Distribució de la Renda i Factors Econòmics

Renda

La renda és el total d'ingressos que reben els propietaris dels factors productius.

Distribució de la Renda

La distribució de la renda és la manera com es reparteix la renda entre els propietaris dels factors de producció en forma de salaris, rendes de la terra, interessos i beneficis.

La distribució de la renda depèn de dos factors:

• Diferències salarials: Diferències molt acusades resulten en una distribució poc igualitària de la renda.
• Repartiment de la riquesa: Com més petit és el percentatge de la població amb accés a la riquesa d'un país, més grans són les diferències de renda dins la societat.

Els propietaris dels factors productius obtenen per l'ús d'aquests factors una remuneració igual al valor que afegeixen quan presten serveis productius.

La riquesa d'un país és el valor net dels seus actius físics i financers.

Mercat de Treball

El salari ve determinat pel mercat de treball mitjançant l'acció conjunta de l'oferta i la demanda. Una empresa contractarà treballadors sempre que això afegeixi més ingressos que els seus costos.

La demanda de treball és el nombre de persones que les empreses estan disposades a contractar en cada nivell de salaris. Està condicionada per la productivitat i els preus dels béns i serveis produïts.

El salari monetari és el conjunt d'ingressos que reben els treballadors, en diners, per la prestació dels seus serveis laborals.

El salari real és igual al salari monetari dividit pel preu.

L'oferta de treball està condicionada per l'elecció entre el treball i el descans, i el cost d'oportunitat d'una hora de descans: el salari.

L'oferta individual de treball mostra el nombre d'hores que un individu està disposat a dedicar a les activitats remunerades en el mercat, segons quin sigui el salari per hora.

La demanda i l'oferta determinen conjuntament l'equilibri en el mercat de treball. Quan no s'arriba a aquest equilibri, apareix la desocupació.

La corba d'oferta del treball de l'economia en el seu conjunt és creixent, inelàstica i respon poc a les variacions dels salaris.

La legislació laboral estableix drets que afavoreixen el treballador, com un salari mínim o indemnització per acomiadament.

Tipus de Desocupació

• Desocupació friccional: Cerca i rotació que sorgeix quan hi ha treballadors que deixen el seu lloc de treball i emprenen un procés de cerca fins que troben una altra ocupació que s'ajusti al seu perfil i a les seves expectatives. Les empreses també tenen un procés de recerca per seleccionar el millor treballador per a la vacant.
• Desocupació estructural: Sorgeix quan els llocs de treball vacants no es cobreixen perquè les característiques dels desocupats són diferents de les que es requereixen per ocupar els llocs vacants. Això sol aparèixer en desajustos de l'estructura productiva dels països. Per exemple, un treballador d'una mina s'haurà de formar per adaptar-se als requeriments de les noves vacants.

Capital Humà i Discriminació

El capital humà és l'acumulació d'inversions en persones.

Les diferències compensatòries són les diferències salarials que hi ha per compensar característiques no monetàries dels diferents llocs de treball.

La discriminació sorgeix quan el mercat ofereix diferents oportunitats a persones que només es diferencien per la raça, el grup ètnic o el sexe.

Rendiment del Capital i la Terra

La retribució del factor productiu capital s'anomena rendiment o interès.

L'interès és el pagament pels serveis del capital o, més concretament, el preu d'un préstec.

El factor terra són els recursos naturals.

La retribució de la terra se sol anomenar renda, i reflecteix el valor de la seva productivitat.

La renda econòmica és el rendiment d'un factor de producció per damunt del seu cost d'oportunitat.

Externalitats i Béns Públics

Externalitats

Hi ha externalitat quan el consum d'un bé afecta directament consumidors o empreses que no participen en la compra ni en la venda d'aquest bé.

• Costos privats: Són els que suporten els que realment produeixen un bé.
• Costos externs: Són els que no són suportats per aquells que realment els generen.

Les externalitats negatives fan que els mercats produeixin una quantitat més gran que la socialment desitjable.

