Diferències entre actes nuls de ple dret i actes anul·lables
Enviado por Chuletator online y clasificado en Derecho
Escrito el en catalán con un tamaño de 10,11 KB
Els actes administratius Són declaracions unilaterals de voluntat,
Coneixement, judici o Desig realitzades per l’Administració
Les seves Característiques principals són les següents:
– Només són actes administratius els que dicta l’Administració Amb subjecció
al Dret administratiu.
– Són dictats en virtut d’una potestat administrativa, diferent De la reglamentària
(els reglaments no són actes administratius).
– Els produeix l’òrgan competent ajustant-se al procediment Establert.
– No poden vulnerar la Constitució o les lleis.
– Per tal que produeixin efectes jurídics, s’han de publicar al Diari oficial
corresponent (ja sigui al BOE, al DOGC, al Butlletí Oficial de La Província,
etc.).
– El contingut dels actes s’ajustarà al disposat per L’Ordenament Jurídic, i
es determinarà i s’adequarà a les seves finalitats.
Elements subjectius
Es refereixen al subjecte que pot produir un acte Administratiu, que ha de
ser sempre l’òrgan de l’Administració al qual una norma Jurídica hagi
atribuït aquesta competència.
Elements objectius
Fan referència al contingut de l’acte i a la seva necessitat de Motivació.
El contingut d’un acte administratiu és la declaració de Voluntat, coneixement,
judici o desig que es manifesta a través seu. No pot ser Contrari a
l’Ordenament Jurídic i ha de ser lícit, possible, determinat i Adequat a les
finalitats que Persegueix.
Les resolucions Administratives hauran d’indicar:
– La decisió que s’adopta.
– Els recursos que procedeixin en contra seu, òrgan davant del Qual cal
presentar-los i terminis per interposar-los.
– L’òrgan administratiu que els produeix i la seva competència Per produir-
lo.
– Si esgoten o no la via administrativa.,
han de contenir una argumentació racional i suficient
Elements formals
Aquests elements es refereixen tant a la forma en què s’han de Produir els
actes administratius com a la forma en què s’exterioritzen:
– Forma de produir-se: els actes administratius es produeixen a Través
del procediment administratiu establert en cada cas.
– Forma d’exterioritzar-se: els actes administratius es Produiran per
escrit, a no ser que la seva naturalesa exigeixi o permeti una Altra forma
més adequada d’expressió i constància (per exemple, la verbal o Gràfica).
Quan sigui necessària la constància escrita d’un acte dictat Verbalment,
l’efectuarà i la signarà el titular de l’òrgan inferior
Nul·litat de ple dret
La nul·litat és un vici de tal magnitud que implica que l’acte Al qual afecta
no té efectes jurídics vàlids. Encara que es corregeixi el Defecte, l’acte no
es pot resoldre.
Actes nuls de ple dret
– Els que lesionin Els drets i les llibertats constitucionals.
– Els dictats per un òrgan manifestadament incompetent.
– Els que tinguin un Contingut impossible.
– Els que siguin constitutius d’infracció penal o es dictin com A
conseqüència seva.
– Els dictats prescindint totalment i absolutament de Procediment
legalment establert.
– Els actes contraris a l’ordenament jurídic.
– Qualsevol altre la nul·litat del qual s’estableixi legalment.
Anul·labilitat
És la possibilitat que s’anul·li alguna disposició Administrativa que incorre
en algun defecte si no es resol en el termini establert. Els Actes anul·lables
produeixen efectes mentre no siguin anul·lats.
Són anul·lables:
– Els actes de l’Administració que incorrin en qualsevol Infracció de l’Ordenament
Jurídic.
– El defecte de forma, en cas que l’acte no compleixi els Requisits formals
indispensables per aconseguir la seva finalitat o doni lloc a La indefensió
dels interessats.
– La realització d’actuacions administratives fora del temps Establert quan
així ho imposi la naturalesa del terme o termini.
Ampliació de terminis
L’Administració, llevat de precepte en contra, podrà concedir D’ofici o a
petició dels interessats una ampliació dels terminis Establerts, que no excedeixi
de la meitat, si les circumstàncies ho aconsellen i amb això no Es
perjudiquin drets de tercers. L’acord d’ampliació haurà de ser Notificat als
interessats.
