Direcció Financera I

Prova d’avaluació continuada 1

Anomena i comenta els paràmetres bàsics que defineixen un actiu financer.

Els paràmetres són la liquiditat, el risc i la rendibilitat.

La liquiditat és una mesura de les possibilitats que aquest actiu pugui ser transformat en diners líquids amb més facilitat o menys, al preu que li atorgui el mercat en un moment determinat. Perquè un actiu sigui líquid ha de ser transmissible i negociable. En el moment de convertir-se en líquid, pot ser que el tenidor obtingui ingressos inferiors o superiors als que va pagar en el moment d’adquirir l’actiu, i obtindrà pèrdues o guanys, però, al cap i a la fi, aquest serà el resultat de la inversió, i no s’ha de confondre amb el concepte de liquiditat.

El risc expressa la possibilitat que no es compleixin les expectatives de guanys del tenidor del títol, ja sigui perquè el valor del títol pot fluctuar (risc de mercat) o perquè l’emissor incompleixi les seves obligacions de pagament (risc d’insolvència). Quan aquest risc sigui originat per les possibles fluctuacions en les cotitzacions de les divises, es denomina risc de tipus de canvi. I quan el risc l’originin variacions dels tipus d’interès, es coneix com a risc d’interès.

La rendibilitat fa referència a la capacitat de l’actiu de generar resultats o rendiments

Quins són els objectius específics de la direcció financera?

Segons Solomon (1963), la direcció financera ha de proporcionar l’anàlisi necessària per a respondre qüestions sobre el següent:

1. quina ha de ser la dimensió de l’empresa: quin volum total d’actius ha de tenir i quin creixement ha de seguir;

2. quins actius específics ha d’adquirir l’empresa: en quins projectes ha d’invertir els recursos;

3. quina ha de ser la composició del seu finançament: quina és l’estructura financera més adequada per a les seves necessitats de capital.

A-. RÀTIOS DE PALANQUEJAMENT

Ràtio d'endeutament= (exigible total / passiu onerós) =(D / (D+C)): Mesura la intensitat del deute comparat amb els fons de finançament propis i, daquest, dedueix el grau dinfluència de tercers en el funcionament de lempresa.  Aquesta ràtio ens dóna la mesura en la qual lempresa ha utilitzat els recursos financers aliens per a finançar la seva inversió, és a dir, lactiu. Així, indica lequilibri que hi ha entre els dos grans grups de fonts de finançament, amb la repercussió conseqüent en els beneficis, i lestabilitat financera de lempresa. És desitjable que la ràtio dendeutament oscil·li entorn d1.  Una empresa amb una ràtio dendeutament molt baixa, inferior a 1, indica que està finançada gairebé totalment per recursos propis. Una societat amb una ràtio dendeutament excessivament elevada, més gran que 1, indicaria que el volum de deutes és excessiu, la qual cosa vol dir que està controlada per tercers.

Ràtio d'endeutament total = (recursos espontanis + deute) / passiu total: ubica en el denominador el passiu total de lempresa i en el numerador sinclouen els passius espontanis.
Coeficient de palanquejament = Deute / Capital:mesura la relació directa entre el volum de deute i capital. Està molt relacionat amb la ràtio anterior i sol representar-se amb una lambda.  A diferència de la ràtio anterior que sol expressar-se en percentatge, el coeficient de palanquejament sexpressa en tant per un
Ràtio de cobertura d'interessos = (BAIT + Amortitzacions) / Interessos: és una altra mesura del palanquejament financer. Mesura el grau en el qual poden disminuir els beneficis sense produir dificultats financeres, per la incapacitat de lempresa de pagar els interessos.

B.- RÀTIOS DE SOLVÈNCIA

Ràtio de solvència (Fons de maniobra) = Actiu corrent / passiu corrent:  Aquesta ràtio mesura la capacitat de lempresa per a atendre els deutes en les dates acordades sense alterar lestructura financera ni el procés productiu, i indirectament ens indica la situació sobre el fons de maniobra de lempresa. L'anàlisi daquesta ràtio es podria complementar amb un pressupost de tresoreria dels pròxims dotze mesos, que informi dels cobraments i pagaments previstos, com també dels saldos previsibles dels comptes de tresoreria. Si el valor de la ràtio de solvència és més petit que 1, indica que el fons de maniobra és negatiu (els actius no corrents estan essent finançats en part per passius corrents (exigibles a curt termini))i som davant duna situació de perill, en concret en una situació de suspensió de pagaments tècnica. Un valor de la ràtio de solvència reduït pot ser un símptoma de liquiditat insuficient per a atendre els deutes a curt termini. Si el valor de la ràtio de solvència està per sota d1,5, indica que lempresa està en situació de precaució, ja que pot tenir més probabilitats de fer suspensió de pagaments. Es podria pensar que amb una ràtio de liquiditat igual a 1, ja es podrien atendre els deutes a curt termini sense problemes. Això no és cert. En aquesta situació, lempresa no tindria fons de maniobra (seria igual a 0), i és aconsellable que el fons de maniobra sigui positiu, ja que les dificultats per a vendre les existències a curt termini i la possible situació de morositat dalguns clients podria dificultar la liquiditat de lempresa. Si el valor daquesta ràtio és molt superior a 2, lempresa es troba en una situació datenció, que significa que té actius corrents improductius i, per tant, està perdent rendibilitat.

