Discòbol comentari

A)Catalogació:

1.Títol:

Diadumen

2.Autor:

Policlet (480-420 aC).

3.Cronologia:

430, segle V aC, original de bronze,còpia en marbre.

4.Comitent:

No se sap si va ser encarregada per un particular o pels poders públics.

5.Recepció:

No se sap i el receptor va ser una polis o va ser un particular.
b)Dades externes:
1.Tècnica:
A lescultura original la tècnica emparada va ser cera perduda; per les còpies la tècnica utilitzada va ser la talla.

2.Material:

A loriginal el material utilitzat va ser el bronze; a les còpies el material utilitzat és el marbre.

3.Eines:

Per la còpia en marbre el martell. Fang i cera per fer els motllos, bronze, bloc de marbre, martell i cisell.

4.Formes:

Escultura exempta.

5.Tipologia:

Dempeus.

6.Cromatisme:

Monocroma.

7.Lloc:

La còpia de marbre més coneguda es conserva al Museu Arqueològic Nacional dAtenes. Hi ha vàries còpies com la del
British Museum, el Metropolità de Nova York i al Museu del Prado (aquesta té la peculiaritat de presentat el braç dret de forma errònia, degut a una restauració equivocada al Segle XVII).

8.Dimensions:

1.95 metres dalçada.
1.Anàlisi formal:
Descripció:
El Diadumen és la representació dun jove atleta idealitzat. Té els braços aixecats per que sestà lligant una cinta al cap després dhaver guanyat una competició. Té la cama esquera més avançada que la esquerra (aquesta està flexionada i només toca el terra amb els dits del peu) recolza tot el pes sobre la cama esquerra que està rígida i en tensió. El seu cap està girat cap a baix i cap a lesquerra. Hi ha contraposto. Els seus cabells no estan enganxats al crani, ja que al lligar-se la cinta al cap, aquests surten per sobre i tenen volum (cosa que significa una evolució). Per la seva expressió no sembla que acabi de guanyar una competició per que té la cara serena, i no mostra cap tipus dalegria (tot i així Policlet va aconseguir que el Diadumen tingués un punt més dolç en la seva expressió que en lexpressió del Dorífor). Té els músculs molt marcats i presenta una proporcionalitat en totes les seves parts del cos. A les còpies fetes en marbre els escultors han necessitat ficar un tercer peu (un tronc darbre petit dissimulat per una túnica) per assegurar-ne lestabilitat, en loriginal de bronze aquest tercer peu no era necessari.

2.Volum i espai:

és una escultura oberta de superfícies plenes. La relació entre els diferents volums de lobra es podria reflectir en els dos braços aixecats i tots dos flexionats amb la intenció de lligar-se una cinta al cap, també és podria reflectir en que la seva alçada és set cops la mida del cap (cànon de Policlet que consistia en que lalçada total del cos era set cop la mida del cap).
3.Figures:
3.1. Estudi de la figura:
Naturalisme idealitzat, ja que el Diadumen representa a un
atleta idealitzat.

3.2. Expressió:

té una actitud serena i heroica, té el cap girat cap a baix i cap a lesquerra. Té els cabells completament detallats, amb un rínxols molt marcats i no estan enganxats al crani això ho podem demostrar per que, amb la pressió que fa la cinta que sestà col·locant, els cabells sobresurten per sobre. Té els braços aixecats amb la intenció de lligar-se la cinta de guanyador al cap.

3.3. Anatomia:

tots els músculs del cos estan perfectament marcats. Té tot el pes recolzat sobre la cama esquerra. La cama dreta està flexionada i només toca el terra amb els dits del peu dret. Hi ha la presència del contraposto. El cos inicia un semicercle que equilibra amb el tors flexionat.

3.4. Vestit:

Sense vestit.

3.5. Proporcions:

Aquesta escultura té el cànon de Policlet, la seva alçada és la mida del seu cap set cops.
4. Composició.
4.1. Tipus:
Oberta (per que té els braços oberts per que es vol col·locar la cinta al cap amb els braços aixecats) simètrica i equilibrada.

