que crea uns factors negatius:

• Contaminació i residus.
• Emissions aèries (fums, gasos...).
• Increment dels abocaments.

El medi ambient està cada cop més degradat per:

• A Europa el 50% dels residus no es reciclen.
• El 50% de les aigües residuals europees no es tracten.

La Comissió Europea es gasta un 5% en la protecció del medi ambient i a l'Estat Espanyol un 3% del PIB (Producte Interior Brut).

En un espai desenvolupat s'ha d'avançar en sintonia amb la protecció ambiental, és a dir, que indústria i medi ambient han d'anar lligats. El sector públic (medi ambient) i el privat (indústria) són potències en la protecció del medi ambient, ja que el sector privat ha de generar els recursos perquè nosaltres contaminem el mínim possible.

Ex. En la generació d'energia elèctrica, les diferents centrals tenen un grau de contaminació i existeixen energies alternatives i/o renovables que en el sector privat reben subvencions pel seu ús, com les eòliques, solars, tot i que contaminen visualment i perjudiquen algunes aus.

1.6 El medi ambient a Catalunya

El 42% de Catalunya té una coberta vegetal, i la mitjana europea està en el 25%, però a Catalunya tenim una contaminació en ocupació de territori humanitzat, en els que hi han cases són exemples de contaminació visual. La contaminació ambiental s'ha reduït i les industrials estan en el 40% de fa uns anys.

Els espais naturals protegits són actualment d'uns 6500 km² i al 1980 eren 303 km². Pel que fa a les aigües residuals, almenys 1500 h estan depurades i en 20 anys s'han fet unes 300 depuradores. Respecte als residus, el 50% de residus domèstics es recullen selectivament i existeix un contenidor per cada 400 habitants. Respecte a la contaminació marítima, el 98% de les platges catalanes tenen bandera blanca. Hi ha uns 227 punts de presa de mostres en platges i llocs de bany.

2. Impacte ambiental

Un impacte ambiental és una alteració, positiva o negativa, dels ecosistemes i el benestar humà.

Un indicador ambiental és un paràmetre del medi ambient que indicarà la magnitud de l'impacte ambiental (E.I.A.). S'utilitza per prevenir o protegir el medi ambient, i es presenta en forma de document, per poder protegir abans de corregir.

A l'E.I.A. hi ha una sèrie de projectes que s'han de sotmetre a Impacte Ambiental i que el promotor ha de presentar davant l'organisme competent.

L'Administració, després de veure l'E.I.A., nomena els canvis que s'han de fer amb la Declaració d'Impacte Ambiental (D.I.A.).

L'I.A. és un projecte de caràcter tecnocientífic de tipus qualitatiu/quantitatiu. Aquest estudi consisteix a identificar i prevenir la magnitud dels impactes que farem sobre el medi ambient, amb l'objectiu d'integrar aquests projectes o estratègies, activitats públiques o privades que puguin afectar el medi ambient, reduint els seus costos mediambientals des del principi del projecte.

Les D.I.A. són els informes que fa l'organisme administratiu competent, que després d'analitzar i estudiar l'E.I.A. i fer la informació pública (que es publicarà al D.O.G.C., el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya), determina si era o no convenient la realització d'aquesta activitat.

3. Estudi d'Impacte Ambiental

Un estudi d'Impacte Ambiental ha de contenir:

• Descripció del projecte: Localitzar la zona on es realitza l'activitat.
• Recursos que afectarem.
• Condicions de la localització d'activitats: Descripció del medi, determinació d'usos del sòl, aprofitament, obres, infraestructures, instal·lacions. Situació administrativa de la zona afectada. Decrets Reials o servituds.
• Descriure les accions en les fases de construcció i explotació.
• Descripció dels materials a utilitzar.
• Descripció de la superfície del terreny a ocupar.

3.1.2 Estudi de les possibilitats alternatives

Es tria quina és la més adequada. Ha de contenir una descripció del medi al qual afecta.

3.1.3 Descripció del medi ambient

Inventari ambiental, en què s'estudia la situació actual i la situació posterior de fer el projecte.

