Diferencies entre reglament i acte administratiu

El reglament és tota norma escrita dictada per l’administració. S’exclouen els decrets llei i els decrets legislatius ja que tenen força de llei. El reglament te naturalesa jurídica diferent que la llei, i un regim jurídic diferent perquè prové de òrgans de naturalesa diferent i perquè la legitimació d’una i altra també es diferent perquè la llei representa la voluntat general, en canvi las normes que provenen de òrgans d’adm. Publica no conten con aquesta legitimació. El reglament es en definitiva una norma inferior a la llei (secundaria, subalterna).

Art. 1 L J

El reglament, a diferencia de la llei, si es controlable pel poder judicial ja que el reglament no pot vulnerar la llei.
Reglament = Disposicions Administratives. Els reglaments es poden dictar per part de qui té atribuït el poder de dictar-los, aquell que te atribuïda la potestat reglamentaria.
Art. 106 CE (controlen potestat parlamentaria)

Diferencia entre Reglament i Acte Administratiu. El regim jurídic dels actes es diferent de els dels reglaments. Els reglaments son normes, els actes son aplicacions de les normes. Els reglaments formen part del ordenament jurídic, els actes en canvi no s’integren, nomes son l’aplicació en un determinat cas. Antigament es creia que la diferencia entre reglaments i actes estava en la singularitat o pluralitat de destinataris: l’acte tenia uns destinataris singulars, mentre que el reglament a una pluralitat indeterminada. Això es incorrecte, ja que per exemple una convocatòria de beques es un acte amb una pluralitat indeterminada de destinataris. Correcció: La singularitat o pluralitat no ho es en els subjectes sinó en funció dels supòsits d’aplicació: Els actes son susceptibles d’una sola aplicació, s’esgota en la seva aplicació; en canvi el Quan parla de resolució administrativa, se parla d’actes adm., si parlava de disposició adm. Es parla de reglaments. Si ens notifiquen una Sancíó, això es un acte. En el BOE, veiem que hi ha un ordre ministerial, que regula la adjudicació d’estudi universitari, estem antes un reglament. Els reglament es poden dictar per part de qui te atribuïda el poder de dictar-lo (potestat reglamentaria). 

Es important distingir entre reglaments i actes perquè el regim dels dos es diferent. Ex: en relació als òrgans que poden dictar reglaments i actes: Son molt pocs els que poden dictar reglaments, en canvi son molts els que son competents per dictar actes. Els reglaments es poden modificar, derogar,... Sempre que l’administració vulgui. En canvi no es pot modificar quan es vol els actes declaratius de drets o actes favorables. La il·legalitat dels reglaments es soluciona amb la nul·litat absoluta, en canvi la il·legalitat dels actes es soluciona amb la anul·labilitat del acte. Si es nul de ple dret mai pot ser sanat o convalidat, si algú no impugna a temps (2 mesos) no es sana mai ni per pas del temps ni per consentiment. Els reglaments es publiquen, els actes es notifiquen.

PRINCIPI DE LA INDEROGABILITAT SINGULAR DELS REGLAMENTS

Llei 30/1992: Art. 52.2

Las resoluciones administrativas (actos) de carácter particular no podrán vulnerar lo establecido en una disposición de carácter general (reglamento), aunque aquéllas tengan igual o superior rango a éstas. Resolucions adm., son actes. Acte administratiu (primera línia) els actes no poden vulnerar ..Caràcter general. Un acte esta supeditat al reglament. No es pot fer una derogació singular de la norma. Qui ha dictat la norma la pot derogar (excepcional l’aplicació a tothom) qui pot derogar per tothom no la pot excepcionar per alguns pocs, perquè no pot derogar-la singularment. La pot excepcionar quan la pròpia norma ho permetre.

Classificació dels reglaments:

1.

Reglaments executius

: desenrotllen els principis bàsics o línies directives d’una llei o que complementen a la llei. Aquests regulen o desenvolupen una leli prèviament dictada qüestions tècniques o casuístiques o molt especifiques necessitades d’una freqüent modificació. Desplega la llei en aspectes secundaris, procedimentals que la llei no regula amb detall i que per tant el reglament el complementarà. El TC s’ha referit expressament als reglaments executius. Destaquen per que estan directa i concretament lligats a una llei o a un art.
X d’una llei (full 7, primer full + art. 22.3 llei orgànica del consell d’estat). L’OJ parla dels reglaments executius i per la seva elaboració cal seguir un tràmit obligat que es demanar el dictamen o la opinió del consell d’estat i aquest dictamen és preceptiu NO vinculant però obligat sinó serà declarat nul (la opinió no obliga, però el govern la tindrà en compte i la valorar-la, podent seguir-la o ignorant-la). En la elaboració de reglaments s’ha de seguir un procediment amb certes fases, que han de seguir. LOrgànica del PJ, art. 17.4 llei del 44 diferències amb la llei actual . “Reglament general”: si es tracta d’un reglament duna remissió especifica o art. Concret, que no requereix el dictamen del consell d’estat per que no desplega íntegrament una llei. Aquest reglaments generals signifiquen (llei 44) extingir reglaments generals dels locals dels quals no calia els dictàmens del consell d’estat.