4.2. Línies estructurals de lobra:

és dinàmica per que té les línies corbes i els angles arrodonits.

4.3. Forma demmarcar la figura:

Dos triangles, un uniria el cap amb els colzes i, altre des dels colzes al peu dret. Altra manera emmarcar la figura podria ser la simple i senzilla dun cercle. També es podria dibuixar una línea des de lespatlla dreta fins el peu dret, i una corba des de la cama esquerra fins la maluc dret.
5. Ritme.
5.1. Composició:
Veiem un equilibri entre moviment i repòs en:
- la cama esquerra està rígida i en tensió, ja que en aquesta sestà recolzant tot el pes, per contra la cama dreta està una mica flexiona i aquesta només toca el terra amb els dits del peu.
- els braços aixecats que fan la intenció de lligar-se una cinta al cap.

5.2. Tipus de moviment:

Està en acció ja que sestàlligant la cinta al cap i a més a més està caminant cap a lespectador més a més està caminant cap a lespectador.

5.3.Recursos que suggereixen moviment:

El contraposto.
Uns altres recursos serien que la cama esquerra està més endavant que la cama dreta, té els braços aixecats amb la intenció de lligar-se al cap una cinta.

6. Lloc de lespectador:

Visió frontal.

7. Temps:

El jove atleta sembla voler perpetuar el moviment de la sembla voler perpetuar el moviment caminant cap a lespectador.

8. Llum:

Artificial.

9. Color:

És monocroma.

10. Relació amb lespai que lenvolta:

Les diferents còpies del Diadumen en troben en museus, les més importants, ja esmentades abans, són les que es troben al museu Arqueològic dAtenes, al Museu del Prado i al Metropolità de Nova York.

11. Relleu:

No en té, és exempta de relleu.
12. Estil:
12.1 De lautor:

En de Policlet hauríem de destacar la seva formació artística en lescola dArgós, famosa per la perfecció de les obres realitzades en bronze, raó per la qual Policlet serà sobretot, bronzista i en aquest material farà totes les seves obres.

Condeixeble de Miró i coetani de Fídies, rebé l'ensenyament de l'argiu Agelades

A aquesta preparació pràctica se li va unir la vocació didàctica que el portarà a teoritzar sobre les seves idees escrivint una obre titulada Kanon (tenim constància daquesta obra per altres autors que la citen en els seus llibres) on ens mostrava el seu interès per les figures geomètriques. En les seves obres Policlet parteix del concepte de simetria en un minuciós estudi de les seves proporcions, pensava que el que era bell consistia en la relació dun dit amb un altre i la de tots amb el metacarpià i el carpíà, i la de aquests amb lavantbraç, i lavantbraç amb el braç, fins a concertar el total de les mides . Tot i així encara que per a Policlet el dit sigui al unitat, el cap era lelement referencial, ja que aquesta havia de mesurar dir des del mentó fins al començament del cabell, una sèptima part total de les dimensions del cos representat.
Les seves obres principals en bronze (utilitzava el bronze d'Egina <http://ca.Wikipedia.Org/wiki/Illa_d%27Egina>

) foren:
·

1. El porta llances o Dorífor (Doryphorus).
·
2. Un jove de poca edat guanyador d'una cursa atlètica.
·
3. Un atleta.
·
4. Una figura nua, que Plini anomena talo incessentem.
·
5. Un grup de dos nois nus coneguts per Astagalizontes.
·
6. Un Mercuri (a Lisimàquia).
·
7. Un Heracles.
·
8. Una estàtua d'Artemó de mal nom Periphoteros.
·
9. Una amazona (que va guanyar un premi superant a Fídies i altres en un concurs a Èfes).
·
10. Un parell de petits Canephoroe.
·
11. Una estàtua de Zeus Fili a Megalòpolis.
·
12. Diverses estàtues de guanyadors olímpics (possible obre de Policlet el Jove).
Obres en marbre:
·
1. Una estàtua de Zeus Miliqui a Argos.
·
2. Estàtues d'Apol·lo, Letó i Àrtemis al temple d'Àrtemis. Òrtia al mont Licone a l'Argòlida.
Obres en or i vorí:
·Estàtua d'Hera al temple d'Hera entre Argos i Micenes.

