Diferencies renaixença Modernisme
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en catalán con un tamaño de 7,6 KB
El Modernisme: El Modernisme és un moviment cultural marcat per la voluntat de modernitzar la cultura, transformar la societat per mitjà de la cultura i d'art. Conflictes:
1.
Regeneracionisme,s'oposa al conservadorisme de la burgesia i concep l'art com un mitjà per a transformar la societat.
Regeneracionisme,s'oposa al conservadorisme de la burgesia i concep l'art com un mitjà per a transformar la societat.
2.L'esteticisme,defensa la belleza i la força de l'art en si mateix.Víctimes de la societat burgesa i les classes populars.
Caractéristiques del Modernisme:
a)Es desenvolupa a partir de revistes.
b)Trobem una visió idealitzada de la figura de l'artista.
c)Atracció per les coses;morbosos,perversos i exaltació del dolor.
d)L'interés per la vida interior.
e)Atracció pelo contrastos i perversitat.
f)Predomina l'esteticisme.
La poesia modernista:Els poetes modernistes rebutgen la manca de sinceritat i el llenguatge dels poetes de la Renaixença i utilitzen un llenguatge més modern.Les obres estan influenciades per el simbolisme, decadentisme i parnassianisme.Opcions estètiques:
1.Poesia culta,elaborada i artificiosa,conreada pels poetes esteticistes.
2.Poesia espontània,tendència regeneracionista,tracta el tema de la natura des d'una òptica vitalista.
Poeta mes representatiu, Joan Maragall,autor de la teoría de la pararla viva.
Els poetes modernistes valencianscapareixen més tard, ja que la figura de Teodor Llorente seguia vigent.Anomenada generació de 1909.
La narrativa modernista:Busca superar el Realisme i el Naturalisme.Tendències:
1.Ruralisme simbòlic,una visión negativa de la natura.El món rural és un símbol d'endarreriment contra les quals s'ha de lluitar.Ramimon Casellas i Víctor Català.
2.Decadentisme,gust pels temes escabrosos i morbosos.Prudenci Bertrana.
3.Costumisme,retrat crític de la societat burgesa de l'època.Santiago Rusiñol i Joaquim Ruyra.
El teatre modernista:és el gènere que millor pot encarnar el concepte d'art que propugnaven els artistes modernistes i va experimentar una renovació profunda. Tendències:
1.Teatre regeneracionista,escenifica els conflictes entre l'artista i la societat.Igansi Iglesias i Joan Puig i Ferreter.
2.Teatre esteticista,influència simbolista,les seues obres no planteen problemes socials.Adrià Gual i Santiago Rusiñol.
La Renaixença.Model popular:
La Renaixença fou un moviment cultural ideològic i cultural,tracta de la recuperació de la nostra llengua com idioma de cultura.Teodor Llorente entra al Segle XX i XIX.Els partidaris del model popular no intentaven evitar les interferències del castellà ni les grafies d'aquest i rebutjaven els arcaismes que propugnaven els escriptos del model culte.
La Renaixença fou un moviment cultural ideològic i cultural,tracta de la recuperació de la nostra llengua com idioma de cultura.Teodor Llorente entra al Segle XX i XIX.Els partidaris del model popular no intentaven evitar les interferències del castellà ni les grafies d'aquest i rebutjaven els arcaismes que propugnaven els escriptos del model culte.
El noucentisme:
És un moviment artístic i ideològic que sorgeix al començament del Segle XX i que és convertirà en el millor impulsor de les idees i propostes de la Lliga Regionalista.Els noucentistes defensen l'ordre i la serenitat del classicisme mediterrani enfront de la varietat de formes del Modernisme. L'estètica noucentista pren com a base les idees que Eugeni d'Ors havia difós per mitjà del seu Glosari, pretén crear una societat ideal.Conceptes:
És un moviment artístic i ideològic que sorgeix al començament del Segle XX i que és convertirà en el millor impulsor de les idees i propostes de la Lliga Regionalista.Els noucentistes defensen l'ordre i la serenitat del classicisme mediterrani enfront de la varietat de formes del Modernisme. L'estètica noucentista pren com a base les idees que Eugeni d'Ors havia difós per mitjà del seu Glosari, pretén crear una societat ideal.Conceptes:
-
Noucentisme
Rebuig del romanticisme.-Arbitrarisme:Rebuig de l'atzar i espontaneïtat en la creació artística.
-Classicisme,Recuperació dels valors del món clàssic.
-Civilitat,la ciutat representa el domini de la raó sobre el caos.
-Imperialisme:Voluntat de la burgesia per influir econòmicament i políticamente sobre la resta de l'Estat espanyol.
La poesia:és el gènere més conreat durant el noucentisme, permet un treball formal i lingüistic més acurat,és el que millor s'adapta a l'ideari estètic noucentista,pretén aconseguir la perfecció en l'expressió i en la forma. Característiques:
-Perfecció formal i rigor per l'aplicació de les pautes matraques.
-Valoració de l'artifici.
-Gran domini de la llengua.
Presentació d'un món idealitzat per mitjà d'una estètica classicitzant,la realitat social.
-Predomini de la descripció de llocs i situacions ambientals.
-Anàlisi de la natura i del món rural d'una òptica ciutadana.
-Visió platónica de l'amor.
-Idealització de la dona com a transmissora de valors,ordre,harmonia i el seny.
-Presentació del tema del pas del temps d'una manera distante i desapasionada.
-Recurs de la ironia.
Autos:
-Josep Carner, Els fruits sabrosos (1909).
-Guerau de Liost,La muntanya d'ametiste.(1908).
La prosa:L'ideari del noucentisme suposa un fre per al desenvolupament de la novel·la.Les seues intencions didàtiques,els noucentistes prefereixen conrear altres gèneres.
Autos: Eugeni d'Ors,Josep Carner i Ernest Martínez Ferrando.
El teatre:La producción teatral durant el noucentisme és escasas,van confluir durant el mateix període autos modernistes i noucentistes,obres populars i cultes. Aquest gènere és conrear per Carles Soldevilla, autor d'obres com Civilitzats,tanmateix i Bola de neu.
El procés de normativització de la llengua:Normativitzar una lengua suplas seleccionar una varietat lingüística i codificar-la.Destaquen les següents:
-L'any 1906,marca l'inici del noucentisme.
-L'any 1907,Prat de la Riba crea l'institut d'Estudis Catalans.
-El 1911,es crea la Sección Filológica de l'institut dirigida per Pompeu Fabra,que promogué:
a)Les Normes orthographiques(1913).
b)La Gramàtica catalana(1918).
c)El Diccionari general de la llengua catalana(1932).