Domus, Insula i Villa: La Casa Romana

La Casa Romana: Domus, Insula i Villa

Domus: La Típica Casa Romana Unifamiliar

La domus era la casa romana típica, on residia una sola família. Les seves característiques principals eren:

• Orientada cap a l'interior: l'aire i la llum entraven per dues obertures al sostre, situades al centre, amb les habitacions al voltant.
• Sense vista a l'exterior: no tenien finestres.
• Normalment d'un sol pis: les habitacions tenien un ús determinat.

La primitiva casa romana consistia en una sola sala, l'atri (atrium), lloc de desenvolupament de la vida familiar i domèstica, amb algunes habitacions al voltant. Al fons de la casa hi solia haver un jardí. La domus, però, es va anar ampliant i enriquint fins a convertir-se, en alguns casos, en luxoses cases senyorials. Evidentment, no totes eren iguals.

Parts de la Domus:

• Vestibulum et Fauces: A l'entrada hi havia una porta (ianua) que no donava directament al carrer, sinó que es trobava enmig d'un passadís: abans de la porta, el Vestibulum, i després, les Fauces. Podia haver-hi també, seguidament, l'habitació de l'esclau porter (cella ostiarii) i una entrada secundària (posticum).
• Tabernae: A banda i banda de la porta, amb accés al carrer. El propietari les oferia de lloguer com a botigues, tallers artesanals, etc.
• Atrium: Centre de la casa romana, de forma rectangular i amb una obertura al mig del sostre, el compluvium, per on entraven l'aire, la llum i l'aigua de la pluja, que queia en una petita piscina, l'impluvium. A l'atri també hi havia el lararium, una capelleta dedicada als Lars, déus protectors de la família i la llar.
• Cubiculum: Habitació destinada a dormir, situades als costats de l'atri o del peristil (peristylium), una mena de jardí tancat.
• Tablinum: Destinada al paterfamilias; era el despatx de l'amo de la casa. Situada a la paret de l'atri, amb una altra obertura amb accés al peristil.
• Alae: Dos recintes que s'obrien als dos costats de l'atri, però d'ús desconegut.
• Triclinium: A la domus primitiva es menjava a l'atri, però de seguida van veure la necessitat de buscar una habitació destinada als àpats. Pren el nom del triclini, el llit on els romans s'estiraven per menjar. Solia trobar-se al costat del tablinum.
• Andron: Era el passadís que comunicava l'atri i el peristil.
• Peristylium: Pertanyia a la segona part de la casa, molt més rica i ornamentada, amb influència grega. Va suposar una innovació respecte a les antigues cases romanes. Era un jardí interior envoltat per un pòrtic amb columnes. Acostumava a haver-hi un estanyol (piscina). Per tot arreu es veien obres d'art: estatuetes, taules, columnes, etc. Al voltant hi havia les habitacions més boniques de la casa: dormitoris (cubicula), salons (oeci) i sales d'estar (exedra).
• Culina: Era una sala petita i modesta amb un fogó. El fum sortia per la porta. Al costat solia haver-hi els lavabos i el bany.

L'Insula: Habitatges de Lloguer per a Diverses Famílies

A les insulae hi vivia la major part dels ciutadans. Eren pisos de lloguer, on diverses famílies residien en petits apartaments. Podien tenir tres o quatre pisos, amb balcons i finestres exteriors. Les habitacions no tenien un ús determinat, sinó que s'adaptaven segons la necessitat. Eren de fusta, amb un perill d'incendi o esfondrament molt alt. Diferents escales comunicaven els diferents pisos i els petits apartaments. Solien constar d'una sala gran que servia de sala d'estar, un parell de dormitoris i una altra sala que servia de cuina. No tenien aigua corrent i les latrines eren comunitàries.

Villa: Residència de Camp per als Romans Benestants

Els romans més benestants solien tenir una casa de camp, anomenada villa, en un lloc amb bon clima i terra fèrtil, prop d'un riu o del mar. Constava de dues parts ben diferenciades:

• Villa Rustica: La granja, dedicada als treballs del camp i amb les dependències dels treballadors.
• Villa Urbana: La residència del senyor i de la seva família, on es retiraven a descansar.

Sovint eren construccions independents, però a vegades estaven connectades en certs punts. Fins i tot, hi havia villae sense villa urbana, i el senyor dormia a la villa rustica.

Villa Rustica: Àrea de Treball Agrícola

Part destinada a feines agropecuàries. Tenia dos corrals, un d'interior i un d'exterior, cadascun amb un abeurador. Al voltant del pati hi havia els edificis on vivien els esclaus, una cuina gran, un menjador i un lavabo. Altres construccions estaven destinades a les feines del camp: estables, galliners, graners, llocs de conservació, etc. Al costat de la villa rustica hi havia l'era.

Villa Urbana: Residència Senyorial

Situada en un lloc amb bona vista, era el lloc per descansar i retirar-se de la vida a la ciutat, amb totes les comoditats possibles.