Dualisme i racionalisme en la concepció de l'ésser humà

Concpcio grga;Plató:

l’existència en l‘ssr umà dl cos i l’ànima com a 2 elmnts dstriabls s’anomnn dualists,l’ssr umà stà format pr dus ralitats difrnts: l’1a s matrial i l’altra s spiritual.Aksts pnsadors considrn q la dimnsio spiritual d l’ssr umà s la su d la racionalitat Plató sobr l’ssr umà,q stà inspirada en la sva toria d ls ids,stablix 1a complta sxacio entr cos i ànima.Sgons Plató,l cos s matrial i prtany,en consqüència al mon snsibl.Com tots ls coss matrials,l cos s imprfct i canviant,s finit prkè s mortal.L’ànima s la part immortal i spiritual.Plató valorava l’ànima damunt dl cos.L’ànima era prsnra dl cos com si s trobs dins d’1a prso.Soma-sma.Plató cria en la rncarnacio,i pnsava q la nostra ànima racional avia stat en contact amb l mon intl·ligibl abans dl naixemnt i avia contmplat ls ids.Ls conixem,en nixer ls àgim oblidat.Fa possibl l procs d rminiscència.L’ànima t 3 dimnsions difrnts (o 3 q i a 3 tipus d’ànims).Ls 3 dimnsions sn:1.L’ànima racional. rsidix al cap,i s l’àmbit d la intl·ligència i d la Raó.Aksta ànima s immortal,i stà subjcta a la rncarnacio.Ls prsns en la q prdomina o stà ms dsnvolupada l’ànima racional s’intrssn pr l’aprnntatg,l’studi i la rflxio.Noms eys stan capacitats pr conèixer la vritat mitjançant la filosofia.
Sortirà l’encarrgat d govrnar la societat,l filòsof-ri. 2.L’ànima irascibl.S situa al pit,i i corrsponn ls passions nobls,bn dirigids i utilitzads en els momnt adients.A aksts tipus d prsna li atru la vida militar i avnturra i staran dstinats a formar la class d guerrrs i wardians.3.L’ànima concupiscibl. localitzada al vntr i s la su dl dsig i ls passions innobls en ls prsns q prdomina akst tipus d’ànima mostrn 1 intrs pr satisfr ls svs ncssitats matrial.Aksts prsns staran dstinads a sr camprols i artsans.1a prsna srà justa si aconsgueix dsnvolupar l’ànima racional pr tal d controlar ls al3 dus ànims.Aksta structura explicada mitjançant l famós mit dl carro alat.Aristòtil s mostrarà critic amb la ida d la rncarnacio mantinguda pl su mstr.Plató avia concbut l'om com l rsultat d'1a Unió accidntal entr l'ànima i l cos,dus entitats d naturalsa difrnt q s vien obligads a conviur provisionalmnt.La mort significa pr a l'om la sxacio d l'ànima i l cos.L'ànima immortal i l cos corruptibl,Plató idntificarà l'om pròpiamnt amb la sva ànima,pr la kal cosa,d'alguna manra,concp la ida q la fi d la vida d l'om stà ms enyà d la sva vida a la trra.Aristòtil pnsa q ls substàncis s 1 compost indissolubl d matèria i forma .L'om,doncs,a d sr 1a substància composta d matèria i forma: la matèria s l cos i la forma l'ànima.Coincidirà doncs,amb Plató,en la concpcio q l'om s 1 compost d'ànima i cos;prò s sxarà d Plató en concbr aksta Unió no com accidntal,sinó com substancial: la substància “om” pr a existir a d contnir l’ànima i l cos.3 tipus d'ànima:* l'ànima vgtativa exercix ls funcions d nutrició i rproduccio i s l tipus d'ànima propi d ls plants,encara q tamb la en tots els ssrs vius;assumix,ls funcions pròpis dl mantnimnt d la vida.* l'ànima snsitiva,l'ànima pròpia dls animals,prò tamb a l’om.Controla la prcpcio snsibl,l dsig i l movimnt local,l q prmt als animals disposar d tots ls snsacions ncssàris pr garantir la sva suprvivència,això prmt disposar d'imaginació i mmòria.* l'ànima racional.Stà capacitada pr exercir funcions intl·lctivs.S l tipus d'ànima pròpia d l'om,coincidixen ls dus ànims antriors,tant ls funcions irracionals d la nutrició i la snsacio,com ls funcions racionals,intl·lctivs,la capacitat d raonar,dfinirà l'om com a animal racional,atnnt prcisamnt al tipus d'ànima q li s pròpia.;l’om disposa d pnsamnt i d yenwatg.L’ssr umà com 1 animal polític.

