Eclesiologia: Misteri, Comunió i Missió de l'Església

BLOC 2: Fonaments de teologia per al mestre

2.2- Eclesiologia: L'església: misteri, comunió i missió

Els cristians, que reben el baptisme, es reuneixen en una església (com a edifici i institució). Creuen, coneixen i estimen a Déu (Pare misericordiós que acompanya i perdona). Com que no el podem veure com a persona, el veiem com a Jesucrist. Sentint la persona de Jesucrist (resultat històric, impulsats per l'Esperit Sant, que és presència, impulsa i dóna força), creen el Misteri Santíssima Trinitat: 3 persones en 1 (Déu, Jesucrist i l'Esperit Sant).

Església:

• Anunci de la paraula: Evangeli (bona notícia)
• Celebració dels 7 sagraments:
  • Iniciació: Baptisme (és el sagrament pel qual els cristians entren a formar part de l'església, que és la comunitat cristiana), Eucaristia (és el sagrament en el qual es dóna gràcies a Déu per la presència de Jesús en el pa i el vi consagrats) i Confirmació (és el sagrament pel qual els cristians batejats reben el do de l'Esperit Sant).
  • Curació: Penitència (el cristià reprèn la relació amb Crist després de pecar i consta d'examen de consciència, dolor dels pecats, confessió de pecats, absolució i acceptació de la penitència), Unció dels malalts (els cristians reben la força de l'Esperit Sant per acceptar la seva malaltia).
  • Vida: Matrimoni (uneix els esposos per a fer-los signes de l'amor infinit de Déu a la humanitat i de Jesús a la seva església), Ordre Sacerdotal (a través de les mans del bisbe, els qui reben aquest sagrament són cridats a exercir el ministeri de servei a la comunitat cristiana).
• Servei de la caritat: Donació, generositat. Això és recollit en la paraula del Bon Samarità.

La celebració cristiana de la vida humana (sagraments, festes i calendari litúrgic)

1. En els escrits del Nou Testament, l'Església apareix en traços germinals i pluniformes, a partir d'una descripció creient de la pròpia autocomprensió d'ella mateixa. El Nou Testament és la font d'informació.
2. A la Pentecosta es troba el lloc preeminent de tal desenvolupament, així com el protagonisme dels apòstols, particularment el de Pere, pioner de la primera comunitat cristiana, i Pau, missioner dels gentils. Ambdós es consideren els grans portadors del desenvolupament i formació de l'Església.

L'Església neix de l'Esperit de Pentecosta.

Pere i Pau són les dues columnes del Vaticà. Sense aquests dos personatges, la nostra església no hi seria.

Pere és la figura d'apòstol i és cridat per Jesús: "Vine". La missió de Pere era edificar sobre una pedra l'Església, una fortalesa. Per aquest motiu, Pere és el pioner. Pere nega tres vegades a Jesús, que no el coneix, perquè té por. Fruit de què Jesús ressuscita (esperit), Pere reacciona.

Pau és un missioner. No forma part dels 12 apòstols, camina en paral·lel. Era un jueu molt radical i tenia gran domini de la llei grega. El seu gran gaudi era perseguir i matar cristians, abans de la conversió. Va caure d'un cavall i es va quedar cec durant tres dies, i el tercer dia va rebre el baptisme i es va convertir al cristianisme. Va ser un tornar a néixer per a ell.