Dinàmica de Grups: Conceptes, Fases i Estructures

5.1 El concepte de grup

S. Froufe exposa de manera precisa el significat de grup, definint-lo com «un conjunt de persones que participen en una mateixa estructura vivencial col·lectiva. CARACTERÍSTIQUES:

Les persones que formen el grup persegueixen unes finalitats i uns objectius comuns, més o menys compartits. Entre elles s’estableix una comunicació i interactuen segons un sistema de pautes establert.

Satisfan les seves necessitats en el si del grup i tenen una percepció col·lectiva d'unitat.

5.1.2 El grup petit.

El grup petit: aquell que està constituït per una mitjana aproximada de 20 persones, que es relacionen regularment d’una forma directa i comparteixen unes finalitats i normes comunes. CARACTERÍSTIQUES:

Cadascun dels components busca satisfer les seves necessitats en el grup, raó per la qual s’hi mantenen units. Facilita una interacció que afavoreix l’intercanvi afectiu. Permet una comunicació freqüent i fluida.

Disposa d’una estructura interna i una estructura externa:

. Estructura interna: ve donada per la comunicació, l’establiment de normes, i l’afecte.

. Estructura externa: es manifesta en l’entorn del grup, a través de la incidència que hi pugui tenir les seves accions o tasques.

5.2.1 Fases de la vida grupal.

1) Fase I. Orientació

Quan un grup es forma, la primera fase per la qual passa és la presa de contacte entre els membres.

Les persones experimenten una desorientació afectiva; cadascuna es pregunta: què passarà? com s’ha d’actuar? què pensaran els altres?

2) Fase II. Establiment de normes

Una vegada vençudes les dificultats inicials, la comunicació es fa més fluida, i es produeixen intercanvis afectius que faciliten la identificació entre els membres. En aquesta etapa els components del grup senten la necessitat de crear unes normes o pautes sobre els comportaments que han de regir el seu funcionament. Cada component sent la necessitat d’influir en la presa de decisions grupals.

Etapa que es determina la responsabilitat grupal, i es defineix l’eficiència del grup. És convenient que cada persona es faci responsable del funcionament intern de grup.

3) Fase III. Eficiència i integració

Quan la comunicació del grup és oberta, els conflictes es resolen a través del diàleg. Els membres senten que se satisfan les seves necessitats i, com a grup, això els hi permet desenvolupar: La seva creativitat i la seva eficiència. Quan es produeix això, el grup es troba en l’etapa de més eficiència, i els seus integrants obtenen més satisfacció.

4) Fase IV. Etapa final

Una vegada aconseguits els objectius, el grup perd el sentit pel qual va ser creat.

Arriba un moment en què el grup s’ha de dispersar.

Moment en què cada persona agafa el seu camí.

Ex: grups escolars en finalitzar l’etapa educativa.

5.2.2 La cohesió grupal.

La cohesió grupal: és el procés dinàmic que es reflecteix en la tendència dels seus membres a manifestar-se junts i romandre units en la consecució dels seus objectius.

DOS PILARS CLAUS:

Tasca que té encomenada: en la tasca que ha de dur a terme el grup per aconseguir uns objectius comuns.

Relació socioafectiva i emocional: entre els membres, basada en aspectes com ara la confiança, la simpatia, l’afecte.

→ Factors de cohesió

Factor interns de cohesió:

L’enfrontament emana del si del grup en aspectes com: l’atracció interpersonal (simpatia i afinitat entre els membres). Experiències d’èxit i fracàs compartides, objectius i expectatives comuns, correspondència de valors, satisfacció de les necessitats personals.

Factors externs de cohesió:

Es troben fora del grup. Cal esmentar: incidència de l’entorn. (amable/hostil) La percepció de la població aliena al grup. Dependència jeràrquica d’una altra entitat. La proximitat o llunyania respecte les normes establertes.

→ La disgregació

La frustració per no haver aconseguit els objectius proposats. L’aflorament de lluites latents que mantenen sotarrades quan el grup funciona adequadament. L’oposició al líder. Aspectes relacionats amb la desconfiança o inseguretat en el mateix grup i en la seva capacitat aglutinadora.

→ Estratègies per afavorir la cohesió

Creació d’un clima afectiu i positiu: S’ha de facilitar l’expressió lliure de totes les persones que formen part del grup. Disposició de l’espai de manera que generi un ambient càlid. Bona il·luminació en la sala. Temperatura agradable. Adequada disposició mobiliària. Són aspectes que afavoreixen la comunicació i, per tant, la cohesió de grup. Fixació dels objectius del grup amb claretat: el fet que les persones que formen un grup sàpiguen cap a on va aquest permet que acompleixi amb més eficiència les tasques que se’ls proposen.