3.1.4 Identificació, descripció, definició i valoració del projecte constructiu sobre el medi ambient

S'ha de fer una valoració d'impacte produïts pel projecte sobre el medi ambient.

3.1.5 Estudi de les mesures protectores i correctores per eliminar o reduir els impactes que produeixen sobre el medi ambient

S'ha d'establir un pressupost, amb el cost de la realització de les mesures correctores i protectores.

3.1.6 Pla de vigilància ambiental (P.V.A.)

És un document on es recull la informació per comprovar l'evolució de l'estudi ambiental (E.I.A.) durant les diferents fases del projecte (disseny, construcció i explotació). S'han de definir els paràmetres de control i de qualitat ambiental que ha de tenir l'obra.

3.1.7 Document de síntesi

És un resum amb la conclusió de l'E.I.A. si és procedent o no l'estudi i l'impacte de l'activitat, per saber si convé o no el projecte, si es poden recuperar els recursos naturals perduts.

3.2 Descripció del medi

3.2.1 El medi físic

• Àmbit territorial (lloc on farem l'obra).
• Clima.
• Geologia (moviments de les capes de la terra).
• Geomorfologia (forma de la terra).
• Edafologia (capa superior de la terra).
• Aigües (superficials/subterrànies).
• Atmosfera.
• Processos (combinació dels anteriors).

3.2.2 El medi biològic

• Flora - Vegetació.
• Fauna.
• Ecosistemes.

3.2.3 El medi humà

• Paisatge (tipus, riquesa, valor...).
• Activitat econòmica (agricultura, ramaderia, pesca).
• Soroll.
• Estructura territorial (divisió del territori).
• Recursos científic-culturals.
• Usos del sòl.
• Demografia.

3.2.4 Inventari ambiental (dossier)

• Clima.
• Geologia.

3.3 L'impacte i el medi físic

Hem de diferenciar els uns dels altres per l'aplicació de l'activitat sobre el territori.

Els paràmetres que utilitzarem seran:

• Qualitat: És el grau d'un recurs del medi ambient que afectarem, i que val la pena conservar. Ens basarem en:
  • Singularitat: Escassetat i raresa.
  • Diversitat: Varietat i complexitat.
  • Naturalitat: No modificat.
  • Productivitat: Econòmica i ecològica.
  • Integritat: Pur o pròxim a la fi de l'entorn.

La fragilitat i la qualitat estan lligades, ja que un territori molt fràgil no sol tenir una bona qualitat.

• Fragilitat: És el grau de deteriorament que s'ha fet a un territori en funció de l'actuació d'una obra, projecte o activitat.
• Vulnerabilitat: Depèn de les característiques típiques i pròpies del territori. Així, un territori capaç d'absorbir els canvis que es produeixen per una activitat, projecte o obra és un territori poc vulnerable.

La vulnerabilitat ha de corregir totes les agressions per si mateixa i, en la fragilitat i la qualitat, nosaltres podem entrar en mesures protectores o correctores.

3.4 Identificació, determinació, caracterització i avaluació d'I.A.

3.4.1 Definició d'I.A.

S'han d'identificar les accions produïdes pel projecte constructiu, que puguin arribar a produir impactes. Per poder determinar aquestes accions hem de fer una taula amb els efectes del projecte i amb els factors del medi (l'encreuament d'uns amb els altres ens determinarà on hi hauran els impactes), obtenint un llistat amb els impactes del projecte.

3.4.2 Avaluació i valoració d'I.A.

Un cop definits els impactes, hem de valorar-los de la següent manera, perquè hi hagi una interacció entre les accions del projecte i els factors ambientals:

• Qualificació dels impactes (si són positius o negatius).
• Valoració quantitativa, sempre que sigui possible i necessari.

