Dolor sota les costelles

CÀNCER D’ESTÓMAC

S’ha relacionat amb l’abús d’alcohol, el consum de tabac, però hi ha algunes formes hereditàries. Apareix en més freqüència en homes majors de 40 anys. La majoria dels càncers gàstrics són adenocarcinomes i han fet metàstasis abans de diagnosticar-se. Els símptomes més tardans del càncer gàstric són la indigestió crònica, vòmits, anorèxia, dolor i sang a la femta. El mètode més eficaç per a tractar el càncer gàstric consisteix en l’extirpació quirúrgica del tumor maligne.
SÍNDROME DE MALABSORCIÓ És un terme general per a referir-se a un grup de símptomes que són conseqüència de la incapacitat del budell prim per a absorbir correctament els nutrients. Els símptomes que es presenten són: anorèxia, distensió abdominal, diarrea, anèmia, etc. La causa de la malabsorció pot ser deguda a la manca congènita d’enzims digestius o a la incapacitat per part de les cèl·lules de la mucosa intestinal per absorbir adequadament els nutrients en general o un determinat tipus de nutrient en particular (Ex: malaltia celíaca – intolerància al gluten, malaltia de Crohn – malaltia autoimmune que provoca inflamació crònica als intestins). 

DIVERTICULITIS

A la mucosa del colon es poden formar unes petites bosses anomenades diverticles. És fàcil que es puguin quedar restes de femta atrapades en elles, ocasionant inflamació Els diverticles solen aparèixer en adults de més de 50 anys que segueixen una dieta pobra en fibra amb el consegüent restrenyiment. 

COLITIS

Procés inflamatori del budell gros. Entre els símptomes més freqüents destaquen la diarrea i el dolor abdominal. Les colitis poden ser conseqüència de l’estrès emocional com en el síndrome del còlon irritable, o per una malaltia autoimmune com és el cas de la colitis ulcerosa. L’enterocolitis alimentària és provocada per microorganismes d'aliments o aigua contaminats. És un trastorn agut que es manifesta amb diarrea, dolor abdominal, febre i malestar general. 

HEPATITIS

Es defineix com la inflamació del fetge. Es presenta icterícia (coloració groga de pell), augment de la mida del fetge, pèrdua de pes, malestar abdominal, femta blanquinosa i orina fosca. Diferents causes poden originar l’hepatitis: l’alcohol, els fàrmacs, traumatismes. També pot ser deguda a infecció bacteriana o viral o a una parasitació. Hi ha varis tipus d'hepatitis víriques: - L'HA és causada per la infecció amb el virus de l’hepatitis A. El menjar contaminat sol ser la font del virus. Aquest tipus d’hepatitis es presenta en gent jove i normalment és una infecció lleu. – L’HB també és una forma viral greu de transmissió sèrica, ja que el virus es troba en sang contaminada. – L'HC és causada pel virus de la hepatitis C (VHC) i aquest es pot adquirir a partir de la sang d'una persona infectada, independentment que tingui la forma activa de la malaltia o no. 
CIRROSI És un dany progressiu i irreversible del fetge, normalment originat pel consum crònic d’alcohol, la malnutrició o determinades infeccions. El fetge té capacitat per reparar el teixit lesionat dins uns límits. Quan els efectes tòxics de l’alcohol s’acumulen més ràpidament que la regeneració hepàtica, el teixit malmès és reemplaçat per teixit gras o fibrós, origen de la cirrosi.
Tot això porta a la pèrdua de les funcions hepàtiques. No té cura, ja que el dany hepàtic és irreversible. 
LITIASI BILIAR à pedres a la vesícula que es poden moure cap a les vies biliars. Quan hi ha un gran dolor: es un còlic hepàtic, desencadenat perquè es menja molts greixos. Trastorn bastant freqüent caracteritzat per la formació de càlculs o pedres a l’interior de les vies biliars. Incideix més en dones que en homes, de més de 40 anys, amb obesitat. És asimptomàtica en la majoria dels casos, però pot presentar complicacions com digestions lentes i pesades, distensió abdominal i còlic biliar, o sigui, l’aparició sobtada de dolor molt intens quan un càlcul obstrueix el lliure trànsit de la bilis. El tractament definitiu és l’extirpació quirúrgica de la vesícula biliar. 

PANCREATITIS

Inflamació del pàncrees per diferents factors. La pancreatitis aguda és el resultat del bloqueig del conducte colèdoc. El bloqueig s’origina quan els propis enzims pancreàtics l’autodigereixen. És una situació molt greu ja que en un 50% dels casos és mortal. També en la fibrosi quística es pot presentar pancreatitis, perquè les secrecions pancreàtiques espesses obstrueixen els conductes pancreàtics. 
CÀNCER DE PÀNCREES És de tipus adenocarcinoma i és un dels càncers amb pitjor pronòstic. Es pot manifestar en qualsevol edat, la màxima incidència es presenta entre els 50 i 70 anys, i és dues vegades més freqüent en homes que en dones. Dóna símptomes digestius inespecífics. Si és detectat precoçment, es pot recórrer a l’extirpació del pàncrees, i si s’allarga la vida del pacient, serà administrant-li els enzims digestius i les hormones elaborades per l’òrgan extirpat.