Ràtio Àcida = (realitzable + disponible) / passiu corrent: El numerador és semblant al de la ràtio anterior, però sense considerar les existències. El motiu daquesta eliminació és perquè les existències solen ser la partida menys líquida de lactiu corrent. A més, en cas de liquidació de lempresa, les existències són la part de lactiu en què se solen produir pèrdues amb més facilitat. Hi ha autors que no consideren els “altres actius corrents” en el càlcul d’aquesta ràtio, perquè, si són d’import poc significatiu, poden ser partides molt diverses i amb terminis de liquidesa molt més incerts que els de la tresoreria o el dels deutors comercials, que es pot valorar molt fàcilment en quin termini es poden fer líquids. Com comprovem a continuació els valors obtinguts són molt similars. Com més gran és aquesta ràtio, més liquiditat té l’empresa.  Mesura la capacitat de lempresa de fer front a les seves obligacions a curt termini sense haver de recórrer a la venda de les existències. El valor daquesta ràtio és acceptable a partir d1. Com més gran és la ràtio, més liquiditat té lempresa. Una ràtio àcida molt baixa és indicativa de dificultats financeres de lempresa, amb el risc consegüent dincórrer en concurs de creditors. En canvi, una ràtio àcida elevada podria indicar que lempresa manté actius
ociosos que no li estan generant rendibilitat.

Ràtio de Tresoreria = disponible / passiu corrent:  Indica la correlació que hi ha entre els mitjans líquids (diners disponibles en caixa, bancs i qualsevol actiu financer liquidable immediatament) i els passius amb venciment a curt termini. Es pot indicar que si el valor daquesta ràtio és baix, es podrien tenir problemes per a atendre els pagaments a curt termini. Un valor acceptable per a la ràtio de tresoreria és el que es troba entre 0,2 i 0,3. Un valor reduït pot ser un símptoma de liquiditat insuficient per a atendre els deutes a curt termini. Un valor excessivament elevat reflecteix pèrdua de rendibilitat dels actius no operatius, és a dir, una infrautilització del disponible.

C-. RÀTIOS DE RENDIBILITAT

Marge de Benefici:

• Marge Brut = (Vendes - Cost mercaderies venudes) / Vendes: Aquest marge és útil perquè els aprovisionaments generalment varien en proporció amb les vendes.
• Marge d’explotació = BAIT / Vendes:  Aquesta ràtio representa el benefici derivat de lactivitat de lempresa abans de tenir en compte com sha finançat lactivitat. Aquest marge representa una part de costos variables i fixos. Si les vendes augmenten i els costos fixos no es veuen incrementats, hauria daugmentar.
• Marge d'Explotació després d'impostos = (BAIT (1-t)) / Vendes:  És la mateixa ràtio anterior, però té en compte que lempresa haurà de pagar impostos.
• Marge Net = BDT / Vendes: És el marge de benefici final disponible per als accionistes.
• Vendes sobre actius nets o rotació de l'actiu net = Vendes / actius nets mitjans: Aquesta ràtio ens indica la rotació de les inversions. Aquesta ràtio mostra amb quina intensitat sestan fent servir els actius de lempresa. Una ràtio elevada podria indicar que lempresa està operant a prop de la seva capacitat total, però podria mostrar dificultat per a generar més negoci sense un augment del capital invertit.