3.5 Sistemes d'identificació, caracterització i valoració d'I.A.

• Mètodes qualitatius:
  • Llistats de referència: Farem els procediments, en què es comprenen els impactes que farem sobre el territori, amb una sèrie d'impactes relacionats en el llistat de referència que estan a l'estudi (taula del dossier). Aquests poden ser:
    • Simples: En què s'estudien solament els factors del medi i els paràmetres sense valorar-los ni interpretar-los (factors/paràmetres).
    • Descriptius: Són aquells en els quals s'estudien els factors i paràmetres del medi ambient, a més s'avaluen els efectes sobre aquest (factors/paràmetres/efectes).
    • Verificació o escala: És un llistat de referència descriptiu en què es valoren també els efectes ambientals o accions (factors/paràmetres/efectes/volum).
    • Verificació, escala i ponderació: A més de valorar-los, fem una ponderació dels factors mediambientals en una escala de valoració (dient-nos on hi ha més o menys impacte).

A més, tenim altres sistemes com:

• Matrius causa/efecte i efecte/accions: Que fem en taules les quals, per un costat, indiquem els elements del medi i, en l'altre, les accions o efectes del projecte. L'encreuament d'un costat amb l'altre ens donarà un possible I.A.

Problemes:

1. En les etapes intermèdies del projecte, no dóna una visió clara dels impactes que farem.
2. No dóna una divisió clara entre els efectes directes i els indirectes.

Avantatges:

1. Dóna una visió del conjunt interessant.
2. En processos de caracterització i valoració d'impactes, és un sistema molt senzill i fàcil de valorar els impactes del projecte.

Per corregir-los van sortir:

• Matrius d'efectes secundaris: Es fa en una taula de doble entrada en què, a un costat, col·loquem els processos directes i indirectes, i en l'altre les accions directes i indirectes.
• Sistemes cartogràfics: És una superposició de dades i factors del projecte (per mitjà de mapes cartogràfics, que ens indiquen l'inventari ambiental) [dossier]. Amb el GIS (Graphic Information System), en què tens un plànol en el qual et sortirà tota la informació dels edificis d'una manera gràfica. S'utilitzen per localitzar i determinar l'extensió dels impactes sobre el medi ambient. Dintre dels cartogràfics hi ha:
  • McHarg: Avalua el medi ambient a partir d'una descripció ecològica, amb la finalitat de donar una sèrie de recomanacions per minvar els impactes del projecte.
  • Tricart: Analitza el projecte o acció, recull dades i coneixements científics i determina la dinàmica del medi natural (les recomanacions les has de fer tu).
  • M. Falqué (P.E.): Està basat en el McHarg, però analitza encara més el territori ecològicament i no dóna recomanacions.

• Mètodes o sistemes quantitatius-semiquantitatius:
  • Leopold: És una matriu, en què en una de les seves parts es col·loquen les accions que poden afectar el territori i en l'altra els factors del medi (l'encreuament dóna un impacte). Les accions són 100 tipus i els factors són 88 i s'han de valorar numèricament entre -10 i 10. En aquest sistema també es pot ponderar, per tant s'ha de fer una ponderació dels indicadors d'impacte.

Avantatges:

1. Fàcil d'utilitzar.
2. Bo per identificar impactes.

Inconvenients:

1. Un mateix impacte es pot comptar dues vegades.
2. No distingeix entre impactes de llarga i curta durada.

• Batelle-Columbus: Es va crear per a la utilització en projectes hidràulics. En aquest sistema tenim 78 indicadors d'impacte (paràmetres ambientals) [dossier]. Es valora de 0 a 1, es dóna una ponderació dels indicadors i ens dóna una valoració.
• Galleta: Es basa en el Batelle-Columbus, però valora dues vegades la qualitat ambiental (abans i després) i calcula i analitza la diferència entre com estava i com quedarà. Per tant, és més complet i bo, i es sol utilitzar per a carreteres i autopistes.
• Valoració visual R. Smardon: Valora l'impacte visual de les obres. Els paràmetres que valora són el color i els contrastos cromàtics de l'obra, la forma, la línia, la textura amb les característiques micromorfològiques, i la dominància espacial. La qualitat i la fragilitat les definirem entre 0 i 4 i el valor final entre 0 i 36. És simple d'utilitzar, molt utilitzat en obres petites i no es pot aplicar en superfícies petites. El límit visual del projecte ha de ser petit.

