Diversitat i inclusió en l'àmbit educatiu

1. La intervenció en l'àmbit educatiu

A Espanya i a Catalunya l'educació esdevé un servei públic, implica l'accés universal, les condicions d'igualtat i garanties de continuïtat.

La diversitat ha estat tractada de diferents maneres al llarg del temps.

(model d'integració → model d'inclusió), diferència: a qui ens referim quan parlem de diversitat, qui s'ha d'adaptar i com es fa l'adaptació.

• Integració: S'entén la diversitat com allò que defineix un grup d'alumnes amb característiques que condicionen l'adaptació al sistema educatiu. Els centres educatius han de facilitar ajuts i suports. La responsabilitat última de la integració és de l'alumne.

• Inclusió: Qüestiona el sistema i l'adapta a la diversitat. S'entén la diversitat com allò que caracteritza tots els alumnes. El sistema s'adapta per incloure a tothom. S'identifiquen les barreres d'aprenentatge, socialització i participació i es busquen reduir i eliminar.

Per tant, la resposta adequada per atendre a la diversitat és el model d'inclusió, perquè entén la diversitat com a principi i no com a excepció.

1.1 Sistema educatiu espanyol. Legislació

Es caracteritza per uns principis de caràcter inclusiu i compensador de les desigualtats personals, culturals, econòmiques i socials.

Inclusió educativa: Actuacions a nivell educatiu per acollir, incorporar i donar resposta a la diversitat.

Compensació de les desigualtats: Actuacions per neutralitzar les causes de desigualtats existents entre l'alumnat en l'accés, la permanència i el progrés educatiu, per aconseguir la igualtat efectiva d'oportunitats.

L'educació inclusiva i integradora requereix flexibilitat del sistema (autonomia del centre) per adaptar-se a cada alumne.

LOE i LOMCE es regeixen per tres principis fonamentals:

1. Proporcionar una educació de qualitat en tots els nivells del sistema educatiu.

2. Aconseguir que els components de la comunitat educativa col·laborin per aconseguir una educació de qualitat.

3. Comprometre's amb els objectius educatius plantejats per la Unió Europea.

Etapes del sistema educatiu:

Ed. infantil: previ educació bàsica

Ed. primària: educació bàsica

Ed. secundària: educació bàsica

Ed. secundària postobligatòria: Batx, FPGM, ensenyaments art i esports grau mitjà.

Ed. superior: FPGS, Ensenyaments art i esport grau superior, universitat

LOGSE educació bàsica es considera comprensiva, obligatòria i comuna on tots els infants i joves estudien el mateix i ho fan junts. Tenen el mateix currículum.

LOMCE ha trencat aquesta comprensivitat establint diferències en el currículum dins de l'ensenyament obligatori. A primària es fa èmfasi en la detecció i prevenció de les dificultats d'aprenentatge i en l'atenció a la diversitat. A l'ESO combina l'educació comuna amb l'atenció a la diversitat, els tres primers cursos és l'ensenyament de caràcter comú, i en l'últim és orientador dirigit als estudis postobligatoris i al món laboral.

L'educació bàsica ha de proporcionar una educació completa:

Coneixements i competències bàsiques.

Desenvolupament dels valors.

Desig de seguir aprenent.

1.2 Educació a Catalunya. Legislació

(LEC), reafirma el principi d'inclusió en els centres educatius.

Assenyala dos grans objectius comuns al sistema educatiu espanyol: equitat i excel·lència.

Cal garantir el dret d'educació de qualitat a tothom i un accés amb condicions d'igualtat.

Implementa la immersió lingüística com una estratègia educativa, on el català manté la seva funció de llengua vehicular i s'ha de mantenir un ús intensiu.

1.5 Modalitats d'atenció educativa: Mesures i suports

Catalunya estableix com a objectiu garantir que tots els centres educatius públics siguin inclusius.

Mesures: planificació d'accions i actuacions destinades a facilitar l'accés i el progrés de l'alumne.

Suports: recursos personals, metodològics i materials necessaris per fer efectives les mesures.