Cal tenir en compte Que tant la petició dels interessats com la decisió
sobre l’ampliació s’hauran de produir, en tot cas, abans del Venciment del
termini de què es tracti. En cap cas, podrà ser objecte d’ampliació Un termini
ja vençut.
3.2 > Ordenació del Procediment
Més que una fase, consisteix en una sèrie d’obligacions que han De complir
l’Administració i els interessats durant el procediment:
-Expedient: Conjunt ordenat de documents i actuacions que Serveixen d’antecedent i fonament a la resolució administrativa, així com les Diligencies encaminades a executar-la.
– Impuls: el procediment administratiu s’impulsarà d’ofici en Tots els
seus tràmits; és a dir, l’Administració serà la responsable de Tramitar la
sol·licitud presentada i de fer avançar el procediment. A més, L’Administració
haurà de despatxar els expedients per rigorós ordre de Presentació,
en assumptes de la mateixa naturalesa. Per exemple, si se Sol·licita
una lliçència d’obres al Gener i una altra al febrer, primer S’haurà de resoldre
la del Gener i després la del febrer.
– Concentració de tràmits: s’acordaran en un sol acte tots els Tràmits que, per la seva naturalesa,
admetin una impulsió simultània i no sigui obligatori el seu
compliment Successiu.
– Compliment de Tràmits: els tràmits que hagin de dur a terme els interessats
s’hauran de realitzar en el termini de Déu dies a partir de la Notificació
del corresponent acte, llevat en el cas en què a la norma Corresponent
en fixi un termini Diferent.
– Qüestions Incidentals: les qüestions incidentals de caràcter administratiu
que se suscitin (llevat de la recusació) no suspendran la Tramitació
del procediment.
Instrucció del Procediment
– Al·legacions: els interessats, en qualsevol moment del Procediment anterior
al tràmit d’Audíència, poden al·legar i aportar documents o Altres
elements de judici Que estimin convenients.
– Prova: quan l’Administració no tingui per certs els fets Al·legats pels interessats
o la naturalesa del procediment ho exigeixi, es pot acordar L’obertura
d’un període de prova i l’interessat podrà nomenar tècnics per
tal que l’assisteixin.
– Informes: són informacions procedents d’òrgans tècnics o Especialitzats.
Se sol·licitaran els que siguin preceptius i els que es Considerin necessaris
per resoldre. Llevat de disposició en contra, els informes Seran facultatius
i no vinculants.
– Tràmit d’Audíència: consisteix en el fet que, immediatament Abans de
redactar la proposta de resolució, es posarà de manifest als Interessats
les actuacions realitzades per tal que puguin al·legar i Presentar els documents
i les justificacions Que estimin pertinents
Finalització del Procediment
El procediment administratiu pot finalitzar de diverses formes:
– Resolució: decidirà totes les qüestions plantejades pels Interessats i les
altres derivades del procediment. Les resolucions contindran la Decisió,
els recursos que procedeixin en contra seu, l’òrgan Administratiu o judicial
davant del qual s’haguessin de presentar i el termini per Interposar-
los.
– Terminació convencional: les Administracions Públiques poden Celebrar
acords, pactes, Convenis o contractes amb persones tant de dret públic
com privat, sempre que no siguin contraris a l’Ordenament Jurídic ni
versin sobre matèries no susceptibles d’acord a transacció i Que tinguin
per objecte satisfer l’interès públic.
– Desistiment i renúncia: tot interessat pot desistir de la Seva sol·licitud
o renunciar als seus drets, sempre i quan no estigui prohibit Per l’Ordenament
Jurídic o es tracti de qüestions relatives a l’interès general. El
desistiment implica no continuar amb el procediment, però Permet iniciar-
ne un altre en el futur, mentre que la renúncia impedeix Plantejar
posteriorment un altre procediment basat en el mateix dret al Qual s’ha
renunciat.
– Caducitat: en els procediments iniciats a sol·licitud de L’interessat, quan
se’n produeixi la paralització per causa imputable al propi Interessat,
l’Administració li advertirà que, transcorreguts tres mesos, es Produirà
la caducitat del procediment.
SILENCI ADMINISTRATIU
El silenci administratiu es l’absencia de resolució i Notificació per part de l’Administració. La llei estableix les conseqüències i Els efectes d’aquest silenci, i el considera positiu quan implica l’estimació De la solicitud de l’interessat, i negatiu quan implica la seva desestimació.