Diferencias entre cançons de gesta i cròniques

• A Historiografia → text que estudia la història i les seves fonts

Forma més simple → crònica

Contenen prosificacions de les cançons de gesta.
Una de les fonts per redactar els textos historiogràfics.

Cançons de gesta → manifestacions populars que explicaven les gestes més importants d’herois i reis cantades pels joglars que anaven als pobles a difondre-les.

No s’han conservat cançons de gesta catalanes, úniques dades que coneixem és a través de les prosificacions, conservades a les cròniques.

• Característiques generals de les cròniques:

Segle XIII i XIV (13 i 14)

Tenen valor històric i literari

Parteixen de prosificacions de cançons de gesta complementades amb documents, textos i records personals.

Autors van viure directament els fets que narren → to patriòtic per l’esplendor de la corona catalanoaragonesa. Dona sensació de Realisme perque els cronistes han estat testimonis directes dels fets o fonts autoritzades.

Funció notarial → constància de fets històrics. Expliquen fets contemporanis dels seus autors i experiències personals del cronista.

Eix central → rei → protagonista

To heroic i patriòtic → lloança de reis i cavallers catalans com els millors del món

Providencialisme → zona del autor es la millor, la més justa i afavorida i protegida per Déu.

• Quatre grans cròniques:

Segle XIII:

Crònica de Jaume I o Llibre dels feyts (1274)

Escrita en primera persona.

Llengua col·loquial → refranys i expressions populars.

Exaltació del món de la guerra → detall de la crueltat de la lluita, perill, risc…

Religiositat → Reflectint els valors de l’època → guerres justificades per encàrrec diví.

Crònica de Bernat Desclot o Llibre del rei en Pere (1288)

Narra vida i conquestes d’Alfons el Cast fins a Pere II el Gran.

Basat en narracions llegendaries i cançons de gesta convertides en relat.

Vida i fets de Pere II el Gran basat en la seva pròpia experiència.

Testimoni dels fets que explica (Pere el Gran).

Segle XIV:

Crònica de Ramón Muntaner (1325)

Crònica més llarga (Jaume I fins a Alfons III el Benigne)

Fins Pere el Gran → fonts són prosificacions de poemes èpics. A partir d’Alfons II el Franc → basat en la seva experiència.

Voluntat d’acostar-se als lectors → preguntes i expressions del tipus “Què us diré?” o advertint-los quan fa salts cronològics o canvia de personatge.

Llenguatge molt viu, ple d’expressions populars → mes una novel·la que una crònica (novel·les cavalleresques referent per l’autor).

Crònica de Pere el Cerimoniós (1386)

Forma autobiogràfica, sotmesa al punt de vista del rei.

Intenció → justificar la seva política i que faci d’exemple per a futurs monarques

Explica des de la seva pròpia experiència, quan hi ha fets que desconeix fa referència a documents oficials.

Valuós document històric → delicada situació política, enfortiment del poder reial davant la noblesa.