Una externalitat positiva fa que el cost social de produir sigui inferior al cost privat. Així, la quantitat produïda en el mercat és inferior a la quantitat socialment òptima. Es pot corregir mitjançant un subsidi igual a la diferència entre el valor social i el valor privat.

Internalitzar una externalitat consisteix a alterar els incentius perquè les persones tinguin en compte els efectes externs dels seus actes. L'estat pot internalitzar l'externalitat gravant els béns que generen externalitats negatives.

Els permisos o llicències transferibles per contaminar permeten assolir els objectius desitjats de reducció de la contaminació amb costos més baixos que mitjançant controls directes.

Béns Públics

Els béns públics són mercaderies de què pot gaudir tothom sense exclusió i en què el cost d'estendre el servei a una persona addicional és zero. Beneficien tota una comunitat independentment que es vulgui comprar o no. Exemples: defensa nacional, far marítim.

Béns oferts per l'empresa: Béns privats amb dues característiques: rivalitat i exclusió.

• Rivalitat: Quan una persona consumeix, una altra no pot fer-ho.
• Exclusió: És la capacitat d'impedir que consumeixin un bé els qui no el paguin.

La rivalitat i l'exclusió permeten distingir els béns privats dels béns públics. Són dues característiques que no tenen els béns públics.

El consumidor paràsit és la persona que rep el benefici d'un bé però evita pagar-lo. Els consumidors paràsits deixen que les altres persones paguin pel bé i, d'aquesta manera, gaudir-lo sense pagar.

Els recursos comuns són béns rivals però no excloïbles, que no són propietat de cap individu concret.

La tragèdia dels béns comunals fa referència a què els recursos comunals s'utilitzen més del que és desitjable des del punt de vista de la societat en conjunt.

Informació Imperfecta i Asimètrica

La informació imperfecta és aquella que els mercats subministren als consumidors i no permet prendre decisions ben documentades.

La informació asimètrica es produeix quan la informació sobre la qualitat i característiques dels béns i serveis, o sobre les accions o característiques dels agents, no està distribuïda d'una manera simètrica entre els consumidors i els productors.

Funcions de l'Estat i Política Distributiva

Funcions de l'Estat

• Eficiència econòmica: Combatre les fallades del mercat.
• Estabilitzar l'economia i afavorir el creixement econòmic mitjançant la política macroeconòmica.
• Procurar l'equitat millorant la distribució de la renda.

Política Distributiva

La política distributiva comprèn les mesures del govern amb l'objectiu de modificar la distribució de la renda.

Instruments de la política de distribució:

• Impostos.
• Despeses de transferència (assegurança de desocupació, subvencions associades a la política educativa).
• Mesures que impliquen una intervenció directa en el mecanisme de mercat.

Tipus d'Impostos

• Impostos indirectes: Modifiquen la distribució en el sentit de perjudicar els grups de renda més baixa, per això es qualifiquen com a regressius.
• Impostos directes: Són neutrals, no modifiquen la distribució de la renda perquè el tipus impositiu és el mateix per a qualsevol nivell de renda.

Els impostos directes, si són proporcionals a un mínim exempt i el tipus impositiu puja amb la renda, poden modificar la distribució en benefici dels menys afavorits.

Els impostos pretenen aconseguir recursos financers per al sector públic modificant la distribució de la renda.

Les transferències busquen garantir una base mínima del nivell de vida per a tots els individus i una igualació primària en la distribució de la renda.

Pobresa i Estat del Benestar

La taxa de pobresa és un indicador de la distribució de la renda. La pobresa sorgeix quan els individus tenen una renda insuficient.

L'Estat del benestar suposa que l'estat modifica les forces del mercat per protegir els individus i garantir un nivell mínim de vida.

Intervenció de l'Estat en els Preus

L'establiment d'un preu mínim per part de l'estat provoca:

• Augment de la quantitat oferta.
• Reducció de la quantitat demanda.
• Aparició d'excedent de mercat.

Exemples d'intervenció en preus: establiment de preus subvencionats per a determinats productes de mineria (carbó) o en mercats agraris.