Ecologia: conceptes clau i relacions dels éssers vius

Ecologia: conceptes clau

Definicions bàsiques

Ecologia: ciència que estudia les relacions entre els éssers vius, i també entre ells i el medi físic que els envolta.

Biotop: lloc o medi físic ocupat per una comunitat. Cada biòtop està caracteritzat per unes condicions ambientals, com la llum o la humitat.

Comunitat/biocenosi: conjunt de poblacions que viuen en una àrea determinada.

Població: grup d’individus de la mateixa espècie que conviu en una àrea determinada.

Ecosistema: la comunitat o biocenosi i el biòtop en què viu.

Hàbitat: és l’espai físic en el qual viu un organisme i, per extensió, una espècie.

Factors ambientals del biotop

• Biòtics: apareixen com a conseqüència de la presència d’altres éssers vius, com la lluita per l’aliment o l’espai.
• Abiòtics: no depenen directament dels éssers vius, com la llum, la temperatura, la salinitat.

Zona òptima: en la qual un organisme creix més ràpidament, deixa més descendència i sobreviu millor. Si se supera un determinat valor, el límit de tolerància, l’individu pot morir.

Nínxol ecològic

• Especialistes: exploten nínxols amb unes característiques molt concretes i inaccessibles per a altres espècies; és el cas de l’ós panda. En aquest cas s’evita la competència però hi ha una forta dependència amb l’hàbitat.
• Generalistes: exploten qualsevol nínxol, com les rates o les gavines. Són animals oportunistes que poden menjar molts tipus d’aliments.

Relacions entre organismes

Tipus de relacions

• Intraespecífiques: quan tenen lloc entre dos o més individus de la mateixa espècie.
• Interespecífiques: quan succeeixen entre individus d’espècies diferents.

Principals relacions interespecífiques

• Competència: es manifesta quan dos individus utilitzen un mateix recurs de la mateixa manera. Pot tenir lloc entre individus de la mateixa espècie, quan competeixen per les femelles o el territori, per exemple, o entre individus de diferents espècies.
• Cooperació: proporciona avantatges als individus implicats. És freqüent entre organismes de la mateixa espècie, ja sigui per a la cria, la defensa contra els depredadors o l’obtenció de l’aliment.
• Depredació: és una relació interespecífica en què un individu, el depredador, s’alimenta d’un altre individu viu, la presa. Dins d’aquest grup s’inclou el parasitisme, quan un organisme (el paràsit) es nodreix de l’hoste i el perjudica però normalment no arriba a matar-lo.
• Comensalisme: una espècie (la beneficiada) aprofita el menjar sobrant de l’altra sense causar-li cap perjudici.
• Inquilinisme: una espècie (la beneficiada) s’allotja a sobre o dins del cos de l’altra sense causar-li cap perjudici.
• Mutualisme: relació que reporta beneficis a les dues espècies que l’estableixen.
• Simbiosi: cas particular de mutualisme en què la relació entre les dues espècies és tan intensa, que no poden viure separades.

Relacions tròfiques

• Cadena tròfica: formada per una sèrie d’organismes ordenats linealment, de manera que cadascun d’ells és l’aliment de l’organisme que el segueix.
• Xarxa tròfica: conjunt de cadenes tròfiques interconnectades d'un ecosistema.

Control de les poblacions

• Equilibri depredador-presa: si la població del depredador augmenta, la de les preses es redueix; si la població de preses es redueix, la del depredador també; i si el nombre de preses augmenta, també ho fa el dels depredadors.
• Competència: pot provocar una situació en la qual ambdues espècies arribin a un equilibri i comparteixin el territori; també pot succeir que l’espècie més ben adaptada elimini l’altra.

Successió ecològica

És el procés pel qual una comunitat d’un ecosistema cedeix gradualment el pas a una altra que, al seu torn, farà el mateix amb una altra.

• Primàries: les que comencen en una zona que mai no ha estat colonitzada per éssers vius.
• Secundàries: quan s’estableixen en una zona en què prèviament existia una comunitat que ha estat parcialment o totalment eliminada.