Disseny d'Espais Interiors: Guia Completa i Pràctica

1. El disseny d'espais interiors

El camp del disseny d'espais interiors comprèn tant espais domèstics com comercials. També inclou el disseny d'espais efímers. El disseny d'espais interiors es realitza en espais preexistents que tenen unes determinades característiques físiques i qualitats ambientals. Els dissenyadors d'interiors treballen per millorar aquestes condicions prèvies.

1.1. Espai previ

El disseny d'espais interiors es realitza en espais preexistents amb determinades característiques físiques i qualitats ambientals.

1.2. Introduir millores

El dissenyador d'interiors treballa per introduir millores, obrir els sentits i poder gaudir al màxim d'un espai concret. Els elements principals són: materials, color, llum, il·luminació i els elements preexistents.

1.3. Multiplicitat de factors

Els factors venen marcats per la pròpia realitat de l'espai i els objectius de les persones que n'han de fer ús.

1.4. Projecte integrador

Donar resposta a les necessitats creades per persones concretes, amb la finalitat de desenvolupar uns projectes en uns espais concrets.

2. Elements clau en el disseny

2.1. Els materials

La seva tria ha d'anar lligada a la sensació que es vulgui aconseguir. Cada material té una textura, com ara sensacions de llis o rugós, suau o rude, tou o dur. Els materials poden ser freds o naturals.

2.2. El Color

Abans, el color recordava a tons de fusta, de pedra i de fang cuit. Avui dia podem veure la majoria de colors.

2.3. La llum i la il·luminació

Cal tenir en compte la llum directa i el seu moviment al llarg del dia, així com fenòmens com les transparències i les filtracions. És important saber treballar amb ells i conèixer com es comporten sobre determinats materials. També és rellevant la il·luminació artificial, ja sigui directa o indirecta.

2.4. Elements preexistents

El projecte d'interiorisme ha de tenir un contingut cultural sòlid. Cal conèixer el lloc on es treballa per saber si cal mantenir, suprimir, amagar o enaltir alguna d'aquestes preexistències. Amb respecte i coneixement previ, es valora l'elaboració de contrastos que dialoguin amb les preexistències o les matisin.

3. Perspectiva cònica

És la més intuïtiva perquè representa l'espai tal com el veu l'ull humà.

4. La representació de l'espai: plànols

La distribució dels espais es fa a partir del plànol. El plànol és la representació sobre el pla de la disposició de l'habitatge.

4.1. Disseny de distribució i moblament

Proposta de distribució i moblament per a un allotjament destinat a una parella. Aquest disseny implica la distribució d'espais com una habitació, una sala d'estar, un menjador, una cuina i un bany, tenint en compte les dimensions i la funcionalitat de cada habitació, així com la ubicació del mobiliari i les característiques del paviment.

4.2. Símbols constructius

Representació dels plànols mitjançant l'ús de símbols normalitzats que representen diferents elements integrants de l'obra, com parets, portes, finestres, mobiliari, elements de la cuina, aparells sanitaris, símbols elèctrics, hidràulics i altres elements relacionats amb el projecte.

4.3. Les dimensions humanes

S'explora la importància de les dimensions humanes en el disseny, destacant que el cos humà és el punt de referència constant per determinar les característiques formals dels objectes i els espais dissenyats per satisfer les necessitats de les persones. S'introdueix el concepte del Modulor, desenvolupat per Le Corbusier, que estableix un sistema de mesures basat en les dimensions del cos humà per aplicar-lo a les construccions arquitectòniques i altres àmbits del disseny. Aquest sistema utilitza la relació matemàtica entre les mesures de l'home i l'arquitectura, permetent milers de combinacions harmòniques per a mobiliari, edificis i ciutats.