12.2 De lobra:

Lestil, del que va ser el Diadumen original, era lestil grec clàssic. Lestil de les còpies romanes fetes en marbre són destil hel·lenístic.
Tercer pas:
Interpretació i significació:


a)Contingut:
1)Tema:
Esportiu, vol retratar la victòria tant la del propi atleta, com la de la polis a la que ell pertany.

2)Iconografia:

Aquesta escultura representa un jove atleta idealitzat que acaba de guanyar una competició i està amb els braços alçats per poder-se lligar la cinta, que el corona guanyador al cap. Sembla que després de lesforç que ha fet no pugui parar hi ha de continuar caminant cap a lespectador.

3)Iconologia simbòlica:

El Diadumen pretén manifestar la glòria del mecenes o de la ciutat per qui competia latleta, ja que si un atleta guanyava en qualsevol competició a més de significar una victòria per a ell mateix, també significava una victòria per a la polis que representava o per al mecenes pel que treballava. Hi han molts experts que identifiquen el Diadumen amb el déu Apol·lo.

4)Recepció:

No se sap si va ser encarregada per una polis o per un particular, per tant tampoc sabem si va ser rebuda per una ciutat o per un particular.

B)Funció:

La seva funció és commemorativa, commemora la victòria dun atleta.
Quart pas:
Contextualització històrico-artística:

A)Relació entre la forma i lèpoca i històrica:

Les còpies del Diadumen plasmen lideal grec de que lhome és la mesura de totes les coses, ja que representa a una home idealitzat que és el que es representava en aquella època.

B)Relació entre el tema i lambient de lèpoca:

Per als grecs l'esport era molt important; per això, no és estrany que abundin les estàtues d'atletes. L'activitat física estava reservada als ciutadans de sexe masculí i, practicada sense un fil de roba, formava part del programa educatiu de l'individu. Els atletes adquirien una fama tan gran com els herois més valents en el que era una mena de sublimació de les virtuts i la valentia guerreres: les competicions esportives (els Jocs Olímpics i els Jocs Nemeus en honor de Zeus, els Jocs Panatenesos, etc.). L'original del Diadumenno s'ha conservat, i si es coneix aquesta obra és gràcies a diverses còpies romanes de molt bona qualitat.

C)Paper de lartista en la concreció de lobra i en el seu estil:

El paper de Policlet en la concreció de lobra com el creador del seu cànon: la mesura del cos és set cops la mida del cap (aquesta mida del cap és des de la barbeta fins al començament dels cabells).

D)Innovacions i influències posteriors:

El Diadumen va ser una de les últimes obres de Policlet.

E)Comparacions amb obres dels mateix autor, de la mateixa època i amb anteriors:

Una de les obres amb les que podríem comparar el Diadumen és amb el Dorífor, que és lobra que va crear Policlet abans del Diadumen. Els Dorífor representa a un llancer, podríem dir que el Diadumen té una expressió més noble que el Dorífor.

F)Situació econòmica, política, social i cultural del moment històric:

En la època del Diadumen la situació econòmica, política, social i cultural hi va haver:
-El desenvolupament de la democràcia com a sistema dequilibri social i polític entre les diferents classes socials i entre els valors individuals i col·lectius.
-Els segles V i IV a. C. és una de les èpoques de la història de lart en què maduren les més importants i fecundes formes naturalistes.
-En el classicisme del segle V la tendència al Naturalisme és quasi tan forta com el desig de mesura ordre, és a dir, didealització.
-Aquest antagonisme entre principis formals artístics, Naturalisme/idealisme, es correspon a les tensions socials i polítiques que en democràcia soriginen entre valors individuals i valors col·lectius.
-Tota la història del classicisme es desenvolupa amb el predomini duna de les dues tendències: Naturalisme i idealització, encara que sempre enllaçats duna manera inseparable.
-Hi ha una idea filósòfica i social de lhome com a mesura de totes les coses. Han finalitzat les guerres Mèdiques i Atenes domina culturalment el món hel·lènic. És l'època en què culmina l'evolució cap el Naturalisme, que no suposa una còpia de la naturalesa tal i com es veu, sinó corregida segons les normes del pensament.
La frase cèlebre de Protàgores d'Abdera "l'home és la mesura de totes les coses", el que volia dir és que tot coneixement és subjectiu, és a dir, dependent de la ment i dels òrgans sensorials de l'individu, i que el coneixement objectiu que prescindeixi del subjecte perceptiu és impossible. Aquest serà un dels factors que influirà en l'escultura clàssica, com s'aprecia a les escultures del Partenó, que mostren una tendència a considerar les escultures com impressions, com una cosa que està en procés de canvi, que participa del flux de l'experiència.
Veiem que pel que fa als dos pols oposats, confiança i dubte, del període arcaic, la balança es va inclinar pel de la confiança al període clàssic, per a la creença que l'home podia configurar el seu món segons la seva pròpia visió dells.
En aquest canvi intervenen diversos factors: La victòria sobre els perses, una inclinació antropocèntrica en la filosofia grega i la prosperitat d'Atenes gràcies a la Lliga de Delos.
A més, l'art no serà només la recerca de la bellesa com a ideal, sinó que la seva finalitat serà ajudar l'esperit cívic i estètic, com veurem en parlar de l'obra de Policlet.
En aquest període distingim dos moments:
- Estil sublim (segle V), es produeix una progressiva divinització (Miró, Policlet Fídies)
- Estil bell (segle IV), es produeix una humanització (Praxítel·les, Escopes i Lisip).

Catalogació

Títol

Discòbol
-

Autor

Miró d Eleutere, Beòcia (490 aC - 430 aC)
-

Cronologia

460 aC aprox.
-

Comitent

-

Receptor

Dades externes

-

Tècnica

Cera perduda per loriginal; talla per a la còpia en marbre.
-

Material

Loriginal en bronze, i la còpia en marbre potser Lancelotti.
-

Eines

Fang, cera i cendres per fer el motlle del bronze; pel marbre martell, cisell i pedra abrasiva.
-

Dimensions

1,53m daltura.
-

Lloc

Museu Nazionale Romano delle Terme, Itàlia, i vàries còpies més en altres museus com en el Museu Britànic de Londres.
-

Tipologia

Dempeus.
-

Cromatisme

MonocromaAnàlisi formal:

1.Volum i espai

Continu.

2.Relació amb lespai que lenvolta

Al Museu ROMà delle Terme està descontextualitzat.
3.Relleu:
a)Tipus de perspectiva:
Natural.

B)Punts de vista

Frontal.

C)Recursos que suggereixen profunditat

Lescorç del cap, del coll i del peu esquerre. El genoll esquerre amagat darrere el dret.

4.Figures

A)Estudi de la figura:

Naturalisme forçat (?).

B)Expressió:

La manca dexpressió del rostre presenta una desconnexió entre lacció, lesforç i el que representa linstant de màxima tensió muscular.

C)Anatomia:

Estudi anatòmic. Parteix de la fórmula egípcia (manera de representar el cos humà a base dels aspectes més característics de les seves parts); daquí que encara arrossegui la presentació frontal de la figura amb els braços i les cames de perfil.
No obstant això, lautor, que busca la perfecció anatòmic, aconsegueix imprimir un ritme aliè a lutilitzat per lestil egipci amb la intel·ligent tria dun model humà en una actitud que fes creïble i natural la postura forçada.

D)Proporcions i escales:

respecta el cànon matemàtic de Policlet en el que el cap forma la setena part de laltura total de la figura, el peu dues vegades la longitud del palmell de la mà, mentre la cama, des del peu al genoll haurà de mesurar sis pams; la mateixa mida que del genoll al centre de labdomen.

E)Vestit:

Nu.

5.Color:

Monocroma.