Rendibilitat Econòmica:  La rendibilitat econòmica tracta de mesurar la rendibilitat generada per la inversió en lactiu net empresarial, independentment de com sha finançat (amb deute o capital). Per això el benefici que prendrem com a referència és el benefici abans dinteressos. Aquesta ràtio mesura la relació entre el marge obtingut per lempresa i els actius necessaris per a aconseguir-lo. Podem trobar aquesta mateixa ràtio sobre actius totals, per la qual cosa haurem de mirar en cada moment quines partides posa en relació. Des del punt de vista financer i per a una correcta interpretació i presa de decisions de finançament, convé utilitzar lactiu net. El Banc dEspanya analitza les empreses espanyoles també amb els actius nets. Daltra banda, es pot calcular sobre actius nets o actius nets mitjans. Recordem que el benefici és un flux que sha produït al llarg dun període determinat, durant el qual lactiu pot haver variat. El correcte seria comparar el flux amb la inversió mitjana que ha requerit. Per això, com ja comentàvem al principi daquest tema, és més correcte utilitzar mitjanes quan comparem un flux amb un estat patrimonial. La rendibilitat econòmica és la taxa de rendiment que lempresa obté de les seves inversions, amb independència de com hagin estat finançades. És una mesura de la productivitat del negoci.  Com més elevada sigui la rendibilitat econòmica millor, perquè ens indica que sobté més productivitat de lactiu, més beneficis, amb menys inversions fetes. Una ràtio reduïda pot indicar excés dinversions en relació amb la xifra de negocis, i denota un estil de direcció inadequat i ineficàcia en el desenvolupament de les operacions de lempresa.

• R_E abans d'impostos = BAIT / actius nets mitjans
• R_E després d'impostos = BAIT (1-t) / actius nets mitjans

Rendibilitat Financera: La rendibilitat financera mesura la capacitat de l’empresa de remunerar els seus accionistes o propietaris pels fons que tenen invertits en el negoci. És a dir, la capacitat de generar riquesa per als inversors. Aquesta ràtio reflecteix la rendibilitat que queda com a romanent per als recursos propis, i representa la taxa de retorn comptable que obtenen els accionistes o propietaris. Aquesta és la ràtio de rendibilitat més significativa, si la rendibilitat financera que obté lempresa és més gran que la rendibilitat exigida pels accionistes per a invertir en lempresa, lempresa estarà creant valor per als propietaris, que surten guanyant pel fet dinvertir en lempresa i estaran disposats a reinvertir-hi. En canvi, si la rendibilitat financera no és suficient, laccionista faria més bé dinvertir els diners fora de lempresa. Al tema de la rendibilitat exigida per laccionista i com trobar-la dedicarem gran part del segon curs de finances. Aquesta ràtio sutilitza freqüentment per a planificar, pressupostar i establir metes, per a avaluar propostes dinversió i per a avaluar el rendiment dels directius, unitats de negoci, etc. 

• R_F abans d'impostos = BAT / patrimoni net mitjà
• R_F després d'impostos = BDT / patrimoni net mitjà

La rendibilitat financera depèn de la rendibilitat econòmica i de lestructura financera del negoci. Si el resultat de multiplicar les dues ràtios que componen lestructura financera és més gran que 1, la rendibilitat financera serà més gran que la rendibilitat econòmica i viceversa. No obstant això, hi ha una manera millor de mesurar com lendeutament contribueix positivament o negativament a la rendibilitat dels accionistes.

RF = RE + (RE -i) * DM / CNM

Aquesta fórmula és coneguda com a efecte palanquejament i ens diu que la rendibilitat dels fons propis és igual a la rendibilitat econòmica de lactiu més un factor palanquejament. Aquest factor de palanquejament ens indica que si la rendibilitat econòmica és superior al cost del finançament aliè, com més palanquejada estigui lempresa (DM / CNM era el coeficient de palanquejament), més gran serà la rendibilitat dels accionistes. I viceversa.

Les ràtios de gestió del circulant tracten de mesurar leficiència en la gestió del cicle dexplotació de lempresa. Poden expressar-se en termes de rotacions (nombre de vegades que un actiu determinat ha estat renovat en un termini determinat) o dies de permanència en balanç.

- Rotació d'existències:  Aquestes ràtios mesuren el nombre de rotacions per període de temps. Mesuren la intensitat amb què sestan utilitzant algunes partides del balanç en el procés productiu. Com més valor, millor utilització. Per exemple, la rotació de lestoc és el nombre de vegades per interval de temps que es renovarà lestoc.

• Rotació de matèries primeres: RMP= Consum MP / Estoc Mitjà anual de MP. Mesura la rotació de les matèries primeres. Detecta lemmagatzemament excessiu o insuficient de matèries primeres.
• Rotació de productes en curs de fabricació: Rf= Cost anual de la fabricació / estoc mitjà anual de PCF. Mesura la rotació dexistències de productes semiacabats.
• Rotació de productes acabats: Cost de mercaderies venudes / Estoc mitjà anual PA. Mesura la rotació dexistències de productes acabats.

