Dislàlia, Disfèmia i Sordesa: Trastorns i Solucions
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,9 KB
La Dislàlia: Trastorn de la Pronunciació
La dislàlia és la dificultat permanent o transitòria per a la pronunciació correcta de determinats fonemes, causada per malformació o lesió de l'aparell exterior de la parla (llavis, dents, laringe).
És el trastorn del llenguatge més comú en els infants, el més conegut i més fàcil d'identificar. Sol presentar-se entre els tres i els cinc anys amb alteracions en l'articulació dels fonemes.
Té lloc a la fase de desenvolupament del llenguatge, en la qual l'infant no és capaç de repetir per imitació les paraules que escolta i ho fa de forma incorrecta des del punt de vista fonètic.
Tipus de Dislàlia
- Funcional
- Orgànica
- Audiogènica
La Disfèmia: Trastorn de la Fluïdesa
La disfèmia és un trastorn de la fluïdesa de la parla, que es caracteritza per una expressió verbal interrompuda en el ritme, d'una manera més o menys brusca.
La disfèmia es caracteritza per repeticions o per prolongacions involuntàries molt freqüents que, de vegades, van acompanyades de moviments que poden estar o no relacionats amb la parla.
Tipus de Disfèmia
- Tònica
- Clònica
- Mixta (o tònica-clònica)
La Sordesa: Pèrdua d'Audició
La sordesa és la pèrdua total o parcial de la facultat de sentir. És lògic pensar que la incapacitat de sentir condicionarà el procés d'adquisició del llenguatge oral i en limitarà la consolidació.
La pèrdua de l'oïda no sempre comporta l'absència total del llenguatge; en general, aquesta absència total és força improbable, encara que difícilment una persona sorda podrà adquirir un llenguatge normal.
Causes de la Sordesa Infantil
Són moltes les causes per les quals un nen pot néixer sord. A part de factors hereditaris, durant l'embaràs algunes complicacions o comportaments materns poden donar lloc a un nadó amb problemes d'audició. Si la futura mare ingereix medicaments o tòxics o contreu malalties com la rubèola, la toxoplasmosi o la grip, el nadó pot arribar a patir sordesa.
Diagnòstic Precoç
La sordesa infantil pot ser diagnosticada als pocs dies de vida del nadó. Això seria possible mitjançant una prova que s'anomena otoemissions acústiques. Consisteix a valorar la resposta del nadó a certs estímuls auditius, mitjançant un aparell que emet un so que fa que es produeixi una mena d'eco que és analitzat i valorat per donar una resposta positiva o negativa a la prova. És recomanable mantenir el nadó calmat per a la prova.
Tractament i Ajudes Tècniques
Les pròtesis auditives i les ajudes tècniques (audiòfons, implants coclears, etc.) faciliten a les persones sordes un accés millor al so, a la parla i a la llengua oral de l'entorn cultural, social i laboral.