3.6 Mesures protectores i correctores

Protectores: Són aquelles que es fan anar abans d'iniciar l'impacte.
Correctores: Són aquelles que es fan després o durant la realització de l'activitat impactant. Es poden usar en el disseny/producció/explotació [dossier].

3.7 Programa de Vigilància Ambiental (PVA)

Té la missió d'acceptar i controlar l'evolució dels impactes ambientals realitzats per l'activitat, durant les diferents fases de l'obra (execució i explotació), no intervé en el disseny.

Ha de vigilar que s'aconsegueixin els objectius de l'E.I.A. Té la finalitat de comprovar la magnitud dels impactes ambientals, assegurar el grau d'eficiència i eficàcia de les mesures correctores i protectores previstes a l'estudi, mesurar i tenir en compte els impactes ambientals que hagin sortit durant la realització del projecte i que no estaven previstos en l'E.I.A. i definir les seves mesures correctores i protectores. Assegurar els paràmetres de seguiment de les mesures protectores i correctores.

S'ha d'indicar la periodicitat de control, els paràmetres a controlar i, dins de les mesures protectores i correctores, els sistemes de seguiment i control.

Les maneres per minimitzar els impactes ambientals nous:

• Hem d'adequar aquests nous impactes a l'E.I.A. i a l'Es.I.A., buscar la manera que aquests nous ja estiguessin definits.
• Hem d'adequar els elements del projecte als elements nous i incorporar aquests nous impactes al projecte (Es.I.A.) amb mesures protectores o correctores permanents i estables en el temps.

3.8 El document de síntesi

És l'últim apartat d'un estudi d'impacte ambiental, el qual ha de tenir:

• Un resum de les dificultats tècniques o informatives en el moment de realitzar l'Es.I.A.
• Hem de fer un balanç dels aspectes beneficiosos o perjudicials en l'execució del projecte i classificar-los en favorables/desfavorables.
• Ha de contenir una informació pública, clara i precisa, per tant comprensiva, de la realització del projecte o activitat.

4. Tractament de residus

El Decret 2/91, de 2 de setembre, la Generalitat va donar plena competència a la Junta de Residus a Catalunya juntament amb els Ajuntaments, Consells Comarcals i Mancomunitats, que porten tot el tema de R.S.U.

Competències de la Junta de Residus:

1. Informar i assessorar sobre el tractament i la tecnologia a utilitzar.
2. Evitar abocaments incontrolats.
3. Restaurar zones degradades per abocaments incontrolats.
4. Promoure el desenvolupament d'instal·lacions i sistemes de tractament, ja siguin públiques o privades.

Competències de les Mancomunitats:

1. Assegurar la recollida, el transport i el tractament dels R.S.U. generats en el seu propi terme comarcal.
2. Concedir les llicències municipals per exercir alguna activitat que origini deixalles o residus (llei integral).
3. Desenvolupament i execució de plans i projectes de gestió de residus conjuntament amb la Generalitat (Medi Ambient i la Junta de Residus).

4.2 Residus industrials

Llei 6/1983 i el Decret 142/1984 que ens diuen quins són els residus industrials.

La Junta de Residus ha de:

• Fer la inspecció dels residus.
• Presa de mostres, per a la seva anàlisi.
• Supervisió que es cregui convenient.

Si una indústria genera R.I.E. ha d'estar registrada en un inventari de Productors de Residus Industrials Especials, que té la Junta de Residus. La indústria haurà de tenir registrada la quantitat de residus i les seves característiques. Pel transport dels R.I.E., els transportistes han d'estar en el mateix registre.

4.3 Residus urbans

L'objectiu per a aquest tipus de residus és l'eliminació, el tractament o l'aprofitament. Els municipis petits no poden construir un abocador, i per solucionar aquest problema es crea un abocador en un altre municipi i es paga per la seva utilització.

