Ecologia: conceptes bàsics i relacions entre éssers vius

La Salinitat

Indica la quantitat de sals que té el medi intern d’un organisme respecte de l’exterior. És molt important en els organismes aquàtics. Es produeix l’anomenat efecte o pressió osmòtica, que es dona quan una membrana separa dos medis aquosos amb diferent salinitat (aigua dolça i aigua marina).

La pressió atmosfèrica

És la pressió que exerceix l'atmosfera terrestre sobre la Terra a causa del pes de l'aire sobre la superfície de contacte amb ell.

La pressió hidrostàtica

És la pressió que exerceixen els fluids sobre els cossos a conseqüència del seu pes.

El pH

Fa referència al grau d’acidesa d’un sol. Depèn de les substàncies que estan en solució aquosa.

Població

Conjunt d’individus de la mateixa espècie que habiten en un mateix lloc i en un mateix moment.

Biocenosi o comunitat

Està formada per les poblacions de diferents espècies que viuen en un mateix biòtop, formant un ecosistema.

Taxa de natalitat

Nombre d'individus que neixen en un període determinat.

Taxa de mortalitat

Nombre d'individus que moren en un període determinat.

La durada mitjana de vida

Mitjana del temps transcorregut entre el naixement i la mort.

Migracions

Desplaçaments d’un gran nombre d'individus, o d’una població sencera buscant ambients més favorables.

Dispersions

Moviments sense una direcció determinada.

Relacions de competència

Competència per un recurs limitat: aliment, refugi, reproducció. Reducció de la supervivència i capacitat de reproducció.

Territorialitat

L’individu més fort ocupa un espai i el defensa. Ex: lleons, pops, àguiles, etc.

Relacions de cooperació

Els individus col·laboren i milloren les seves condicions vitals. Ajuda mútua en: alimentació, defensa, reproducció...

Tipus d’associacions

• Associacions gregàries: entre individus sense parentiu. S’ajuden per buscar aliment, protecció depredadors, migració. Ex: nyus, rens, sardines, estornells...
• Associacions estatals: individus agrupats en castes. Hi ha divisió del treball: defensa, aliment, reproducció... Típic d’insectes socials: formigues, abelles. Els individus aïllats no poden sobreviure.
• Poblacions colonials: progenitor comú, reproducció asexual. Un progenitor dóna lloc als individus de la colonia. Tots estan units formant un organisme comú.

Nínxol ecològic

És la funció que fa una espècie en un ecosistema. És “l’ofici” que fa un organisme determinat. Es defineix pel comportament, tipus d’aliment i on el troba, els depredadors que té i les relacions amb altres espècies i el medi. És el resultat de l'adaptació de l’organisme a l'ambient on viu.

Hàbitat

És el conjunt de llocs on pot viure una espècie. És a dir, els llocs o espais on el podem trobar.

Nivells tròfics

• Els productors (productors primaris)
• Els consumidors (primaris, secundaris, terciaris...)
• Els descomponedors o detritívors

Productors primaris

Organismes autòtrofs: plantes, algues i bacteris fotosintètics. Fabriquen matèria orgànica a partir de matèria inorgànica.

Els consumidors

Organismes heteròtrofs: s’alimenten d’altres éssers vius. Es constitueixen en diferents nivells: Consumidors primaris (herbívors) s’alimenten de productors, Consumidors secundaris s’alimenten d’herbívors, Consumidors terciaris i quaternaris s’alimenten d’anteriors.

Els descomponedors o detritívors

Organismes heteròtrofs: fongs i bacteris. S’alimenten de les restes de productors i consumidors: cadàvers, excrecions, mudes... Degraden la matèria orgànica: transformació en inorgànica. Tanquen el cicle iniciat pels productors.

La Biomassa

Quantitat de matèria de tots els éssers vius que formen un ecosistema.

La Producció

Augment de biomassa durant un temps determinat. Productivitat = Producció / biomassa.