1. Matèries reservades a llei: reglamentes executius (funció complementària MAI regularà el tot o quasi tot el contingut de la llei per què seria frau)
2. Matèries NO reservades a llei: 1. Matèries reservades que la llei ha regulat: reglaments executius  que desplega una llei amb indiferència de que aquesta reguli matèries reservades o no a la llei (SÍ dictamen del Consell d’Estat). 2.Matèries reservades que la llei no ha regulat: reglament independent.
   

*** Un decret legislatiu o un decret llei SÍ cal dictamen del consell d’estat + caben reglaments que despleguen lleis orgàniques, i seran reglaments executius.

En relació al dictamen del consell d’estat que és obligatori sinó és nul el reglament, excepte en certs casos en que no cal el dictamen del consell d’estat:  si es tracta d’un reglament d’organització executiu, reglament que desplega un reglament de rang superior, segons el TS, no té efectes anul·la toris no demanar dictamen quan es tracti de un recurs indirecte contra el reglament en base en que no hi havia dictamen del consell d’estat (impugnació del reglament de forma indirecta, és a dir, impugnació de d’aplicacions del reglament), l’últim supòsit és aquell en que una vegada demanat dictamen del consell d’estat després qui elabora o aprova el reglament (el Govern) introdueix noves modificacions NO substancials, no caldrà demanar altre cop el dictamen però si són substancials sí.

Si es demana dictamen, al no ser vinculant, pot ser que es facin observacions i per impugnar la norma reglamentària i si no s’ha seguit el dictamen es podrà impugnar? Si no s’ha seguit es pot esbrinar mitjançant una fórmula “de acuerdo con el Consejo de Estado” i si no s’ha seguit mitjançant la fórmula “oído al Consejo de Estado”.

Full 8

Reglaments executius autonòmics, que desplega una llei autonòmica o bé una llei estatal, podran demanar dictamen al consell d’estat,?

- El consell d’estat podia ser òrgan consultiu de les CCAA però aquestes en creaven un de propi i si tenia garanties de independència orgànica i funcional aleshores aquest consell de les CCAA podia substituir al consell d’estat.

- Art. 23 Llei orgànica del consell d’estat (full 8): sentencia interpretativa del TC [FALTA LLEGIR], però el dictamen cal per que forma part de les bases del regim jurídic de les administracions públiques (demanar una CCAA dictamen per dictar un reglament executiu) + 149.1 CE, núm. 18 llei 30/92 bases de les administracions públiques.

2.

Reglament independent

: regula matèries no reservades ni materialment ni formalment a la llei. Al entrar en vigor la CE la doctrina es va preguntar si cabia el reglament independent, alguns autors deien que no per que es fa molta referencia a la llei al llarg de la CE, i fent la lectura del art. 97 impedia la existència del reglament independent, que parla del Govern que exerceix la potestat reglamentaria d’acord amb la CE i els lleis à alguns autors doctrinals,  opinaven que al dir això, es precisava una llei prèvia quedant sense espai el reglament independent. Aquesta opinió no és la compartida per la majoria de la doctrina que ha considerat que al dir que amb la lectura del art. 97 es precisa que no es pot anar en contra de les lleis no que per dictar un reglament hi ha d’haver una llei prèvia à SÍ espai pel reglaments independents (opinió majoritària) i doctrina adoptada el TC com el TS. Aleshores el camp del reglament independent, matèries no reservades en aquelles matèries que la llei no ha entrat a regular també, apart de les no reservades a llei, i abstractament, segons la doctrina consideren que el camp del reglament independent seria la matèria organitzativa i com a molt els supòsits de relacions de supremacia especial i sempre que en regular aspectes organitzatius o les relacions de supremacia especial, no quedin afectat drets bàsics dels interessats. Pel reglament independent queda prohibit la regulació externa definidora de deures o obligacions dels particulars (llei à creació de dret objectiu pels ciutadans o normes externes).Reserva implícita de la llei: amb allò vinculat a la propietat i a la llibertat. La supremacia especial: envers serien les relacions especials de subjecció. Com a relacions especials de subjecció, s’al·ludeix a la situació singular en que determinades persones o entitats es troben pel fet de trobar-se insertes/inserides de manera particularment enèrgica a l’organització administrativa (cas d’un funcionari públic, es troba en una relació especial de subjecció per que te un vincle més fort de relació amb l’administració o bé els soldats de l’exèrcit, els presos d’un centre penitenciari o els universitaris d’un centre públic). Aquesta intensitat determina que la administració ostenti sobre aquestes persones unes potestats especialment enèrgiques molt més limitatives de la llibertat que les potestats comunes que la gent te en relació en la generalitat dels ciutadans. El reglament independent, veurem en la CE que hi ha reserves de llei en els dos àmbits del reglament independent: el consell d’estat com a òrgan de l’administració, l’art. 107 CE diu que una llei orgànica regularà la composició i el funcionament del consell d’estat, per tant, un aspecte organitzatiu que no pot ser regulat per reglament independent. L’art. 103.2 CE diu que els òrgans de l’admiració de l’estat son creats, coordinats i regits d’acord amb la llei à reserva a favor de la llei per tant l’organització no es camp plenament del reglament independent. En las relacions especials de subjecció, també hi ha reserves a favor de la llei, la CE diu que la llei regularà l’estatut de la funció pública, en l’art. 103.3 (funcionaris públics). La doctrina en definitiva, diu que amb el reglament independent hi ha intervenció obligada de la llei en forces casos.