Discontinuitats sísmiques

Geo/sfera significa terra/massa.
El diàmetre de la terra té un promig de 6.371 Km
. Però hi ha una variació;al pol sud el diàmetre es de
6.357 i l’equatorial és de 6.378 Km.
Té 6 capes escorça oceanica continental, litosfera(100km) mantell exterior (700km) mantell interior, nucli extern (5.100 km) nucli intern (6.371).
L’escorça terrestre està trencada a trossos que s’anomenen plaques tectòniques;
Continentals i oceàniques. Aquestes plaques es mouen per la superfície, degut a unes immenses forces, produïdes per els correts del magma del mantell exterior. El magma més calent de les profunditats del mantell tendeix a pujar degut a que la seva densitat és més baixa. Aquestes corrents són: corrents de convecció, com les que succeeixen en l’aire dels penya-segats.   - Densidat= M/+VQuan una massa s’escalfa, es dilata i el seu volum canvia. I baixa la densitat. Aquests corrents quan xoquen amb l’escorça sòlida pot sortir al exterior si es troba amb alguna esquerda:

Volcans

Però el magma que no pot sortir es veu obligat a circular horitzontalment per sota l’escorça, en dues direccions oposades. Aquestes forces són immenses, i són les que arrosseguen les plaques tectòniques de l’escorça. La terra és un planeta del sistema solar situat en un dels braços espirals de la Via Làctia que gira al voltant del Sol. El seu eix de gir no és perpendicular al pla de l’òrbita, i, en conseqüència, la insolació varia a cada punt al llarg de l’any.La Terra té una forma esferoïdal i un radi mitjà de 6.371 Km.Per estudiar l’interior de la Terra es fan servir diversos mètodes. Entre aquests, cal destacar els sísmics, que permeten deduir-ne l’estructura i la composició a partir de la variació de la velocitat de propagació de les ones sísmiques quan la travessen.De l’aplicació d’aquests mètodes se’n dedueix que la Terra és dividida en capes concèntriques de distinta composició i estat físic. Aquestes capes són: l’escorça, mantell i nucli.
Estan separades, respectivament, per les discontinuïtats de Mohorvicic i de Gutemberg.

Ones sísmiques primàries;

També s’anomenen longitudinals, ja que vibren el mateixa direcció en què es propàguen. (boletes)

Ones sísmiques secundaries;

Són més lentes. S’anomenen transversals ja que vibren perpendicularment a la direcció de propagació. No es propaguen en els fluids.(corda)

Ones sísmiques superficials;

Es propaguen en la superfície terrestre, i són les que produeixen catàstrofes. Aquestes funcionen com un acordeò, s’eixamplen i es contrauen.

Discontinuïtat;

durant les propagacions de les ones secundaries i primàries es comprova que a certes profunditats es produeix uns canvis sobtats de velocitat (de les ones sísmiques). Aquestes ones augmenten la seva velocitat quan mes compacte es la roca.
Les ones sísmiques secundàries canvien constantment de lloc però només les primàries travessen el nucli.
Al final de la litosfera hi ha la  Mohorovicic  y entre els matells el Gutemberg, (Per això diuen que es aqeust mantell fluid (sign. Ferro fos)) i, entre el mantell i el nucli està el Lehman.

Tectònica de plaques i deriva continental:

La Pangea prova l’existència dels dinosaures, i que la terra encaixa com un puzle.- Cada any les plaques tectòniques es separen 5 cm. - La lava quan surt si te magnetita, es magnetitza. - Les plaques tenen la mateixa polaritat.-Els científics investiguen per recollir mostres per enbasarles. Y al analitzar-les descobreixen que el mar es més jove que l¡escorça de la terra (deriva continental).-  Quan el magma surt es ràpidament – lava alcolchada.- Fa 60 milions d’anys es va formar l’Himalaya i els pirineus.- Els grans llocs es van gormar per la separació de les plaques.Amb el pas del temps s’ha demostrat que les plaques es poden separar o ajuntar formant un super continent.Proves de que s’estan separan:* Canvi de les bandes magnètiques* Antiguitat de les roques-* Sediments