Hi ha tres tipus de mesures perquè tothom tingui una resposta ajustada a les seves capacitats i necessitats. Són acumulatives i van de l'atenció de tot l'alumnat a l'atenció de l'alumnat amb necessitats específiques.

Mesures i suports universals: Adreçades a tot l'alumnat (organització flexible, personalització d'aprenentatges, acció tutorial…)

Mesures i suport addicionals: Actuacions que permeten ajustar la resposta pedagògica de forma flexible i temporal. Intervenen docents, mestres d'educació especial d'audició i llenguatge, d'orientació educativa i tutors de l'aula d'acollida.

2.5 Com ensenyar?

La concepció constructivista guia el sistema educatiu, requereix l'activitat mental de l'alumnat. S'ha vist enriquida i ampliada amb la concepció de la personalització de l'aprenentatge (segons el ritme de cada alumne). Inclou una sèrie de conceptes fonamentals:

• Zona de desenvolupament pròxim: Distància entre dos nivells de desenvolupament. El real (allò que sap fer sol), i el potencial (allò que només pot fer amb l'ajut d'un altre). L'acció educativa es situa en la zona de desenvolupament pròxim.
• Mecanismes d'influència educativa: Actuacions dels docents per transformar el nivell de desenvolupament potencial en real.
• Esquemes de coneixement: Coneixements que s'han construït per l'experiència i que poden ser modificats.

L'aprenentatge significatiu: En contra de l'aprenentatge memorístic. Establir relacions substancials entre el que ja sap i allò nou que ha d'aprendre.

2.6 Condicionants de l'aprenentatge

INDIVIDUALS: Característiques de l'alumne.

• Expectatives: en relació amb les capacitats i l'èxit escolar. Es basen en les experiències de l'alumne durant l'escolarització (èxit escolar → expectatives altes, fracàs escolar → expectatives baixes). També estan relacionades amb la influència dels docents, familiars i companys.
• Atribucions: Com s'explica l'èxit o fracàs escolar. Pot ser atribuït per causes internes o externes (individuals o contextuals), controlables o incontrolables (si el subjecte pot actuar o no), variables o estables (es poden modificar o no).
• Motivació: Grau d'implicació de l'alumne en l'aprenentatge i interès, inclou aspectes emocionals, conductuals, cognitius i socials.

CONTEXTUALS: Les expectatives dels docents i la família condicionen l'alumne.

• L'efecte Pigmalió: Vincula les expectatives del docent a l'èxit de l'alumne. El professorat no actua igual amb un alumne amb èxit escolar que amb un amb fracàs escolar.
• Desesperança apresa: Atribucions vinculades amb el gènere.

Concepció de les famílies respecte al valor de l'escola i al seu nivell de competència per ajudar a l'alumne.

2.7 Avaluació

• Inicial: inici curs, coneixements previs, ajudar a millorar, adonar-se dels coneixements.
• Continua: Durant el curs, millorar el procés d'aprenentatge, reflexionar sobre el procés i el progrés.
• Final: Final de curs, valorar els resultats obtinguts, valorar l'assoliment d'objectius.

3.1 Pla d'atenció a la diversitat (cada centre té un pla propi)

És necessari el funcionament de la Comissió d'atenció a la diversitat (CAD)

• Mesures universals, addicionals i intensives
• Suport i recursos (equip professional, material i espai)
• Criteris per l'atenció a la diversitat
• Criteris pedagògics i organitzatius
• Coordinació entre els professionals del centre i serveis educatius
• Coordinació amb les famílies
• Criteris per l'elaboració d'un PI

3.3 Serveis educatius

Objectiu: donar suport als centres educatius, assessorar i proporcionar recursos als docents.

• De Zona: (en funció de la zona es desplaçarà) Equip d'Assessorament i orientació psicopedagògica (EAP) de llengua (ELIC) i centres de recursos pedagògics (CRP)
• Específics: (Es dediquen a un tema concret) Centres de recursos educatius per a deficients auditius (CREDA), visuals (CREDV) i trastorns del desenvolupament i la conducta (CRETDIC)