Disciplina musical i formes operístiques

Contrapunt

És la disciplina musical que regula la combinació de línies musicals simultànies.

Obertura

Peça per a orquestra que precedeix o prepara una òpera, oratori, ballet, o alguna altra obra de caràcter teatral.

Recitatiu

És una forma musical que es descriu com un discurs melòdic musicat. S'utilitza habitualment en òperes, oratoris, cantates i obres similars.

Aria

És una forma musical consistent, originalment, en qualsevol melodia expressiva executada per un cantant.

Òpera bufà

Es caracteritza pel fet que el seu argument és còmic o festiu, predominant els temes d'embolics matrimonials i sàtires sobre costums socials.

Castrati

És un cantant masculí emasculat des de la infància per tal de conservar la veu aguda en què li permetria continuar interpretant les parts de soprano i de contralt.

Intermezzo

Estaven destinades a interpretar-se entre els actes d'una obra llarga, a la manera d'un descans. Hi ha dos tipus: òperes breus de caràcter còmic i intermezzi simfònics.

Camerata Bardi

Els intel·lectuals de l'època a Florència veien que la recuperació de les diferents arts (pintura teatre, arquitectura, escultura) que tenia com a referent i mirall l'art de les èpoques romanes i gregues no havia arribat a la música.

Òpera

És una art escènica amb text dramàtic que s'escenifica cantant amb acompanyament orquestral.

Oratori

És una composició d'estructura narrativa en què intervenen solistes vocals, cor i orquestra, de vegades amb un narrador.