Dimensions de la Cultura i la Dimensió Psíquica de l'Ésser Humà

1. L'Univers Humà com a Univers Cultural

Les Dimensions de la Cultura

Cada cultura comporta sempre tres dimensions interrelacionades: si una canvia, les altres també. No hi ha cap cultura sense aquestes tres dimensions. L'element diferencial de l'home és la cultura, el seu propi món. Allò que diferencia els éssers humans són les coses apreses, no res biològic.

• Dimensió MATERIAL: Objectes... / Els objectes materials que ens envolten són productes culturals.
• Dimensió PRÀCTICA: Conductes, accions... / El nostre comportament, el que fem i com actuem, està condicionat per la cultura. Tot el que fem, des de menjar i dormir fins a les relacions sexuals, és cultural.
• Dimensió IDEOLÒGICA: Normes, idees, creences... / La religió és irracional, la ciència és racional, però la fe cega en la ciència també és una creença. Les nostres conviccions qüestionen la nostra manera d'entendre el món, formant la nostra ideologia, un conjunt de conceptes i normes que condicionen la nostra visió del món.

2. Els Valors Universals

En quin sentit es pot dir que són superiors?

Convicció: Pere és un home de conviccions molt fortes; no canviarà d'opinió. En aquest context, "convicció" significa l'acceptació íntima de certes coses. El sinònim de convicció és "principi". Les conviccions, principis que regeixen la conducta d'una persona, s'interioritzen.

«Les meves conviccions m'impedeixen...» significa que íntimament no et sents capaç de fer allò perquè atempta contra les teves creences individuals.

Normes: Principis de conducta marcats pel context social. Es poden seguir per costum, sense estar-ne convençut, a diferència dels principis.

Quan diem que les conviccions són individuals, no volem dir que cadascú les fabriqui, sinó que depenen del context i de la persona, i són internes. Si no s'accepten com a individuals, deixen de ser conviccions i esdevenen normes. Les normes s'imposen des de fora.

Les conviccions es formen a partir de les influències de l'entorn social. Varien i evolucionen constantment, depenent de la reflexió, de l'evolució de la vida i de les relacions socials.

Les normes s'imposen des de fora, són normes de conducta i s'imposen per mitjà de càstigs i de la pressió social (coacció). Es segueixen no per convicció, sinó per evitar la crítica.

Si les normes morals s'imposen coactivament a la consciència, perden el seu valor moral. Per exemple, si matar està malament moralment i no mato perquè s'imposa contra la meva consciència, no compleixo la norma per convicció, sinó per imposició.

Les normes morals només tenen valor moral si s'imposen a la consciència.

• Valors morals: Consciència: sentit de la responsabilitat.
• Valor coactiu: S'imposa per la força.

Llei: Normes externes imposades coactivament. Tothom les ha de complir, independentment del seu valor moral.

3. La Dimensió Psíquica de l'Ésser Humà

És reductible a la dimensió biològica?

La psicologia estudia la dimensió interior de l'ésser humà, una dimensió no observable i no material. La realitat interior (la ment) no és el mateix que la dimensió interior. La ment es pot observar des de diverses dimensions. L'ésser humà té una doble dimensió: psíquica i material. La psicologia va néixer per estudiar la dimensió interior no observable.

Hi ha dues opcions per estudiar aquesta dimensió:

1. Explicar els problemes psicològics des de la fisiologia, atribuint-los a reaccions químiques al nostre cos.
2. Adequar el llenguatge de la fisiologia, o crear-ne un de nou, perquè pugui tractar temes psíquics.

La primera opció trasllada els problemes psíquics a la neurologia. La segona crea un llenguatge adequat perquè la fisiologia tracti temes psicològics.