Els Drets Humans: Història, Classificació i Perspectives

Declaracions anteriors

Declaració de Drets del Poble de Virgínia (Rev. Americana 1776)

Declaració de Drets de l’Home i el Ciutadà (Rev Francesa 1789)

Precedents Històrics

Les Revolucions Liberals

La lluita obrera

Les democràcies modernes

Antecedents immediats

La II Guerra Mundial

Els crims contra la Humanitat

La lluita contra la impunitat

La necessitat de legislar sobre nous delictes contra la Humanitat

Classificació dels drets humans

Drets de 1a Generació:

• Drets Fonamentals: Dret a la vida, Dret a la llibertat, Dret a la seguretat, Drets Civils...
• Drets Polítics: Llibertat de Reunió, Llibertat d’Associació, Llibertat d’Expressió...

Tenen com a origen les Declaracions de Drets Humans del segle XVI

Drets de 2a Generació

Drets Econòmics: Dret a l’Educació, Dret al treball, Dret a igual salari per igual treball, Dret al descans i a l’oci...

Tenen com a origen les lluites obreres al llarg del segle19

Origen immediat de la Declaració Universal dels Drets Humans

Necessitat de legislar els Drets Humans després dels crims contra la humanitat de la II Guerra Mundial

La creació de l’ONU

La votació de l’Assemblea General de l’ONU el 10 de desembre de 1948

Validesa i legitimitat actual

Els Drets Humans són Universals i inalienables

Mostren l’ideal de futur de la Humanitat, i l’exigència d’un present més just

Marquen l’esperit utòpic d’un món que és millorable i necessitat millorar

Crítiques frequents

Són excessivament utòpics i irreals

Són la mostra dels valors de la societat Occidental

Són insuficients per crear una societat plenament justa

Objeccions a les crítiques

Mostren com ha de ser la realitat, i per tant, és lògic que no siguin tal i com el món és avui, sinó com hauria de ser

Són universals i no occidentals, ja que la igualtat no és patrimoni de cap cultura

Són un punt de partida, no el destí final

Perspectives de futur

Intentar la seva aplicació al màxim nivell possible, i lluitar fins aconseguir-lo a través d’ONG’s compromeses com Amnistia Internacional, Metges sense Fronteres

Millorar aquells aspectes que siguin millorables

No estar mai del tot satisfets amb els resultats obtinguts

La familia com a sistema i com a agent socialitzador

La familia és el sistema de relacions fonamentalment afectives present en totes les cultures

Els components de la estructura familiar:

• Sistema sociocultural obert
• Reestructuració
• Adaptació

Aspectes significatius:

• 1r ambient social
• Modelatge
• Interaccions
• La familia és un sistema viu
• La finalitat biològica de la familia

Tipus de families

Tradicional

Monoparental

Reconstituïda

Mixta

Homoparental

Extensa

Acollidores

D'adopció

Models d'interacció familiar

Hiperprotector

Democràtic permissiu

Sacrificant

Intermitent

Delegant

Autoritari

Educar: entre la familia i les institucions

Diversitats familiars:

• Tipologies familiars i models educatius
• Objectius i estratègies parentals variables

Dificultats de les families per exercir el seu rol educatiu:

• Temps i espais per compartir amb els fills
• Trencament de la transmissió del coneixement popular sobre pràctiques d criança i educatives
• Manca de polítiques
• Societat post-figurativa

Mecanismes relacionals de les institucions educatives:

• Informatius
• Intercanvi

Rols de les families a l'entorn educatiu

Rol de suport al centre

Rol de consumidors

Rol d'indiferència enfront el centre educatiu

Rol de participació en el centre educatiu

Treball en xarxa

Les premisses: treball col·laboratiu, implicació dels professionals, interdisciplinarietat, coparticipació, corresponsabilitat

Entre institucions educatives, l'objectiu és afavorir la col·laboració i cooperació dels professionals i optimitzar els recursos de cada centre per augmentar la qualitat i avançar en la millora dels aprenentatges i en la cohesió social

Entre diferents institucions que atenen infants, joves, families

Ciutats educadores

Què són:

• Xarxa de municipis que va néixer l'any 1990 (Congrés de BCN)
• Treball conjunt per a la millora de la qualitat de vida a partir de la implicació activa en l'ús i transformació de la ciutat
• 1994 es constitueix com associació internacional
• Carta Ciutats educadores, 20 principis d'educació més enllà de l'escola

Principis:

• Impulsar col·laboracions concretes en aquest àmbit

Promotors:

• Sorgeix a Barcelona
• Agrupa 300 ciutats de 35 països (60 de CAT)

Valoració:

• Prioritza l'intercanvi d'experiències
• Representa el compromís amb uns principis per millorar la qualitat educativa de la ciutat
• Impulsa els Projectes Educatius de Ciutat

Projecte Educatiu de Ciutat (PEC)

Què són:

• Instrument estratègic per fer realitat les voluntats de la ciutat educadora
• Recullen i integren l'esperit de diverses experiències existents
• Defineix les prioritats educatives del municipi, prioritza els principis, objectius, metodologies i programes de la ciutat

Principis:

• Compromís polític en matèria educativa
• Concepte de l'educació com a eina transformadora de la realitat
• La participació com a metodologia idònia per a la seva elaboració
• El conjunt d'agents socials són també agents educadors

Promotors:

• Associació Internacional de Ciutats Educadores

Valoració:

• Des de l'any 1996
• Són més de 50 municipis a Catalunya, que estan en fases diferents
• Ha impulsat taules ciutadanes, fòrums locals d'educació, grups impulsors

Plans Educatius d'Entorn (PEE)

Què són:

• Marc del Pla de llengua i cohesió social
• Instrument de corresponsabilització educativa, centre, conjunt d'actors
• Model obert que parteix de cada municipi
• Liderat per l'Ajuntament i el Departament d'Educació
• És una proposta política formal per extendre el treball en xarxa

Principis:

• Promoure la cohesió social, educació intercultural, ús del català
• Crear un sistema de cooperació interdepartamental obert al món associatiu
• Donar resposta integrada
• Dinamitzar actuacions coordinades entre els centres i el seu entorn

Promotors:

• Departament d'Educació

Valoració:

• Són convenis Ajuntament i Departament, que suposa una addenda econòmica
• Assessors LIC i tècnics municipals
• Cada cop són més municipis que s'hi integren