Disseny i Tipus d'Escales de Mesura en Qüestionaris
Enviado por Chuletator online y clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en catalán con un tamaño de 5,44 KB
El Qüestionari: Disseny i Mesura
El qüestionari és un instrument per a la recollida d’informació en la realització d’estudis de diverses característiques. Abans de començar, cal definir els objectius i hipòtesis, i realitzar un estudi pilot.
Disseny del Qüestionari
Redacció de Preguntes
L’actitud integra els següents components:
Afectius: Sentiments, emocions. // Cognoscitius: Consciència, coneixement. // Conductuals: Predisposició, expectativa, intenció.
Escales de Mesura
La mesura consisteix en crear unes “normes” per assignar nombres o altres símbols a objectes de forma que representin quantitats dels atributs.
Escales Nominals
Són esquemes de nomenclatura figurats on el nombre únicament s’utilitza per identificar i/o classificar objectes. Els nombres no indiquen la quantitat de característica que posseeixen els objectes.
Escales Ordinals
És un rànquing on el nombre assignat indica l’extensió relativa a la qual un objecte posseeix una característica determinada. Exemples: notes escolars, classificació d'equips, qualitat de vida en una ciutat.
Escales d'Interval
Distàncies numèricament iguals en l’escala indiquen distàncies iguals en la presència de la característica que mesurem. Permet conèixer diferències entre objectes. El 0 és relatiu, no indica que no hi hagi presència de la característica. Exemples: temperatura, sobrepès respecte un patró.
Escales de Rati
Presenten les mateixes característiques que les escales d’interval, però a més a més, tenen un punt 0 fix. Permeten classificar, ordenar i comparar objectes i es poden calcular sobre el valor de les escales. Exemples: vendes d'una empresa, quota de mercat, edat.
Escales Comparatives (No Mètriques)
Impliquen la comparació directa entre estímuls. Per exemple, comparar Coca-Cola amb Pepsi. Permeten detectar petites diferències entre estímuls. La informació obtinguda només té propietats ordinals.
Escales No Comparatives (Mètriques)
No comparen l’estímul amb un altre ideal, sinó que s’avalua un objecte cada vegada. La informació obtinguda amb escales no comparatives té propietats d’interval o de rati.
Comparació de Parells
És l’escala més utilitzada. Es presenten dos estímuls dels quals l’entrevistat n’ha de seleccionar un segons un criteri determinat.
Escales de Rànquing
Es presenten a la vegada varis estímuls i es demana que s’ordenin segons un determinat criteri. Impliquen un temps i un esforç menor que l’escala de comparació de parells si hi ha un nombre d’estímuls elevat. És més similar a una situació real.
Escales Contínues o d’Intensitat
Els que responen classifiquen els objectes marcant en la posició apropiada una línia que va d’un extrem a l’altre de la variable que volem avaluar. La forma pot ser verbal, numèrica o mixta.
Escala Thurstone
Es demana als entrevistats que responguin vertader o fals a diversos enunciats, classificats amb distint nivell d’intensitat davant les actituds que es pretenen mesurar. D’aquesta manera, les respostes obtingudes dels enquestats ens donen una idea aproximada de la intensitat i posició respecte de l’actitud que volem mesurar.
Escala Likert
Els que responen indiquen un grau d’acord o desacord amb una sèrie d’enunciats respecte un estímul.
Es considera la millor tècnica d’escalament per a la medició d’actituds. Normalment té 5 categories que van des de “totalment en desacord” fins a “totalment d’acord”.
Diferencial Semàntic
És una escala de 7 posicions amb els extrems associats a atributs que tenen significat semàntic. L’entrevistat ha de jutjar un objecte per una sèrie d’adjectius antònims en una escala de 7 posicions.
Escala Stapel
Es demana als entrevistats que indiquin amb quina exactitud o inexactitud cada paraula descriu l’objecte seleccionat senyalant el nombre apropiat. Com més elevat sigui el nombre, més precisament descriu la paraula a l’objecte.
D’aquesta manera sabrem fins a quin punt un atribut està present en l’objecte.
La principal diferència amb el diferencial semàntic és que no és necessari testar els adjectius dels extrems per assegurar una autèntica bipolaritat.