- Ràtios de període de maduració:  Període de tinença de mercaderies = 365 / Rotació de mercaderies. Aquestes ràtios mesuren la durada del temps que el flux financer està aturat en les diferents masses de lactiu. El cicle dexplotació de lempresa es fa en les fases següents, o subperíodes, que configuren el període mitjà de maduració de lempresa:

•  Període demmagatzemament de matèries primeres en inventari (PMP): PMP = (estoc mitjà anual de MP ~ 365) / consum de MP. Ens indica els dies que passen des que les comprem fins que surten del magatzem per a ser utilitzades per lempresa en el procés de producció.

• Període de fabricació o producció (PF): PF = 365 / rotació productes en curs de fabricació.  Representa la durada que de mitjana passa entre lentrada de les matèries primeres en els processos de producció fins que surten els productes acabats.

• Període demmagatzemament dels productes acabats (PPA): PPA = 365 / rotació productes acabats: Aquesta ràtio indica els dies que tarda de mitjana un producte a vendres i queda emmagatzemat.

• Període mitjà de cobrament = (saldo mitjà deutors comercials / (1-t_iva) * 365) / ingressos per vendes. Aquest subperíode calcula el temps que passa des que venem els productes fabricats per lempresa i els cobrem.

• Període mitjà de pagament = (saldo mitjà creditors comercials / (1-t_iva) * 365) / compres.  El valor daquesta ràtio es refereix al temps que passa entre que efectuem una compra i la paguem.

Prova d’avaluació continuada 2

Sí, tot i que no és el més habitual. Es tracta d’un fenomen lligat a determinats negocis que mantenen una rotació d’existències alta, cobren al comptat i paguen a termini. De fet, per aquesta tipologia d’empreses, aquesta situació és l’habitual. És el cas dels grans supermercats i d’algunes empreses distribuïdores per Internet. En aquests casos l’increment de vendes augmenta l’excedent de tresoreria. Es tracta de negocis que tenen una efectivitat alta en la gestió del circulant net, ja que cobren al comptat, mantenen una rotació d’estocs elevada i gràcies al seu poder de negociació amb proveïdors, aconsegueixen terminis de pagament molt alts.

En aquests casos el PMME és molt baix i el PMMF és negatiu, amb la qual cosa s’aconsegueixen NOF negatives, que seran més negatives com més grans siguin les vendes.

NOF comptables enfront NOF teòriques.

Les NOF podem calcular-les en termes ex post si mirem el que ha passat en el passat i ha quedat reflectit en la comptabilitat: NOF = tresoreria + estocs + comptes a cobrar passius espontanis.

Però si el que volem és planificar les necessitats dinversió en el cicle a curt termini (i per tant de finançament de lempresa), haurem de trobar primer els paràmetres de comportament que defineixen levolució de les partides que el componen i trobar les NOF teòriques. Per a això, haurem dhaver analitzat abans molt bé les ràtios bàsiques de lempresa, la idoneïtat i possibilitats de millora, i consensuar uns paràmetres objectius: NOFT = tresoreria mínima de treball + estoc necessari per a mantenir un volum de vendes X + clients pendents de cobrament proveïdors pendents de pagament altres passius espontanis Aquestes NOF teòriques també ens poden servir per a comparar el que hauria dhaver estat, amb el que ha estat. És a dir, per a diagnosticar problemes de gestió de les NOF. Si lempresa és més laxa en els terminis concedits a clients o a lhora de gestionar estocs, augmentaran les necessitats de finançament. Possiblement també serà forçada a retardar el pagament a proveïdors, els quals hi confiaran menys.

Les

La relació entre les NOF i el PMMF

La inversió en NOF té una relació molt estreta amb el cicle de caixa. Com més PMMF  més inversió en NOF. Definíem el cicle de caixa com el temps que tarda una unitat monetària invertida en ladquisició dinventaris, i tenint en compte el crèdit que ens concedeixen els proveïdors, a ser recuperada amb el cobrament de les vendes. Exceptuant el fet que en el PMMF no hem inclòs cap valor sobre la tresoreria mínima de treball, el paral·lelisme és bo. Per això hi ha autors que consideren, dins del PMMF, els dies de tresoreria necessaris per a satisfer els pagaments més immediats.

Pot utilitzar-se llavors el PMMF per a preveure levolució de les NOF segons el nivell de vendes? Sí, encara que abans hem de fer alguns ajustos. El PMMF és útil per a determinar el volum i la composició de cada una de les partides de les NOF, però no podem multiplicar simplement aquest període pel volum esperat de vendes. En fer aquesta multiplicació, estaríem cometent lerror de considerar que tots els terminis tenen relació directa amb les vendes, però aquesta relació és indirecta ja que uns terminis es determinen segons costos que moltes vegades sí que poden ser proporcionals a les vendes, però en qualsevol cas seran més petits.