cristianism s’inspira en l dualism platònic,prò rbutja la doctrina d la rncarnacio.La nostra ànima immortal s crada pr du pr a cada prsna.L’ànima aspira a la salvació q ens spra dsprs d’aksta vida.L dsti d l’ànima dpndrà dl nostr comportamnt.Politism grcoromà,els dus s’assmblavn als ssr umans,comportamnt rflctia ls maldats i ls virtuts umans.Cristianism cria en 1 du spiritual,totpodros i dotat d prfccio,q avia crat l’om a imatg i smblança sva dotant-lo d’1 ànima immortal akst du,anunciat pls profts,s’encarnarà en jsucrist i viurà (i morirà) umanamnt pr portar 1 missatg d salvació (politism?) l cristianism incorpora l concpt d du prsnal,amb ki l’om pot mantnir 1a rlacio intima mitjançant l’oració.A causa dl pcat original d’adam i eva pr dsobir la voluntat d du,tot ssr umà nix amb 1a taca q aurà d ntjar amb l baptism,a travs dl kal manifsta la sva intncio d’ingrssar en la comunitat cristiana.Tots els oms tnn 1 sntimnt d’amor univrsal cap a la rsta d prsns i an d sabr prdonar.

Concpcio modrna;racionalism:

dscarts tamb s dualista.Cos i l’ànima corrsponn a dus ralitats difrnts.Cos,substància extnsa,s matrial.  ocupa 1 yoc en l’spai i stà subjct al dtrminism.Tot l q s’sdv en l cos explicar pr mitjà d la física.Cos umà s comporta = q 1a màkina l’ànima s spiritual.No ocupa cap yoc en l’spai,prkè l q la caractritza s l pnsamnt.S 1a substància pnsant.Com q no s tracta d rs matrial,l’ànima no stà subjcta al dtrminism.Pnsamnts,dsigs i dcisions no sotmsos a ls yeis d la física.  l’ànima umana yiur i immortal.L’ànima com a guia dl cos.Aksta comunicació s ralitza a travs d la glàndula pinal,yoc on rsidix l’ànima.malbranxe: l'ocasionalism no pot existir cap tipus d comunicació entr ls dus substàncis si no s pr la intrvncio d du.Du uns manja l cos.Aksta doctrina substitueix l concpt d causa pl concpt d'ocasió.spinoza:l problma d la intraccio cos-ànima s solucionat x spinoza mitjançant l su monism pantista,afirma l'existència d'1a única substància.S monista,s pantista: du i la naturalsa sn l matix,s’idntifikn.L cos i l'ànima sn 2 manrs d manifstar-s d la substància única.Forman part d'1a matixa ralitat substancial q s mostra ara sota 1 aspct,ara sota 1 altr.Dus cars d'1a matixa ralitat xal·yism psicofísic: els procssos mntals i els procssos físics “corrn” xal·ys,d manra q i a 1a stricta corrspondència entr eys,sns q els uns causin els al3.L problma d la intrcomunicacio entr la rs cogitans i la rs extnsa,s rsol indicant q no s ms q 1 fals problma.Solució d la rlacio mnt-cos s 1a dissolució dl problma.D l’om,s totalmnt dtrminista.L monism pantista fa q tot l q existix,stigui dtrminat pr ls yeis divins.L’om s yiur kan accpta q no o s.Ls prsns tamb stm dirigids pr causs supriors a nosal3,prò l nostr dsconixemnt fa q viskm la il·lusio d la yibrtat;libniz la ralitat stà composta pr infinits mònads sn com àtoms,prò àtoms q no sn matrials,sinó enrgètics: ls mònads stan fts d’enrgia,no d matèria.En ocasions,libniz anomna ls mònads punts mtafisics.Tot sr ral s 1 agrgat d mònads.  kan sntim dolor i a comunicació entr mònads.toria d l’armonia prstablrta,sgons la kal du va disposar,ds d l’etrnitat,q els movimnts d’uns mònads s corrsponguin amb els d ls al3.Prsnta l problma dl ryotgs sincronitzats.L q l movimnt d ls aguys d l’1 s corrspongui exactamnt al movimnt d ls aguys d l’altr,no vol dir q i agi influència entr eys.Mitjançant l’armonia prstablrta explica tamb la comunicació entr ànima i cos.L’ànima umana stà constituïda pr 1a sola mònada spiritual;l cos,d molts mònads corporals.I du a disposat,ds d l’etrnitat,q els movimnts d ls mònads corpòris s corrsponguin amb la mònada spiritual,i a la invrsa.