Els objectius a tenir en compte són:

1. Minimitzar el volum dels residus.
2. Disminuir la perillositat d'aquests.
3. Promoure polítiques de recollida selectiva.
4. Utilitzar els residus com a font d'energia.
5. Regenerar els espais degradats amb abocadors incontrolats.
6. Fer front a les despeses amb impostos i subvencions. Els impostos són pagaments directes o indirectes que paga el contribuent, i les subvencions són ajudes que dóna la Generalitat o el govern central.

Amb la Llei 42/75 els ajuntaments estan obligats a controlar els residus que es generin en el seu propi espai.

4.4 Residus tòxics i perillosos

Són aquells que suposen un risc elevat per a la salut de les persones i per a la sostenibilitat del medi ambient. El tractament es basa en l'emmagatzematge o la innertització dels residus.

Per poder innertitzar-los hem d'utilitzar tecnologies experimentals, amb les quals evitaríem els efectes nocius contra el medi ambient i les persones.

Bàsicament, els R.T.P. es presenten en forma sòlida/pastosa/líquida/gasosa i resulten normalment d'un procés de producció dels sistemes de transformació o consum, de la indústria de producció energètica. El propi productor primari ha d'estar d'acord amb la Llei 20/86, del 14 de maig, que especifica les quantitats i la concentració de cada material per a ser tòxic.

4.5 Residus sanitaris

Produïts per centres o establiments hospitalaris, comportant un gran risc per a la salut de les persones i del medi ambient.

Els dividirem en:

• Assimilables als R.S.U., amb el mateix tractament.
• Bio-sanitaris:
  • Perillosos: Compostos amb agents infecciosos.
  • Poden contagiar a les persones, per ser tòxics.
  • Es componen per restes d'operacions quirúrgiques (s'han de cremar pel propi centre sanitari).
• Químico-sanitaris perillosos: Aquests residus contenen substàncies químiques capaces de contaminar el medi ambient i afectar la salut de les persones. El centre que els origina els ha de tractar (solen ser medicines, compostos químics...).
• Residus radioactius (baixa i mitjana radioactivitat): Els originarien les plaques de raigs X o els raigs gamma, s'han d'emmagatzemar, i una empresa s'encarrega del transport i el tractament dels mateixos (ENRESA). Estan regulats pel Decret 300/92, del 24 de novembre.

4.6.1 Sistema pneumàtic

S'ha desenvolupat un sistema de recollida pneumàtica dels R.S.U. per una sèrie de canonades.

Hi ha dos sistemes:

• Estàtic: En què un camió ha de recollir els residus que s'han anat emmagatzemant en un contenidor.
• Dinàmic: En què el camió és el mateix que fa de contenidor i, un cop ple, és substituït per un altre camió.

En la recollida selectiva hi ha un contenidor i un tub per a cada tipus de deixalla (vidre, paper o envasos).

4.8 Incineració d'escombraries

Es basa en la transformació de les deixalles en cendres, escòries i gasos amb un sistema de combustió controlada. La temperatura dels forns oscil·la entre els 700-1100 °C; la més normal és la de 900 °C.

S'utilitzen forns continus i discontinus:

• Continus: Entra la matèria a un forn rotatori i es va cremant contínuament.
• Discontinus: Es crema una quantitat i, quan es crema, es treu i se'n posa una altra.

Avantatges:

• Reducció del cost del transport (redueix el 80-90% del volum i el 75-80% en pes).
• Es poden aprofitar energèticament la crema amb les centrals de cogeneració.
• S'elimina la matèria orgànica.

Inconvenients:

• Elevat cost d'inversió i explotació (combustible).
• Possible contaminació de l'atmosfera a base de dioxines i furans.
• Eliminació de les cendres i escòries, que s'han de transportar als abocadors.
• Consum energètic elevat.

Compostatge

De tots els residus urbans i residus sòlids, hem d'eliminar tot menys la matèria orgànica, i la tractem mitjançant una fermentació aeròbica i uns processos biològics aeròbics, donant un compost (fertilitzant orgànic), però porta petites quantitats de vidre i plàstic, que no la fa atractiva pels pagesos, i s'utilitza per a obres públiques en talussos.