6.Llum:

La llum està dirigida i ajuda a contemplar el cos que està en màxim desequilibri.
7.Composició:
a)Tipus:
Asimètrica i desequilibrada.

B)Línies estructurals de lobra:

No hi ha eixos de simetria - tant importants en el cas de Poliquet però podem identificar dues línies corbes; una va des del disc passant per les espatlles fins el peu esquerre, laltre des del cap passant per lesquena fins al peu dret; i línies trencades que anirien des del braç llançador per lespatlla baixant fins al maluc, daquest fins al genoll i del genoll fins al peu esquerre. Tot fent una mena de ziga-zaga.
Loriginal era de bronze i saguantava tota sola, la còpia de marbre, més pesant, necessitava un suport addicional, un tronc darbre, per contraposar la inclinació de lescultura cap endavant.

C)Forma demmarcar la figura

Fletxa i arc.

8.Ritme

A)Composició:

Dinàmica. Oberta perquè cames i braços separats del cos

B)Tipus de moviment:

En tensió. La postura de latleta responia més a la meta que shavia proposat Miró de trencar amb hieratisme i crear una impressió de moviment que a la dapropar-se a la realitat i mostrar la tècnica usada pels antics llançadors de disc.

C)Recursos que suggereixen moviment:

Escorç en el cap, genolls, dits dels peus

9.Temps:

Instantani i breu; el moviment següent ja és deixar anar el disc amb tota la força.

10.Estil

Miró va ser deixeble dAngelades dArgos com els altres escultors decisius de lèpoca: Fídies i Policlet (anomenats tots tres com la 1r Tríade) segons la Història Natural de Plini.
Els escriptors antics reconegueren a Miró com a un dels iniciadors del Realisme. I és que tot i els retrets que li feien per la inexpressió dels seus rostres de bronze, els cossos dels seus atletes estaven duts a terme amb una evident excel·lència, caracteritzada a més, per la seva valenta recerca de formes noves.
Les seves obres més reconegudes van ser una vaca situada a la plaça del mercat dAtenes, el corredor Lades, un gos, un Heracles que va dur-se a un santuari dedicat a Pompei el Gran a el Circ Màxim (Roma) i el Discòbol.
Situem el discòbol a Grècia, inici de la fase clàssica (450 - 325 aC.) i de la recerca de la perfecció. La figura humana és la preocupació central de lescultor.
Segona meitat del segle V abans de Crist, quan Atenes aconseguí lhegemonia del món grec i influí en lart de forma que unifiqués els criteris creatius darquitectes, escultors i pintors.
El Discòbol semmarca dins el classicisme inicial i per això encara mostra alguns trets del període arcaic. Durant aquest període de transició, però, es continuen veient
- sobretot en el cap- alguns trets per evolucionar com els somriures semblants als dels kouróis, cabells com casquets geomatitzats...
No obstant, els artistes ja anaven abandonant la idea dhaver de presentar el cos humà amb els aspectes més característics de les seves parts (lestil egipci) per només mostrar el que veien, amb escorç. Daquesta manera les formes, línies es naturalitzen. La roba abandona els plecs paral·lels i sesglaona. Lanatomia es transforma amb la relaxació dels genolls i la càrrega del pes en un sol peu (contraposto).Sabandona la idea rígida i apareix la flexibilitat de moviment, tensió muscular, agilitat.. Lhome es mostra com a bellesa física i equilibri desperit; sense reflectir los estremecimientos del alma.

11.Valors tàctils

12.Lloc de lespectador

Visió frontal.

1. Iconografia

Fa referència a lheroi Hyakinthos que va morir quan llençava el disc. Representa un jove en la seva plenitud física, potser lideal de bellesa de lèpoca, que es troba a punt de llençar el disc, en un moment decisiu per a qualsevol esportista.

2. Iconologia simbòlica

Representa un conjunt de valors grecs com lAreté.

3. Funció:

Era destinat a ser exposat en públic en un punt estratègic de la ciutat perquè el poble contemplés un ideal de bellesa masculí i un ideal datleta4. Gènere:
Al·legòric.
5.
Altres obres: Sense informació concreta, sí se sap que al santuari dAmiklai hi havia un tron dApol·lo de molta anomenada, obra de lescultor Baticles de Magnèsia, probablement contemporani del Discòbol.

