Per les dorsals oceàniques surten materials fosos que empenyen les vores i les separen.

COL·LISIÓ ENTRE UNA PLACA OC I UNA CONT:

- La vora de la placa oceànica, que és més densa, s'enfonsa sota la continental, que ho és menys.

- La placa oceànica es reincorpora a l'astenosfera, és a dir, hi ha destrucció de litosfera oceànica.

- Les zones on es produeix l'enfonsament s'anomenen zones de subducció, amb fosses al límit de plaques.

- En aquest cas, es poden formar serralades acompanyades de volcans, i possibles terratrèmols.

SUBDUCCIÓ: enfonsament i moviment d'una placa davall una altra. Cons: serralades, volcans i terratrèmols.

COL·LISIÓ ENTRE DUES PLAQUES OC:

- La vora d'una de les plaques s'enfonsa per davall de l'altre.

- També hi ha una zona de subducció, així també es destrueix litosfera oceànica.

- En aquestes zones es produeixen forts terratrèmols i volcans.

- Profundes fosses al límit de plaques.

COL·LISIÓ ENTRE DUES PLAQUES CONT:

- Pressionen l'una contra l'altra sense que cap s'enfonsi.

- Són zones amb terratrèmols i molt poca activitat volcànica.

- Formació de serralades importants amb fòssils.

VORES DIVERGENTS (dues plaques tect que es separen)
:

- Són aquelles en que hi ha distensió i les plaques tectòniques es separen, a causa de corrents de convecció divergents provinents de l'astenosfera.

- Es poden localitzar en el continent, formant una estructura geològica coneguda com a rift continental, o en l'oceà, formant dorsals oceàniques.

- És on té lloc la formació de nova escorça terrestre.

VORES DE CISALLA (dues plaques tect llisquen horitsontalment):

- També s'anomenen vores passives o vores conservadores.

- No s'hi crea ni es destrueix escorça.

- Dues plaques llisquen horitzontalment en sentit contrari, i generen falles transformants.

- Generen grans quantitats de sismes a causa de la fricció.

- La majoria són al fons oceànic, on fracturen perpendicularment les dorsals. També n'hi pot haver als continents (falla San Andrés).

OROGÈNESI: procés geològic mitjançant el qual es formen muntanyes i serralades produïdes per la deformació compressiva de sediments.

PLA DE BENIOFF: zona on es situen la majoria d'hipocentres en la subducció perquè és la zona de major fregament.

ASCENS ISOSTÀTIC: empenyiment que exerceix el mantell sobre la litosfera engrossida.

FENÒMENS INTRAPLACA (punts calents): perforacions de la litosfera quan un plomall tèrmic que genera punts calents (illes volcàniques) o les corrents de convecció divergents (rifts) aconsegueixen rompre l'escorça terrestre.

CICLE ROQUES: creació del relleu, modelatge i destrucció plaques.

Els sediments transportats a través de l'aigua i el vent, van a parar a les conques sedimentàries del fons marí i allà es van acumulant. Això anirà creant capes de sediments, que a causa del pes s'aniran compactant i formaran les roques sedimentàries, és a dir, tindrà lloc la diagènesi. A mesura que aquestes roques i capes sedimentàries van assolint més profunditat, més temperatura i més pressió, va tenint lloc el metamorfisme, que és el procés on es creen les roques metamòrfiques. A causa de la subducció, les roques (tant metamòrfiques com sedimentàries) assoleixen molta temperatura i s'acaben fonent, creant el magma. Aquest magma després puja i es refreda a l'interior de l'escorça, o bé, al'exterior d'aquesta formant volcans, donant lloc a les roques magmàtiques (plutons o batòlits). Després a partir de l'erosió i la meteorització es torna a repetir tot aquest procés.

METEORITZACIÓ: procés en el qual es comença l'alteració de les roques. A partir d'aquí, es generen fragments de roca més fins, que són retirats de la "roca mare" pels agents de la dinàmica externa. Aquest procés final és el procés mitjançant el qual es produeix l'erosió.

SUBSIDÈNCIA: procés pel qual els productes de l'erosió, transportats a les conques sedimentàries prèviament, es dipositen en elles i s'enfonsen per l'efecte del propi pes dels sediments.

DIAGÈNESI: procés pel qual es compacten i es cimenten els sediments. Posteriorment, es produeix un augment de pressió i de temperatura, a causa del gradient geotèrmic. Aquest procés dóna lloc a les roques sedimentàries.

METAMORFISME: procés pel qual les roques sedimentàries augmenten de temp i de pressió,  la qual cosa provoca la seva transformació en roques metamorfiques. No s'arriben a fondre mai.

MAGMES: són materials rocosos que es fonen a una determinada profunditat i formen aquests magmes. La seva elevada temp i els gasos que contenen rebaixen la seva densitat, això dona lloc a l'ascens d'aquests materials. Quan el magma es refreda dona lloc a les roques magmàtiques.

PLUTONS O BATÒLITS: són roques (com el granit), formades a partir del refredament del magma provinent de l'interior de l'escorça.