Podríem arribar a establir totes les proporcions dels diferents denominadors que intervenen en cada ràtio sobre les vendes, i transformar les expressions anteriors de manera que puguem relacionar el PMMF
V directament amb les vendes. Shauria dinterpretar lleugerament diferent, ja que sexpressaria com a dies en vendes que hem dimmobilitzar en el cicle dexplotació a curt termini.

A la pràctica, ningú no fa servir el període de maduració expressat com a dies de vendes perquè duna banda, és més senzill considerar NOF / vendes i en segon lloc, perquè cometríem els mateixos errors de simplificació.

En calcular la proporció de NOF / vendes estem suposant implícitament que totes les partides del compte dexplotació mantenen una proporció constant a les vendes. En lexemple anterior es complia, ja que lempresa era purament comercial i no hi havia altres creditors que depenguessin dels costos fixos o semifixos de lempresa (els costos de personal i altres despeses dexplotació acostumen a no moures de manera directament proporcional a les vendes). En canvi, conèixer els diferents components del PMMF és molt important per a planificar el cicle dexplotació i les necessitats de finançament externes, ja que els paràmetres daquest sutilitzen directament per a estimar com evolucionaran les diferents partides de lactiu circulant net, i per tant la inversió en el cicle a curt termini. Aquesta anàlisi es fa una vegada estimat el compte de resultats, tenint en compte tant els costos variables com els fixos.

El factoring o facturatge és un servei financer en què una empresa contracta a una entitat financera per a la gestió de tots els cobraments i la possibilitat de poder avançar-ne el cobrament a canvi d’un cost financer (un tipus d’interès al descompte), mitjançant la cessió d’una factura a crèdit. És a dir, cedeix els seus drets sobre crèdits a canvi que la societat de facturatge els aboni anticipadament, però deduint d’aquest import una comissió o un tipus d’interès actualitzat.

El confirming, o confirmació de pagaments, és un servei financer en què una entitat financera gestiona els pagaments de les compres que fan els clients. En la confirmació de pagaments el banc avala el pagament al proveïdor. De fet és un factoring invers, ja que l’inicia el client i no pas el proveïdor (en anglès es denomina reverse factoring). Als proveïdors se’ls ofereix la possibilitat de cobrar les factures abans que vencin (d’acord amb la solvència dels clients), i als deutors, la possibilitat de diferir els pagaments contrets (de manera que també se’ls ofereix finançament). Es tracta d’un servei financer de gestió de pagaments a proveïdors que, al seu torn, els ofereix la possibilitat que accedeixin al cobrament anticipat de les factures. L’empresa que ofereix la confirmació de pagaments està donant una garantia addicional de pagament als seus proveïdors, ja que està avalada per una entitat bancària. 

Què són les agències de rating? Pots esmentar i adjuntar alguna notícia d’aquests darrers dies relacionada amb aquestes agències i l’estat espanyol?

Les agències de ràting són entitats independents que avaluen la capacitat de pagar els interessos i el principal del deute de les companyies qualificades amb una notació. Les agències de ràting analitzen els actius i passius de cada companyia estudiada, el risc de les operacions que fan, els beneficis que obtenen, la situació que ocupen dins del sector al qual pertanyen, la qualitat de la direcció, les perspectives que tenen, etc. Com a resultat d’aquest estudi emeten l’opinió que tenen sobre la qualitat de l’empresa, és a dir, la seva capacitat per a tornar emprèstits. Les empreses internacionals de ràting més conegudes són Standard & Poor’s, Fitch i Moody’s.

Aquestes agències també avaluen la solvència del deute emès pels estats. En el cas de l’estat espanyol, durant els darrers mesos el seu rating ha patit successives davallades per part de totes les agències internacionals. La primera agència que li va retirar el màxim rating al deute espanyol, la triple A, va ser Standard & Poor’s, al gener de 2009. Fitch i Moody’s també han reduït la nota al deute espanyol durant aquests dos anys. En concret, el passat 10 de març, Moody’s va rebaixar la nota de la solvència espanyola des de Aa1 fins a Aa2, la tercera nota dins la seva escala de calificacions.

El període mitjà de maduració econòmic de l’empresa (PMME).

El període mitjà de maduració econòmic és la durada mitjana del cicle a curt termini. El temps que passa des que es fa la comanda fins que els diners retornen a lempresa pel cobrament de les mercaderies venudes, és el període mitjà de maduració econòmic o PMME. També es podria definir com el temps que, de mitjana, tarda a renovar-se lactiu corrent. La inversió que genera el PMME es veu plasmada en el volum dactius corrents de lempresa. És conegut també com a cicle dexplotació.

