Diferencies entre condicionament classic i operant

Al llarg de la nostra vida realitzem una quantitat
daprenentatges més gran que les altres espècies.

„H

Procés continu, que varia la seva intensitat i en les
seves formes al llarg de la vida, segons les
exigències de lentorn, però que no sinterromp
gairebé mai.

1. Definició

„H

Tots aquells canvis, menys o més
permanents que es produeixen en la
conducta de lindividu, per tal dadaptar-se
als canvis en el medi.
„H
Els aprenentatges depenen de diferents
factors:
„H
Medi:les característiques del medi o
lentorn en que viu lindividu.
„H
Individu:els aprenentatges que
realitzen dos individus poden ser molt
diferents.
„H

Adaptabilitat

: capacitat per aprendre
noves formes de comportament que ens
permeten afrontar les circumstàncies
sempre canviants.
„H
El que saprèn també es pot ensenyar.
„H
El que saprèn també es pot modificar.
„H
La majoria dels aprenentatges els fem
per associació, és a dir relacionant entre
sí els fets que succeeixen.
Mecanismes bàsics de laprenentatge
„H condicionament clàssic
„H condicionament operant
„H aprenentatge per observació
„H
El descobriment de les lleis base dels
aprenentatges es va convertir en un objectiu
clau de la psicologia, dins la tendència del
conductisme, que pretenia contribuir a fer de la
psicologia una ciència objectiva de la
conducta.

B. Condicionament clàssic

„H
Aquest mecanisme daprenentatge va
ser descobert pel metge rus Ivan
Pavlov (1848-1936)
„H
El seu interès estava centrat en
lestudi del sistema digestiu, i la seva
dedicació a la psicologia va ser
purament accidental
Components del condicionament
clàssic:

„H

R
I (resposta incondicionada): no depèn de
lexperiència prèvia, és innata, no apresa.(Salivació
davant el menjar)
„H
EI (estímul incondicionat): estímul que
desencadena la RI.(Menjar)
„H
EN (estímul neutre):estímul que no provoca cap
resposta fins que sassocia amb lEI.(So dun
timbre)

„H

RC (resposta condicionada): resposta semblant a
la RI que es dona davant lEN quan sassocia amb
lEI.(Salivació davant del so del timbre)
„H

EC

: estímul que inicialment era neutre però que
acaba desencadenant la RC.(So del timbre)
„H
Procés que segueix el condicionament
clàssic:
„H
EI provoca RI
(menjar provoca salivació)
„H
EN + EI provoca RI (vàries vegades)
(so dun timbre + menjar provoca salivació)
„H
EN=EC provoca RC=RI
so del timbre provoca salivació
Fenòmens relacionats amb el
Condicionament Clàssic
„H 1. Adquisició
„H 2. Extinció i recuperació espontània
„H
3. Generalització
„H
4. Discriminació
1. Adquisició
„H
El condicionament clàssic té un caràcter
biològicament adaptatiu: ajuda lorganisme
a preparar-se per a fets positius o
negatius que són imminents. Per tant
lEN ha de precedir lEI per tal que es
pugui convertir en EC.
2. Extinció i recuperació espontània

„H

Si es presenta en repetides ocasions lEC
sense que vagi acompanyat de lEI
sobserva una disminució de la RC.
Daquest fenomen sen diu extinció.

„H

Ara bé si es deixa de presentar lEC durant
un període de temps, en tornar-se a
presentar de nou, es donarà una certa RC.
Aquest fenomen sanomena recuperació
espontània.
3. Generalització

„H

Per generalització sentén la
tendència a respondre, a presentar
RC, davant destímuls semblants a
lEC.
„H
La generalització ajudaria a explicar
molts prejudicis socials.
4. Discriminació
„HÉs el procés contrari a la
generalització.
„H
Consisteix en la capacitat de
respondre davant dun estímul
determinat però no davant daltres que
shi assemblen .

„H

La discriminació afavoreix ladaptació,
que és la capacitat de reconèixer les
diferències entre els diferents
estímuls.
Utilitat del condicionament clàssic
„H
Demostrar que hi ha una gran varietat de
conductes que es poden condicionar.
„H
Contribució a la tradició científica de la
psicologia.
„H
Ha tingut molta importància per a la
supervivència com a espècie.
„H
Actualment sutilitza en el tractament de
diversos trastorns psicològics o en
lensinistrament de determinats animals.

C. Condicionament operant

„H

Una forma de conducta té més
possibilitats de repetir-se en el futur si ha
estat recompensada o reforçada i menys
possibilitats si ha estat castigada.