Capacitat per adaptar-se a les circumstàncies: al llarg de la vida d’un grup les circumstàncies poden variar, i és molt positiu que es tingui la capacitat d’adaptar-se a les noves situacions i de comprendre els canvis que es puguin produir. Les rigideses són un factor que dificulta la cohesió.

5.2.3 La comunicació en el grup.

Els grups i els seus codis

Com a llenguatge quotidià que utilitza un grup amb una intenció diferenciadora, perquè els altres no els entenguin. Com una necessitat específica del llenguatge per definir amb més exactitud determinats objectes, matèries, processos, instruments, tècniques, etc, que no sempre tenen una identificació precisa en el vocabulari existent. Tecnologia digital i comunicació en grups

5.2.4 Motivació en la dinàmica grupal.

Motivació: es pot definir com la causa o la raó que mou una persona a actuar d’una manera determinada.

Mentre les persones estiguin motivades per a la consecució dels seus objectius, el grup avançarà i serà altament eficient i integrador.

Però quan deixin d’estar-ho, l’eficàcia del grup baixarà i això podria ocasionar-ne fins i tot la desintegració.

5.3 LES ESTRUCTURES GRUPALS.

Les interrelacions entre els components del grup, que determinen quines persones són acceptades o rebutjades, i també amb quina intensitat.

L’estatus o posició de cada integrant del grup.

El grau d’autoritat, popularitat o aïllament dels diferents membres del grup.

Les relacions de rivalitat/harmonia, antipatia/simpatia o afinitat/discrepància que s’estableixen.

5.3.1 Les estructures sociomètriques

Les estructures sociomètriques: reflecteixen la configuració de la xarxa de relacions que es creen entre les persones que formen el grup i la posició que ocupa cada una.

5.3.2 Les estructures de poder.

Les estructures de poder: reflecteixen l'estatus de cada persona dins del grup i estan determinades per la influència i el grau d'autoritat que hi té cadascuna d'elles.

5.3.3 Les estructures de comunicació

Les estructures de comunicació: es defineixen per la manera com circulen els fluxos d’informació entre els diferents components del grup.

→ L’estructura de roda: Es molt centralitzada. Hi ha quatre persones que es comuniquen preferentment amb una, que es converteix en el centre que rep i distribueix la informació. La comunicació entre les altres quatre és molt escassa.

→ L’estructura circular: És la més descentralitzada, ja que la comunicació flueix igual entre tots els components del grup.

→ L’estructura en forma de Y: És una estructura en la qual hi ha una persona que és el centre principal de les comunicacions, però no es relaciona directament amb la resta de membres, a alguns hi arriba a través d'altres, que exerceixen d'intermediaris.

→ L’estructura de cadena: Igual que l'anterior, és moderadament centralitzada. En aquest tipus de xarxa hi ha un component que ocupa la posició central, dos en posició intermèdia i dos als extrems.

5.4 ROLS I LIDERATGE

S'anomena rol a les funcions o el paper que cada membre exerceix en el grup.

→ Rols centrats en la tasca. Les persones que exerceixen aquests rols afavoreixen l'activitat del grup en relació amb els objectius proposats.

→ Rols centrats a conservar la cohesió. Són persones que procuren que en el grup hi hagi un clima positiu, buscant solucions als conflictes i mantenint el grup unit.

→ Rols obstaculitzadors. Són persones que només tenen en compte la pròpia satisfacció com que no consideren una altra possibilitat, acostumen a obstaculitzar el bon desenvolupament grupal.

5.4.2 El lideratge.

El rol de líder és el que exerceix la persona que orienta i condueix el grup cap als objectius previstos mantenint-lo cohesionat.

→ Estil autoritari: determina les directrius del grup, decideix els fins i els mitjans i reparteix les tasques, imposant la seva voluntat sense tenir en compte els altres.

→ Estil paternalista: fins i tot tractant-se d'un estil autoritari en el fons, les actituds en la relació adopten una forma protectora o benefactora.

→ Estil burocràtic: posa l'emfasi en l'aplicació estricta dels procediments normatius i el compliment rígid dels objectius formals.

→ Estil permissiu: es caracteritza per intervenció escassa o nul·la de la persona que exerceix de líder.

→ Estil democràtic: orienta el grup proposant-li objectius i oferint-li els mitjans per aconseguir-los, alhora que l'escolta i acorda el repartiment de tasques i funcions.