PMME = PMP + PF + PPA + PC

El PMME se sol mesurar en dies, però també podem expressar-lo en termes de rotació de lactiu circulant: Rotació del cicle dexplotació = 1 / PMME.

El PMME es compon de dos subcicles: el cicle de producció i el cicle de venda.

• El cicle de producció, expressat en dies, comprèn el temps des que es reben les matèries primeres fins que finalitza el procés de fabricació i sobtenen els productes acabats. Cicle producció = PMP + PF
  
• El cicle de venda és compost pel període demmagatzemament de productes destinat a la venda i el període de cobrament de clients. És a dir, per lestoc mínim necessari per a no perdre cap venda i el termini de cobrament necessari per a tancar la venda. Cicle de venda = PPA + PC

El PMME té relació directa amb la inversió en actius corrents de lempresa. Quina situació és la millor per a la nostra empresa? Dentrada, a lempresa li interessa elevar la rotació de totes les fases, ja que així es redueix el període de maduració. Què aconsegueix elevant la rotació dels subperíodes? Com més velocitat, més curt serà el període mitjà (durarà menys dies) i menys recursos haurà de destinar a finançar el cicle a curt termini.

PERÍODE DE PAGAMENT = Pp= (SALDO MITJÀ CREDITORS COMERCIALS * 365) / COMPRES

Per obtenir les compres, sabent que Cost Mercaderies Venudes = Existències inicials de mercaderies + Compres – Existències finals de mercaderies, obtenim

Compres = Cost Mercaderies Venudes + Variació d’existències

PMM_E = P_M  + P_C;

El fons de maniobra i les necessitats operatives de fons

El fons de maniobra, definit com a FM = patrimoni net + deute a llarg actiu no corrent net,  representa el volum de recursos a llarg termini disponibles per a finançar el cicle a curt termini de lempresa. És un concepte que denota estabilitat i permanència. Les variacions de l'FM  són donades per decisions meditades i planificades dinversió (adquisició dactiu no corrent) i finançament (emissions de capital, devolució o ampliació de deute, etc.). Lúnica partida del fons de maniobra directament vinculada a levolució de les vendes és el benefici retingut.

En canvi, expressat com a FM = actiu corrent passiu corrent, mostra el volum dinversió neta en actius corrents (actius menys passius corrents totals, inclosos els deutes a curt termini). Com que les partides de tresoreria, existències, clients, proveïdors i altres creditors, varien en proporció més o menys directa a les vendes, podem intuir que al llarg del cicle de lexercici, les partides que componen lFM poden variar de manera substancial segons levolució del negoci. La partida que ajusta aquestes oscil·lacions, si lFM no sha vist modificat substancialment per decisions dinversió i finançament a llarg termini, és el crèdit a curt termini.

És a dir, la igualtat es compleix perquè la suma dactius és igual que la de passius, però el contingut de les dades entre un model i laltre varia de manera substancial.

Les NOF són una eina molt útil per a preveure les necessitats de liquiditat de lempresa. La comparació entre aquesta necessitat de finançament i el finançament permanent que ofereix el fons de maniobra permetrà analitzar les necessitats de crèdit a curt termini (o en cas que el romanent sigui negatiu, la necessitat de col·locar els excedents de tresoreria). Les NOF són la quantitat mínima de recursos que lempresa ha daconseguir per a finançar les operacions de lempresa al llarg del cicle de caixa, és a dir, des que paga les matèries primeres o mercaderies adquirides fins que cobra dels clients. Al llarg del cicle dexplotació, les NOF augmentaran si les vendes augmenten, i es contrauran si les vendes disminueixen. També podem intuir que diferents sectors i tipus de negoci tindran unes necessitats de capital circulant diferents, per la qual cosa lanàlisi shaurà de centrar en una empresa concreta.

El fons de maniobra és la part de recursos permanents que finança actius corrents. FM< 0,="" és="" a="" dir,=""  a="" més="" de="" l’actiu="" corrent,=""> ha part de l’actiu no corrent o immobilitzat que està finançat amb recursos a curt termini (passiu corrent) i la resta de l’actiu no corrent o immobilitzat està finançat amb recursos financers de caràcter permanent.

Les NOF són les inversions netes necessàries en les operacions corrents que realitza l’empresa, una vegada deduït el finançament espontani generat per les pròpies operacions. Les NOF constitueixen, per tant, un concepte d’actiu. És a dir, són una inversió.  NOF = Tresoreria +Estocs + comptes a cobrar – passius espontanis.

