Diferencies entre plaute i terenci

Plaute:

totes les seves dates són escasses i confuses. El seu nom era Titus Maccius Plauutus i va néixer a Sarsina poc abans del
250 a.C. Viatjà a Roma jove i es va dedicar al món del teatre i a una companyia de còmics. Amb els diners es va dedicar al comerç. Amb els negocis es va arruinar i va treballar en el molí del seu creditor. Després es va dedicar a escriure i representar les seves obres, fins 184 a.C. Quan (segons Ciceró) va morir. Només es va dedicar a la comèdia pal·liata. 130 comèdies (21 considerades autèntiques). Ex. Amphitruo, Asinaria, Aulularia, Bacchides, Captivi, Casina. Totes segueixen el mateix argument: els membres d'una família es separen de forma obligada (segrest, guerra...), això provoca confondre persones i intercanviar papers. Tot provoca un embolic que s'acaba resolent felíçment, generalment gràcies a un esclau protagonista.
Plaute crea uns personatges fixos per tal de fer riure al públic:

PERSONATGES PRINCIPALS:

 

Vell (senex):

 estricte amb els seus fills i esclaus, furiís i sovint avar, objecte de burles.

Matrona (matrona):

mare de família, connotacions negatives, mal caràcter, capriciosa i malgastadora de diners.

Jove (adulescens):

normalment protagonista (eclipsat pel seu esclau a vegades), enamorat d'una cortesana o d'una noia de bona posició.

LA jove (virgo):

cortesana o jove donzella. Aparició en escena limitada. Si es una cortesana es presenta plena de vicis, malparlada però molt enamorada del seu amant.

Esclau (servis):

 vertader protagonista de les comedies de Plaute. Llest, murri, desvergonyit, mentider, no s'atura en cap dificultat, enganya per aconseguir el que vol. Es burla de tothom. Guia de l'acció. Provoca embolics i els resol. Intel·ligent i controla a la resta de personatges.

PERSONATGES SECUNDARIS: soldat (miles):

amb aquest personatge es ridiculitzen els militars. Fanfarró, presumeix de les seves conquestes (guerra i dones), és un covard i amb falta d'amants. El soldat plautí més important és el protagonista de l'obra Miles Gloriousus, Pirgopolinices paràsit (parasitus):
personatge còmic i astut que fa el que sigui per menjar.

Prestador:

personatge que vol treure màxim rendiment dels seus prèstecs. Sempre surt exigint els diners que ha prestat. //// Plaute s'inspira en la Comèdia Nova grega però li dóna característiques especials:
personifica coses inanimades, referències mitològiques per ornamentar el text, utilitza la contaminatio (compondre una comèdia a partir de dos comèdies originals), barreja de diàlegs i parts cantades acompanyades de música. Utilitza un lèxic ric, viu i expressiu (aquest és el gran mèrit de la seva obra). Crea un llenguatge diferent per la comèdia: jocs de paraules, insults, repeticions, refranys, malediccions. És un llenguatge molt pur amb característiques morfològiques, lèxiques i sintàctiques del moment (reflex del llenguatge del carrer). Conecta amb els espectadors (plebs i classe alta). Els personatges parlen depenent del seu estatus social. Al principi de la representació fa un pròleg (algun personatge explica l'argument i desperta la curiositat del públic); també hi ha un o dos arguments (no escrits per Paute) en els que s'explica que succeirà en escena, un d'aquest escrits està en acròstic (amb la inicial de cada vers es pot llegir el títol de l'obra); la divisió en actes i escenes es posterior a l'època de l'autor ja que Plaute esciru de forma contínua i sense separació. L'entrada i sortida dels protagonistes marquen les diverses escenes.  

Terenci:

 el seu nom complet és Publi Terenci Àfer (segle II a.C). És Comediògraf posterior a Plaute, mai va aconseguir la seva popularitat. Va nèixer a Cartago i va arribar a Roma molt jove com esclau. El seu amo el va educar i li va concedir la llibertat; va tenir relació amb la noblesa romana i el van introduïr en el cercle dels Escipions. Va morir l'any 159 a.C en un viatge a Grècia. Ens va deixar 6 comèdies que representen lúltim moment d'esplendor d'aquest gènere. Ex: Andria (La noia d'Andros), Heautontimorumenos (el que es castiga a si mateix), Eunuchus (L'eunuc) va sobre un jove que es fa passar per eunuc per aconseguir entrar a casa de la seva estimada, Phormio (Formió), Hecrya (La sogra) i Adelphoe (Els germans). /// Són diferents a les de Plaute perque estan perfectament calculades, són reflexives i no deixen via lliure a l'espontaneïtat. La seva estructura rítmica és menys rica i els personatges esdevenen el nucli de l'acció. Es sol identificar a Terenci com a comediògraf de la humanitas. El llenguatge de Terenci és més refinat i defuig d'acodits grollers, frases fetes, paraulotes, refranys... El caracter educatiu i moralitzador no va ser ben acollit per part del públic.