„H

Llei de lefecte (Thorndike): la conducta
recompensada o reforçada probablement
es repetirà.
Similituds entre Condicionament
Clàssic i Condicionament Operant
„H ladquisició
„H lextinció
„H la recuperació espontània
„H la generalització
„H la discriminació
Diferències entre Condicionament
Clàssic i Condicionament Operant
„H
El C.C.Implica una conducta
automàtica, mentre que el C.O.
implica una conducta voluntària.
„H
Lestímul que controla la conducta en
el C.C. Es presenta abans de produirse
la conducta i en el C.O. Es
presenta després.
„H
Procés que segueix el condicionament
operant:
„H
Es realitza una determinada conducta
C que té unes conseqüències q, si són
positives q+ és probable que es
repeteixi en el futur i si són negatives

q- que disminueixi:
C q+ C
C q- C
1. El reforç

„H

Un reforçador és una conseqüència
de la conducta que fa que tingui més
probabilitats de donar-se en un futur.

„H

Així el que defineix el reforçador no
són mai les seves característiques
pròpies sinó les seves conseqüències
sobre laugment de la conducta.
Classificació dels reforçadors
„H

Positiu

: consolida la conducta en
presentar un estímul agradable
(lloances, diners).
„H

Negatiu

: afavoreix la conducta eliminant
un estímul desagradable (beure quan
es té set).
„H

Primari

: reforcen de manera innata, no
necessiten cap aprenentatge (aliment).
„H

Secundaris

: són apresos, de vegades
per associació amb primaris (diners,
bones notes).
Aplicació dels reforçadors

„H

De cara a instaurar conductes, el fet que
el reforçador sigui immediat sembla més
eficaç que lajornament de la
recompensa (així es podria explicar el
consum de drogues i tabac).

„H

De totes maneres aprenem a respondre
a reforçadors a llarg termini, com la
nòmina de final de mes o la nota de final
de trimestre.
2. Programes de reforç
„H
En la vida real el reforç constant és molt
poc freqüent.
„H
Els investigadors han estudiat els
efectes de les diferents maneres de
proporcionar un reforçador de manera
que només es reforcen algunes de les
conductes.

„H

Aquestes maneres de reforçar,
anomenades programes de reforçament,
són més eficaces per mantenir les
conductes, ja que són més resistents a
lextinció.
Podem parlar de diferents tipus de
programes atenent a les diferents maneres
com sadministra el reforçador:
„H -
de raó fixa
„H

- de raó variable

„H
-

Dinterval fix

„H

-

Dinterval variable

„H de raó fixa:
consisteix a reforçar després dun
nombre determinat de respostes (alta
productivitat, facilitat per a lextinció).
„H de raó variable:
consisteix a reforçar després
dun nombre variable de respostes (alta
productivitat i resistent a lextinció).
„H dinterval fix:
consisteix a reforçar la primera
resposta que es dona després dun interval de
temps determinat (activitat quan saproxima el
final de l' interval i disminució quan ha passat el
temps i torna quan ens tornem a aproximar).
„H dinterval variable
: consisteix a reforçar la
primera resposta que es dona després dun
interval de temps variable (tendeix a produir un
tipus de conducta no gaire intensa, però bastant
regular).
3.El càstig

„H

Té lefecte oposat al reforçador i es defineix com la
conseqüència duna conducta que la fa disminuir.

„H

Pot provocar por i angoixa, ja que la persona que el rep pot
associar la por no només al comportament que lha
provocat, sinó a la persona que ladministra, a la situació.
„H
Reprimeix la conducta no desitjada però no ensenya el que
cal fer.
„H
Tendeix a inhibir la conducta però no a extingir-la, és a dir
pot aparèixer posteriorment.
„H
A més intensitat del càstig menys probabilitat té la
conducta de repetir-se
Inconvenients dels càstigs:
„H
No sol ensenyar a actuar correctament.
„H
Pot ensenyar una conducta agressiva a
qui el rep.
„H
Provoca frustració.
„H
Genera por de qui el rep.
„H
Genera ansietat a qui laplica.
Característiques dels càstigs per tal
que siguin educatius:
„H
Intensitat proporcionada (per mitigar
lansietat)
„H
Immediatesa en laplicació.
„H
Constància daplicació.
Conductes tipus segons sapliqui o
es retiri un reforçador o un càstig:
REFORÇADOR
(+)
CÀSTIG
(-)
APLICAR (+)
Premi Càstig
RETIRAR (-)
Omissió
Evitació
4. Utilitat del condicionament operant
„H
Skinner va haver dacceptar lexistència de
processos mentals en el condicionament
operant.
„H
El reforçament excessiu pot produir efectes
contraproduents.
„H
En el condicionament operant tenen força
importància les condicions biològiques.
„H
Els principis del condicionament operant són
la base de lensenyament programat i de
lautoaprenentatge.
D. Aprenentatge per observació
„H
Laprenentatge no sempre es produeix per
experiència directa.
„H
Laprenentatge per observació (imitem les
conductes observades) es dona sobretot en els
animals superiors, en referència a la conducta
social.