En aquest cas les NOF, donat que són negatives, passen a ser una font de recursos: han deixat de ser un concepte d’actiu per a passar a ser un concepte de passiu. Com més volum de vendes, més NOF negatives, és a dir, generaran més excedent de tresoreria. Podrem fer servir aquests excedents per a finançar l’expansió del negoci. Així, l’empresa pot tenir un fons de maniobra negatiu, i no per això trobar-se en una situació de precaució.

Prova d’avaluació continuada 3

No es correcte el raonament del director financer. Quan fem una valoració d’un projecte d’inversió, el que realment importa son les entrades i sortides dediner al llarg del temps i no els beneficis, ja que les mateixes aporten liquiditat per portar a terme altres projecte, tornar deute o pagar dividends.

Les diferencies entre flux de caixa i benefici són :

• els beneficis comptables inclou diversos conceptes que no son pròpiament un flux de caixa: amortitzacions, provisions, periodificacions, etc.. Es tracta de partides que ja han passat per caixa, passaran o podrien passar. Son partides imprescindibles a l’hora de calcular el benefici desde un punt de vista econòmic, ja que s’imputa el cost d’un be en funció del seu desgast o el consum.
• Des d’un punt de vista comptable, s’analitza la adquisició de drets de cobrament i/o obligacions de pagament, es a dir, d’ingressos o despeses, amb independència del moment del temps en que té lloc l’entrada o sortida monetària de caixa.

Fes la representació gràfica d’un diagrama on ens apareixen les característiques financeres que defineixen un projecte d’inversió i explica-les detingudament.

El diagrama és el següent:

-A      Q1      Q2                         Qj                                                      Qn +VRn

|______|_____|________________|______________________________________|

0          1           2                                 j                                                             n      

1) Cost d’adquisició o inversió inicial (-A): pagament o sortida de diners per a adquirir els elements d’actiu fix i d’actiu corrent necessaris per a dur a terme el projecte d’inversió. De vegades, com veurem, resulta difícil definir un cost d’adquisició únic al principi del període, ja que la inversió requereix fer diversos desemborsaments al llarg del temps.

2) Durada temporal o vida econòmica del projecte (n): nombre de períodes de temps que transcorren des que es produeix el primer desemborsament fins que deixen de produir-se cobraments o pagaments que hi estan associats. Hi ha projectes que tenen durada limitada en el temps (per exemple, la introducció d’un nou producte anirà lligada al seu cicle de vida i a l’obsolescència tècnica de la maquinària necessària). La durada del projecte serà definida per la més curta de les durades següents:

• obsolescència comercial del projecte.

• obsolescència física de l’actiu.

• obsolescència tecnològica.

3) Cobraments o entrades de diners: fluxos de fons de signe positiu (Ct, t=1..n) 

4) Pagaments o sortides de diners: fluxos de fons de signe negatiu (Pt, t=1..n)

5) Un valor residual (VRn): si la durada del projecte és limitada, haurem d’avaluar quina part de la inversió en actiu fix i corrent es pot recuperar al final de la vida del projecte (i també quines repercussions fiscals pot tenir si hi hagués benefici o pèrdua per la venda de l’actiu). Si la durada és il·limitada, resultaria molt feixuc calcular els fluxos de fons fins a l’infinit, per la qual cosa haurem d’assignar un període de tall, típicament entre 5 i 10 anys, a partir del qual farem una valoració dels fluxos de fons a partir de llavors. Ja veurem que hi ha tècniques per a calcular aquest valor residual dels fluxos de fons futurs.

6) Fluxos de fons: diferències entre els cobraments i pagaments (Qt= Ct-Pt) Reflectirà, en cada període, l’impacte del projecte d’inversió sobre el compte de tresoreria.

Per reduir aquesta incertesa, si el volum de la inversió es considerable, pot portar-se a terme un estudi de mercat, ja sigui de manera interna o externa. La despesa realitzada en l’estudi de mercat ha de ser controlable i proporcionada al volum de inversió i beneficis esperats. Recordem que una vegada realitzat l’estudi de mercat, aquest passa a ser cost soterrat, ja que no tenim opció d’alterar-lo, motiu pel qual, malgrat que comptablement afectarà el nostre compte de resultats si tornem a fer l’anàlisi, no l’hauríem d’incloure en el flux de fons.

“Un cost soterrat” es un desemborsament en que ja s’ha incorregut i no es recuperable, per tant s’ha d’ignorar en l’anàlisi.

1.- Calcula la inversió en actiu no corrent i necessitats operatives de fons. Com afecta aquesta inversió als fluxos de fons del projecte proposat? 