La matèria orgànica porta uns gèrmens patògens i amb aquest sistema aconseguim la seva eliminació, i aprofitem d'un 30-40% dels R.S.U. (en pes).

Passos:

1. Recepció de les escombraries.
2. Selecció i classificació de les escombraries.
3. Triturar i garbellar la matèria orgànica.
4. Descomposició, digestió i estabilització de la matèria orgànica.
5. Expedició (ensacat i/o embalat).

En el pas 4 afegim unes bactèries de laboratori, que afavoreixen la digestió i l'estabilització.

Condicions que ha de complir la planta de compostatge:

• Humitat del 25-35%.
• Temperatura de 35-75 °C.
• PH de 7-7,5.
• Necessitat d'aire d'1 m³/Tn/h (per tona i hora).

Reciclatge i reutilització de materials

:
PAPER:
Una persona la dia genera 1,20kg de residus, del qual un 60% del volum i un 33/ de pes son embalatges. Son embalatges dutilització diària. A lany una persona llença uns 120kg de paper i per obtenir 1Tn de paper necessitem 3,2m³ de fusta, que serien aproximadament 17 arbres, duna edat mitjana de 20 anys un terreny duns 4000m² (350 arbres), cosa que significa que per persona es necessitaria 400m² de terreny per persona.
El reciclatge del paper es basa en lobtenció de pasta de cel·lulosa, que obtenim de les escombraries i de la recollida alternativa. Per obtenir un paper net, sha de treure el color per mitjà dels dissolvents, que el es podem tornar a reciclar. Els papers que contenen adhesius, encerats...
PLÀSTICS:
Els plàstics no son biodegradables, i això suposa un gran problema. Els dividirem el termoplàstics i termostables:
§ Termoplàstics 85%: es fonen i mantenen las seva estructura molecular permeten el seu reciclatge.
§ Termostables 15%: es fonen i no mantenen la seva estructura molecular i no es poden reciclar.
El problema del reciclatge del plàstic, es que al reciclar-los perden gran part de la qualitat.
BRIC:
El Bric son 5 lamines superposades, composta de 3 capes de plàstic, 1 dalumini i 1 de paper Kraft (dalta qualitat). Bàsicament la separació de les capes es inviable i el seu reciclatge no es pot aconseguir pel mètode tradicional.
LLAUNES:
Les Llaunes, poden ser de refrescos o de conserves, compost de metalls o elacions daquells metalls, ferro alumini i zinc. Per poder recuperar lalumini, ha destar net, i el reciclatge daquest produiria per si mes contaminació encara. El ferro es de fàcil recuperació.
VIDRE:
El vidre es 100% recuperable, i no representa cap problema pel reciclatge. Amb la proporció dun 90% de vidre reciclat i un 10% de vidre nou, tindrem un estalvi energètic dun 75%.
Industria dequipaments:
Reciclatge delectrodomèstics:
A part del reciclatge del ferro i del coure de les manegues, es la recuperació del gas refrigerant, i el que sha fet es caviar quests gaso per gasos carbònics (meta i butà) que si que es poden reciclar.
Reciclatge dautomòbils:
Els vidres, i xapes son plenament reciclables i es solen utilitzar en els mateixos automòbils. Els pneumàtics es poden reciclar sutilitzen amb les mescles bituminoses per fer asfalts, donant-li millors qualitats. Però no es sol utilitzar perquè es un mètode que surt mes car que la mescla tradicional.
Sector de la construcció:
§ Des-construcció: en els enderrocaments amb laprofitament de ferro, totxos, vidres, fustes.... recollit en el decret 201/94, 26 Juliol regula els enderrocs i el tractament dels residus que provenen de la des-construcció. I els residus saprofiten per a traçat de camins.
Lenergia:
Cogeneració:
El sector energètic esta basat en la cogeneració, amb la reutilització dels olis usats, recuperació energètica dels gasos dels abocadors, laprofitament de les aigües residuals (EDAR), tractament dels productes agrícoles (purins), amb el tractament dels purins, generant una energia.