Context històric:

Grècia. Guerres mèdiques (500a.C- 449a.C) contra els perses. Batalla de Marató, destrucció dAtenes i victòria de Cimó (grec) sobre els perses. Segle dor de Perícles: reconstrucció dAtenes, construcció de lAcròpolis, sistema democràtic a la ciutat. Onada dimmigració de filòsofs atrets per la democràcia dAtenes .
Ruptura de la Pau: Guerres del Peloponès (431a.C - 404a.C) conflicte militar entre la lliga de Delos (conduïda per Atenes) i la lliga del Peloponès (conduïda per Esparta) pel control del comerç. Final segle dor de Perícles.

Catalogació

-

Títol

Discòbol
-

Autor

Miró d Eleutere, Beòcia (490 aC - 430 aC)
-

Cronologia

460 aC aprox.
-

Comitent

-

Receptor

Dades externes

-

Tècnica

Cera perduda per loriginal; talla per a la còpia en marbre.
-

Material

Loriginal en bronze, i la còpia en marbre potser Lancelotti.
-

Eines

Fang, cera i cendres per fer el motlle del bronze; pel marbre martell, cisell i pedra abrasiva.
-

Dimensions

1,53m daltura.
-

Lloc

Museu Nazionale Romano delle Terme, Itàlia, i vàries còpies més en altres museus com en el Museu Britànic de Londres.
-

Tipologia

Dempeus.
-

Cromatisme

MonocromaAnàlisi formal:

1.Volum i espai

Continu.

2.Relació amb lespai que lenvolta

Al Museu ROMà delle Terme està descontextualitzat.
3.Relleu:
a)Tipus de perspectiva:
Natural.

B)Punts de vista

Frontal.

C)Recursos que suggereixen profunditat

Lescorç del cap, del coll i del peu esquerre. El genoll esquerre amagat darrere el dret.

4.Figures

A)Estudi de la figura:

Naturalisme forçat (?).

B)Expressió:

La manca dexpressió del rostre presenta una desconnexió entre lacció, lesforç i el que representa linstant de màxima tensió muscular.

C)Anatomia:

Estudi anatòmic. Parteix de la fórmula egípcia (manera de representar el cos humà a base dels aspectes més característics de les seves parts); daquí que encara arrossegui la presentació frontal de la figura amb els braços i les cames de perfil.
No obstant això, lautor, que busca la perfecció anatòmic, aconsegueix imprimir un ritme aliè a lutilitzat per lestil egipci amb la intel·ligent tria dun model humà en una actitud que fes creïble i natural la postura forçada.

D)Proporcions i escales:

respecta el cànon matemàtic de Policlet en el que el cap forma la setena part de laltura total de la figura, el peu dues vegades la longitud del palmell de la mà, mentre la cama, des del peu al genoll haurà de mesurar sis pams; la mateixa mida que del genoll al centre de labdomen.

E)Vestit:

Nu.

5.Color:

Monocroma.

6.Llum:

La llum està dirigida i ajuda a contemplar el cos que està en màxim desequilibri.
7.Composició:
a)Tipus:
Asimètrica i desequilibrada.

B)Línies estructurals de lobra:

No hi ha eixos de simetria - tant importants en el cas de Poliquet però podem identificar dues línies corbes; una va des del disc passant per les espatlles fins el peu esquerre, laltre des del cap passant per lesquena fins al peu dret; i línies trencades que anirien des del braç llançador per lespatlla baixant fins al maluc, daquest fins al genoll i del genoll fins al peu esquerre. Tot fent una mena de ziga-zaga.
Loriginal era de bronze i saguantava tota sola, la còpia de marbre, més pesant, necessitava un suport addicional, un tronc darbre, per contraposar la inclinació de lescultura cap endavant.

C)Forma demmarcar la figura

Fletxa i arc.