Primer de tot, serà necessari analitzar quin serà el desemborsament net necessari per adquirir la nova màquina, sabent que la vella la podem vendre per 1.500 euros. Però donat que el valor net comptable és inferior a aquest preu de venda, estarem generant un benefici que tributarà al 30%. Suposarem que l’impost sobre beneficis es paga dins el propi exercici econòmic en què es fa la venda.

Cost màquina nova :  6.000

Venda màquina vella:   1.500

Impost beneficis venda màquina vella: 300 (=valor de venda - valor net comptable)*30%) Desemborsament net per canvi de màquina: 6.000-1.500+300 = 4.800

També sabem que la maquinària serà amortitzada linealment i que, al final del cinquè any, podrem vendre-la per 1.000 euros. Si l’amortització la calculem segons aquestes dades (6000-1000)/4, el valor net comptable al final del quart any coincidirà amb el valor de venda i, per tant, no hi haurà cap benefici ni pèrdua comptable (1.000 serà un ingrés net dins de caixa).

Ara ja podem calcular els desemborsaments ocasionats per la compra de la nau industrial i la renovació de la maquinària.

                                                                      Any 0 Any 1 Any 2 Any 3 Any 4 Any 5

Inversió (millora fàbrica)                      -10000

Desemborsament maquinària             -4800                                            +1000

Total desemborsament per inversió -14800                                            +1000

Seguidament calcularem com afecta la nostra operació a la inversió en NOF. Sabem que el volum d’inventari serà igual al volum de finançament de proveïdors, amb la qual cosa la inversió en NOF queda reduïda a la inversió incremental en clients.

Per calcular l’ increment de la inversió en clients = Increment vendes * 1,18*90/360

Inversió NOF       2360   2360 2065 2065 0

Variació NOF     -2360    0       +295  0       +2065

Coneguda la inversió incremental en NOF, per diferència entre un període i altre, podrem saber com afecta aquesta inversió als fluxos de fons de l’empresa. Tal i com diu l’enunciat, considerem que al cinquè any  recuperem la inversió en NOF romanent al final del quart any.

El que ens interessa són els beneficis incrementals generats per la inversió. L’enunciat ens diu com augmentaran les vendes i els nostres costos. També podem calcular l’amortització anual: (6000-1000)/4 = 1.250. Recordem que aquesta amortització no genera ni entrada ni sortida de tresoreria per ella mateixa, però en canvi sí que genera un estalvi d’impostos i, per tant, no hem d’obviar-la.

                                                      Any 1 Any 2 Any 3 Any 4

Increment de vendes                         8000   8000   7000  7000

Increment de costos                          -800    -800    -500   -500

Increment d'amortització                  -1250   -1250  -1250 -1250

Increment BAIT                                5950    5950   5250  5250

Increment d'impostos (30%               -1785  -1785  -1575 -1575

Increment BNe                                 4165    4165   3675  3675

El FLF és el flux lliure de fons, les variacions de tresoreria generades pel nostre projecte d’inversió. En primer lloc, donat que el que busquem són les variacions de tresoreria, el que hem de tenir en compte és que una part del benefici net d’explotació no ha passat per caixa; ens referim a les amortitzacions.

En segon lloc, hem de tenir en compte que, tal i com havíem calculat al primer apartat, es generaran uns desemborsaments i uns ingressos derivats de les inversions realitzades en actius no corrents i en NOF.

Les característiques d’aquest flux són:

• És un Flux Incremental o Diferencial, donat que mostra com varien les nostres necessitats de tresoreria arran de la nova inversió, no la nostra necessitat/excedent de tresoreria total (només tenim informació sobre l’increment de vendes).
• És un flux originat pel projecte pur d’inversió, independentment de com es financïi.

El FLF mostra com afectarà el nou projecte a la nostra caixa i, per tant, com es veuran afectades les nostres necessitats de finançament.

Si mirem el flux de fons acumulat, veurem quines seran les nostres necessitats de finançament addicional al llarg del temps. Veiem que al quart any ja haurem recuperat la inversió. La nostra necessitat màxima de finançament extern es situa en el primer any i és de 11.745 euros. Com a responsables financers haurem de veure com es cobreix aquesta necessitat de tresoreria generada pel projecte.

També interessa veure que al final hi ha un excedent de 6880 euros. Però aquest excedent el tenim al cap de 5 anys i no ha tingut en compte com hem finançat el projecte (el deute generarà interessos a pagar). A més, no tan sols haurem de tenir en compte el cost del finançament aliè, sinó que també haurem de tenir en compte el cost d’oportunitat generat per renunciar a inversions alternatives. Per això el fet de que la suma de tots el fluxos sigui positiva no és condició suficient per a dir que el projecte és favorable i que hauríem de dur-lo a terme.