Dret Laboral: Normes i Relacions Laborals

Entenem doncs per DRET, el conjunt de normes dirigides a resoldre conflictes socials, de caràcter obligatori, fins el punt de que el seu compliment pot ser imposat per la força del Estat.

El dret públic podem definir-lo com aquella branca del dret que s’encarrega de regular els interessos col·lectius, i el dret privat és aquell que regula els interessos dels particulars.

DRET PÚBLIC Dret Constitucional Dret AdministratiuDret Fiscal Dret Penal  Dret Processal Dret Internacional Dret urbanístic Dret urbanístic

DRET PRIVAT Dret Civil   Dret mercantil Dret internacional

L'art. 1 de l'Estatut dels Treballadors: Treball personal, és a dir, aquell treball en què es contracta una persona concreta i determinada, el treballador, per a la realització del mateix. Treball voluntari, és a dir, que es realitza pel treballador perquè aquest vol, sense que se'l pugui obligar. Treball per compte aliena, és a dir, que el treballador realitza un treball no per a ell mateix, sinó per una altra persona, que és l'empresari, a canvi d'una retribució econòmica pel treball realitzat, essent l'empresari el que corre amb tots els riscos de l'empresa. Treball retribuït, essent aquesta retribució el preu que l'empresari paga al treballador per el treball realitzat. El treballador té el dret a percebre la retribució pel seu treball mentre subsisteixi la relació laboral, amb independència de la marxa econòmica de l'empresa. Treball subordinat, en tant en quant el treball ha de fer-se conforme a les directrius i instruccions de l'empresari, que és el titular de l'empresa i és el que corre amb els riscos de la mateixa.

Són relacions laborals especials: 1. el personal d’alta direcció 2. les persones al servei de la llar familiar 3. els penats en institucions penitenciàries 4. els esportistes professionals 5. els artistes en espectacles públics 6. els representants de comerç que intervenen en operacions mercantils sense assumir el risc de l’operació 7. els estibadors portuaris

Relacions no laborals són les que segueixen: 1. funcionaris públics 2. prestacions personals obligatòries 3. consellers en les societats, quan no facin cap altra activitat a l’empresa 4. treballs familiars, i realitzats a títol d’amistat 5. transportistes amb autorització administrativa 6. treballs per compte pròpia.  Dret substantiu del treball, o conjunt de normes que regulen els conflictes socials que es poden plantejar en una relació de treball.  Dret de la Seguretat Social, o conjunt de normes que regulen les qüestions referents a la Seguretat Social, institució íntimament unida al món del treball. Dret Processal del treball, o conjunt de normes que regulen el procés a seguir per a la resolució dels conflictes laborals. Fonts del dret a les normes jurídiques en les quals es troba recollit el Dret, és a dir, les normes jurídiques a les quals hem d'acudir per conèixer com es resol un conflicte social.  Fonts del dret del treball, les normes jurídiques laborals a les quals hem d'acudir per tal de resoldre un conflicte laboral 1. Constitució. Norma jurídica suprema d'un Estat, a la qual es troben sotmeses totes les altres normes jurídiques.  2. Lleis. Normes elaborades pel Parlament.  Llei orgànica. Regula els drets fonamentals i s'ha d’aprovar per majoria absoluta. Llei ordinària. Regula la resta de matèries no reservades a la Llei Orgànica, s’aprova per majoria simple.  3. Decrets. Normes elaborades pel Govern.  Decrets Lleis. Elaborats pel Govern en casos d’extraordinària i urgent necessitat. En el termini de 30 dies el Parlament ha de donar el vist i plau. Decrets legislatius. Norma elaborada pel Consell de Ministres. Ordre Ministerial. Norma aprovada per un sol ministre. 4. Reglament: Conjunt normatiu dictat pel poder executiu, que desenvolupa la llei i està subordinat a ella. 5. L’Estatut dels Treballadors. Conjunt de normes jurídiques amb rang de lleis que desenvolupen els drets i deures dels treballadors i dels empresaris envers aquests. 6. Convenis col·lectius. Són normes laborals que sorgeixen de la negociació entre empresaris i un col·lectiu de treballadors. 7. Contracte de Treball. És una norma que el seu àmbit d'aplicació es redueix exclusivament a l'empresari i al treballador.

8. Costums professionals. Són fonts no escrites que consisteixen en conductes jurídiques laborals, que per la seva repetició es converteixen en fonts del Dret. 9. Principis Generals del Dret. Són fonts no escrites que consisteixen en principis jurídics compartits per una comunitat, de cara a la resolució dels conflictes socials. S'aplicaran en últim lloc, quan no existeixi altra forma aplicable per resoldre el conflicte. 10. Doctrina i Jurisprudència: No són fonts del dret, però serveixen per interpretar el significat de les normes.

Drets bàsics:  Al treball i a la lliure elecció d’ofici A la lliure sindicació A la negociació col·lectiva A l’adopció de mesures de conflicte col·lectiu

Drets específics: A l’ocupació efectiva A la promoció i formació professional A no ser discriminats A la seva integritat física i respecte a la seva intimitat  A rebre puntualment el salari i a exercir les accions que es derivin del contracte

Obligacions del treballador  Complir les ordres de l’empresari Actuar de bona fe Contribuir a la millora de la productivitat Complir les obligacions del seu lloc de treball

Observar les mesures de seguretat i higiene No concórrer amb l’activitat de l’empresa