8.Ritme

A)Composició:

Dinàmica. Oberta perquè cames i braços separats del cos

B)Tipus de moviment:

En tensió. La postura de latleta responia més a la meta que shavia proposat Miró de trencar amb hieratisme i crear una impressió de moviment que a la dapropar-se a la realitat i mostrar la tècnica usada pels antics llançadors de disc.

C)Recursos que suggereixen moviment:

Escorç en el cap, genolls, dits dels peus

9.Temps:

Instantani i breu; el moviment següent ja és deixar anar el disc amb tota la força.

10.Estil

Miró va ser deixeble dAngelades dArgos com els altres escultors decisius de lèpoca: Fídies i Policlet (anomenats tots tres com la 1r Tríade) segons la Història Natural de Plini.
Els escriptors antics reconegueren a Miró com a un dels iniciadors del Realisme. I és que tot i els retrets que li feien per la inexpressió dels seus rostres de bronze, els cossos dels seus atletes estaven duts a terme amb una evident excel·lència, caracteritzada a més, per la seva valenta recerca de formes noves.
Les seves obres més reconegudes van ser una vaca situada a la plaça del mercat dAtenes, el corredor Lades, un gos, un Heracles que va dur-se a un santuari dedicat a Pompei el Gran a el Circ Màxim (Roma) i el Discòbol.
Situem el discòbol a Grècia, inici de la fase clàssica (450 - 325 aC.) i de la recerca de la perfecció. La figura humana és la preocupació central de lescultor.
Segona meitat del segle V abans de Crist, quan Atenes aconseguí lhegemonia del món grec i influí en lart de forma que unifiqués els criteris creatius darquitectes, escultors i pintors.
El Discòbol semmarca dins el classicisme inicial i per això encara mostra alguns trets del període arcaic. Durant aquest període de transició, però, es continuen veient
- sobretot en el cap- alguns trets per evolucionar com els somriures semblants als dels kouróis, cabells com casquets geomatitzats...
No obstant, els artistes ja anaven abandonant la idea dhaver de presentar el cos humà amb els aspectes més característics de les seves parts (lestil egipci) per només mostrar el que veien, amb escorç. Daquesta manera les formes, línies es naturalitzen. La roba abandona els plecs paral·lels i sesglaona. Lanatomia es transforma amb la relaxació dels genolls i la càrrega del pes en un sol peu (contraposto).Sabandona la idea rígida i apareix la flexibilitat de moviment, tensió muscular, agilitat.. Lhome es mostra com a bellesa física i equilibri desperit; sense reflectir los estremecimientos del alma.

11.Valors tàctils

12.Lloc de lespectador

Visió frontal.

1. Iconografia

Fa referència a lheroi Hyakinthos que va morir quan llençava el disc. Representa un jove en la seva plenitud física, potser lideal de bellesa de lèpoca, que es troba a punt de llençar el disc, en un moment decisiu per a qualsevol esportista.

2. Iconologia simbòlica

Representa un conjunt de valors grecs com lAreté.

3. Funció:

Era destinat a ser exposat en públic en un punt estratègic de la ciutat perquè el poble contemplés un ideal de bellesa masculí i un ideal datleta4. Gènere:
Al·legòric.
5.
Altres obres: Sense informació concreta, sí se sap que al santuari dAmiklai hi havia un tron dApol·lo de molta anomenada, obra de lescultor Baticles de Magnèsia, probablement contemporani del Discòbol.

Context històric:

Grècia. Guerres mèdiques (500a.C- 449a.C) contra els perses. Batalla de Marató, destrucció dAtenes i victòria de Cimó (grec) sobre els perses. Segle dor de Perícles: reconstrucció dAtenes, construcció de lAcròpolis, sistema democràtic a la ciutat. Onada dimmigració de filòsofs atrets per la democràcia dAtenes .
Ruptura de la Pau: Guerres del Peloponès (431a.C - 404a.C) conflicte militar entre la lliga de Delos (conduïda per Atenes) i la lliga del Peloponès (conduïda per Esparta) pel control del comerç. Final segle dor de Perícles.