El tractament dels purins es fa amb un sistema químic que permet recuperar els sòlids dels purins i els liquidis (laigua). També es pot fer mitjançant la deshidratació tèrmica o per tractaments biològics.
Tractament de les Aigües Residuals:
[PLANTA DEPURADORA]
Sistemes:
Tenim tres sintemes:
­ Físics: son aquells que consisteixen bàsicament en mecanismes que treuen la contaminació de les aigües. Aquest sistemes son reixes, garbells, xarxes, filtres, sedimentació, flotació, evaporació i absorció
­ Químics: consisteixen en la eliminació de la contaminació amb sistemes químics. Aquest serien la neutralització o modificació del PH, més pròxim a la modificació, oxidació o oxigenació de les aigües, reducció de les aigües, intercanvi iònic (podem eliminar coure, zinc, plom mercuri).
­ Biològics: són els que amb la intervenció de mecanismes biològics depurem laigua. El tipus son els fangs actius, i els llits bacterians que consisteixen en unes graves i un filtre biològic de bactèries.
Fases:
El bypass general ens evita que en cas darribar mes aigua de la que la depuradora pot tractar, fa que lexcés no entri i la retorna a la font.
­ Pretractament:
­ Llavoradura: te com objectiu leliminació dels residus sòlits que son capaços dembossar en les fases següents del tractament. Normalment sutilitza un sistema físic, basat en garbells o reixes, estàtiques o dinàmiques. Les primeres solen ser de 50-100mm i les segones de 3-10mm. En les estàtiques hi ha una pèrdua daigua, en les dinàmiques, els cilindres socupen de que tota laigua saprofiti, ja que es en la mateixa cota el filtratge. Es convenient que les barres de les reixes siguin dacer inoxidable.
­ Dessorrat: es un procés en el que traurem partícules minerals, o qualsevol altra que tingui un tamany major a 0,2mm. Es basa en un tractament físic, que es fa passar per unes canalitzacions daigua, que la fan circular entre 40-20cm_/s i en el qual les partícules superiors es sedimenten al fons dels canals, i per sistemes mecànics o manuals, es van extreien.
­ Desgreixat: es un procés en el qual treurem de laigua greixos i matèries flotants. Molts cops sefectua en el mateix canal del dessorrat. Consisteix en uns dipòsits am una pala que va fent girar laigua, i porta totes les partícules cap a la part exterior, ja que es on hi ha mes velocitat.
­ Tractament primari: ens arribarà un afluent que contindrà un 50% de matèria en suspensió (MES) de tipus orgànic, i un 50% de tipus inorgànic. Està basat en un sistema físic, basat en un sistema de sedimentació. Es deixà laigua en els sintemes de sedimentació 2h amb un sistema de flux continu (entra i surt contínuament), i arribem a eliminar un 60% de la matèria inorgànica en suspensió que ens ha arribat i es disminueix el DBO en un 30%. Desprès daquest tractament podrem abocar les aigües al mar.
­ Tractament secundari: hem deliminar el 40% de matèria en suspensió i la matèria dissolta (MD). El podem dividir en:
­ Coagulació-Floculació: consisteix en afegir un reactiu (coagulants), que aconseguirem concentrar les partícules en suspensió, fent una partícula més pesada. Afegirem els coadjuvants, que ajudaran als coagulants en el seu objectiu.
­ Decantació-Clanificació: es un sistema mitjançant el qual farem que es sedimentin les partícules i les bactèries que afegirem per menjar-se les partícules, cauran a la part inferior. Les bactèries que traiem les podrem tornar a aprofitar.
Fins aquest tractament es el que tenen la majoria de plantes depuradores.
­ Tractament terciari: leliminació dels compostos de nitrogen i de fòsfor, de difícil eliminació. Leliminarem per tractaments biològics i químics, amb tractaments aeròbics i anaeròbics. Desprès del tractament terciari hem de fer la cloració.