„H

Laprenentatge observacional o per imitació
sesdevé quan un subjecte observa la conducta
dun model.

„H

Es pot aprendre una conducta sense que calgui
portar-la a terme

Aquest tipus daprenentatge consta dels
següents processos subjacents:

„H

Adquisició

: el subjecte es fixa en un model i lobserva;
hi veu els trets més característics de la seva conducta.
„H

Retenció

: les conductes del model semmagatzemen en
la memòria de lobservador.
„H

Execució

: si el subjecte considera que la conducta del
model és adequada i que pot comportar conseqüències
positives per a ell, reprodueix aquesta conducta.

„H

Conseqüències

: en la imitació dun model, lindividu pot
ser forçat per laprovació de les altres persones.

„H

Es tracta dun aprenentatge més
complex que el condicionament clàssic i
loperant, perquè sempre implica algun
tipus dactivitat cognoscitiva, com ara
latenció i la memòria, i perquè solen
haver-hi demores considerables per
obtenir el reforçament
AGRESSIVITAT

„H

Lagressió com a forma de resolució
de conflictes és un comportament que
sacostuma a transmetre de generació
en generació.
„H
També es poden ensenyar
comportaments solidaris a la població.
PRESTIGI SOCIAL DEL MODEL
„H
Laprenentatge per observació serà
més eficaç com més prestigi social
tingui el model que simiti.

„H

La publicitat utilitza personatges
populars per intentar que les persones
els imitin i adquireixin els productes
que anuncien.
ESTEREOTIPS SOCIALS

„H

A través dels mitjans de comunicació
audiovisual sens ofereixen una sèrie
de valors i destereotips per tal que els
seguim, però sovint no coincideixen
amb la realitat.
E.
Aprenentatge constructiu

„H

El fracàs del conductisme per descriure i predir com
elaboren els seus coneixements els escolars i com
aprenen els humans va permetre que aparegués una
nova concepció de laprenentatge de la mà dAusubel.

„H

Laprenentatge i lensenyament no són per Ausubel dos
processos independents ni dicotòmics, sinó que més
aviat formarien part dun tot en què es podrien situar
totes les experiències dadquisició de coneixements.
Ausubel distingeix quatre maneres diferents daprendre:
Tasques de
memòria
Aclariment de relacions
entre conceptes
Solucions per
assaig i error
Investigació
científica

„H

Aprenentatge per recepció

: lestudiant rep els continguts en la seva forma
definitiva només ha de comprendrels per poder reproduir-los en làmbit
escolar.

„H

Aprenentatge per descobriment

: els continguts han de ser descoberts per
lalumne, el qual haurà de reordenar-los i adaptar-los al seu esquema
cognitiu previ fins descobrir els conceptes i les relacions entre ells
Tant lun com laltre poden ser repetitius o significatius.

„H

Aprenentatge repetitiu

: quan lestudiant assimila de memòria continguts
sense comprendrels ni relacionar-los amb els seus coneixements previs.

„H

Aprenentatge significatiu

: els continguts que saprendran poden relacionarse
amb els coneixements previs del subjecte , precisen de lactitud favorable
de lalumne cap a laprenentatge.

„H

Aquest tipus daprenentatge suposa poder
classificar, agrupar i trobar relacions entre els
diferents elements a aprendre.
„H
Aquestes estratègies shan daprendre i es
poden ensenyar.
„H
Si els alumnes aprenen de manera significativa
construeixen la realitat i li donen significat.
„H
Leducació ha dafavorir no tan sols
laprenentatge de fets i conceptes, sinó també
de procediments i actituds.
„H
El constructivisme proposa que és el subjecte
qui construeix el coneixement del món exterior.
„H
Depenent de la seva organització interna, el
subjecte interpreta la realitat i hi projecta els
significats que hi va construint.

„H

Només els humans utilitzem llenguatges
simbòlics per sistematitzar les regularitats de fets
o objectes, la invenció de nous conceptes i la
construcció de nous significats i coneixements.