il·lustració;la mttrie i l monism matrialista en la il·lustració s dsnvolupa l matrialism q,inspirat pr la mntalitat 100tifica q comnçava a stndr’s pr Europa,afirmava q l’ssr umà u nicamnt stava format pl su cos matrial.ànima s noms l funcionamnt dls nos3 òrgans.L cos obeix ls yeis naturals,d manra q l su comportamnt s pot prdir mitjançant la f q i b.Obra l’om màkina l’ssr umà tamb s 1a spècie d robot molt sofisticat,  existncia part immatrial ànima,prò,no existix,no + som matria.Tots els stats dl q s’a anomnat l’ànima sn compltamnt dpndnts dl cos.Els oms i tots els ssrs vius sn màkins,prò tan prfcts q “s donn corda a si matixs”.Obra l’om planta.

Concpciocontmporània;irracionalism:

nietzsxe l’ssr umà no s,tal com l’a dfinit la tradició filósòfica i 100tifica occidntal,ssncialmnt racional.La part irracional t 1a importància dcisiva q cal rconèixer i accptar.Els filòsofs li an donat molt valor a ayò racional,a ayò ultramundà,als elmnts spirituals,tot mnysprant ayò irracional i matrial q i a en nosal3.ànima valuosa,rbuig cos.Sgons nietzsxe,Plató s l rsponsabl principal d’akst nfast mnys pru pr la vida.Sgons Plató,l’orign d ls coss malas d l’ssr umà s l cos matrial.Akst asctism platònic  s l rsponsabl d’aksta valoració d la dimnsio spiritual i mnyspru d la dimnsio corporal.L rbuig d la vida va  tnir nou significat amb l cristianism,kan s va ficar l pcat.Els cristians insistirn a ngar l valor dl cos i dls instints prkè,sgons l cristianism,l ms important s salvar l’anima immortal.I això no+ s pot aconsguir controlant els dsitjos i impulsos corporals.Ls virtuts cristians sn prcisamnt ls q ajudn a vèncr ls tmptacions dl cos.Istoria filo + imp Raó considrada com cosa principal d l’ssr umà,l’eina + adient pr comprndr la vida i la ralitat.X aixo explicacions racionals i 100tifiks vrsio corrcta dl mon.Nietzsxe,considra q la facultat q ens prmt d conèixer la ralitat s la intuïcio,la passió,els sntimnts,ls emocions.

Psicoanàlisi:

frud: els mcanisms d dfnsa:* projccio.L subjct atriweix a al3 prsns ls pròpis virtuts o dfcts,inclús mancancs.S projctn els sntimnts,pnsamnts o dsitjos q no sn accptats com a propis prkè gnrn angoixa i o ansietat,dirigint-ls cap alguna cosa o prsna i atribuint-ls totalmnt a akst objct extrn.* introjccio.S la incorporació subjctiva pr part d’1a prsna d trts q sn caractristics d’1a altra.* ngacio.Consistix en enfrontar-s amb els conflicts ngant la sva existència o la sva rlacio o ryevància amb l subjct.S rbutgn els aspcts d la ralitat q s considrn dsagradabls.* dissociació.L incons100t ens fa oblidar enèrgicamnt sdvnimnts o pnsamnts q srien dolorosos si s’ls prmts accdir al nostr pnsamnt cons100t.*racionalització.S la substitució d’1a Raó inaccptabl prò ral,pr 1a altra totalmnt accptable.

existncialism

:sartrl’existncialism,considra q la yibrtat s 1 trt únic constitutiu dls ssrs umans.Explicar difrnciant ssència i existència.Sartr: tots els objcts tnn 1a ssència prfixada q dtrmina l q sn.Prsns,no tnn 1a ssència fixa i dfinida.Amb ls tris q fm al yarg d la nostra existència,ls prsns ens convrtim en ayò q acabm snt.* ls coss sn ssrs-en-si,prkè tnn 1a ssència fixa q spcifica l q sn,no sn capaços d’elgir,i ayò en kè consistixen s klcom prmannt i dtrminat.* ls prsns,en canvi,sn ssrs-pr-a-si,sn yiurs i cons100ts.Els ssrs umans no tnim 1a ssència prfixada.L’existència prcdix l’ssència s a dir,la nostra yibrtat ens prmt construir ayò q arribm a sr.Basant-s en aksta distinció,sartr afirmava q,en rigor,els únics ssrs q ralmnt existixen sn ls prsns.Existir =yibrtat. skinner s 1a toria monista matrialista dtrminista: la conducta d l’ssr umà no s ms q 1a rsposta automàtica a stimuls extrns.