Diferencia entre Renaixement i renaixença

Romanticisme

El romanticisme es un moviment estètic que donava preponderància al individu, exalçava els sentiments i reivindicava la llibertat. Va influir molt sobre l'art, la música i la literatura.

Renaixença

Moviment cultural de redreçament i recobrament de la llengua, la història i la literatura catalanes.
S'inicia amb la publicació en la revista El Vapor l'any 1833, de La pàtria (Bonaventura Carles Aribau).
Acaba al Principat l'any 1877.
En terres valencianes, s'estengué fins ben entrar el Segle XX.

Jocs Florals

Concurs poètic originari de l'Edat Mitjana. Els temes que s'hi tractaven eren la pàtria, la fe i l'amor.
Crearen un públic lector, afavoriren l'aparició d'editorials on es publicaven els treballs presentats, contribuïren a donar un cert prestigi a la nostra cultura escrita i van possibilitar l'aparició de noves generacions d'autors.

Jacint Verdaguer

Obra dividida en quatre apartats:

• Poesia èpica: L'Atlàntida i Canigó.

• Poesia patriòtica: Exalta Catalunya com a pàtria, utilitzant elemnets com la història, la llegenda i el paisatge. “Pàtria, Aires del
  Montseny i Barcelonines”

• Poesia religiosa: Destinada a les classes populars, utilitza un llenguatge quotidià.
  “Idil·lis i cants místics i Flors de calvari”

• Prosa: La prosa de mossén Cinto és precisa, funcional, correcta i expressiva.
  “Dietari d'un pelegrí a Terra Santa, Rondalles”

Renaixença valenciana

Renaixentistes valencian representaven la burguesia agrària arrelada als nuclis urbans.
Dos grups d'autors ben diferenciats:

Els poetes d'espardenya:

Gran èxit entre les classes populars. Humils amb idees liberals sense formació literaria. Lleguna col·loquial sense cap preocupació per la gramàtica. Destaquen Eduard Escalante i Constantí Llombart.

Els poetes de guant:

Eren burguesos conservadors i s'oposaven a la politizació de la Renaixença. Escrivien en llemosí. Destaquen Teodor Llorente i Vicent W. Querol.

El teatre popular

Gran acceptació entre les classes populars. Reproduïa la vida quotidiana i defensava l'ús de la llengua que parlava la gent del carrer.
Gènere teatral més freqüent era el sainet.
Josep Bernat i Baldoví, Eduard Escalante.

El teatre culte

Basat en les idees del romanticisme.
Defensa una lleguna culta i arcaica. Gran varietat de situaciones, ambients històrics. Hi predominen els personatges dominats per passions amoroses fortes i l'afany de llibertat.
Frederic Soler
Àngel Guimerà: obra dividida en tres etapes:
Primera etapa: la tragèdia ROMàntica, característica principal la passió humana i els conflictes interns dels personatges.
Segona etapa: la plenitud del drama. Abandona el to solemne, escriu en prosa i s'acosta als problemes més quotidians on predomina el Realisme.
Tercera etapa: intents modernistes. Retornà a les formes antigues del teatre històric.

Modernisme

Moviment de renovació artística i cultural que va aparéixer a Europa al final del Segle XIX. Va sorgir després de la Renaixença, refúsà tots els plantejaments. Va ser un intent de transformació i modernització de la societat que va afectar totes les arts per a crear l'art total com a sintesí de totes les arts.

Tendències modernistes

El Modernisme es plantejà, el conflicte entre l'artista i la societat.

Regeneracionistes

Creien que l'art era un mitjà per a transformar la societat. Pensaven que el nostre país s'havia d'obrir a les tendències progressistes procedentes d'Europa, regenerar-se culturalment i moralment.

Esteticistes

Partidaris de l'art per l'art. També creien que la nostra cultura s'havia d'europeitzar, desconfiaven de la capacitat de l'artista per a transformar la societat.

Narrativa modernista

Narrativa moment d'expansió.
Novel·la rural: Visió feréstega i esquerpa de la natura, representa les force negatives que s'oposen a l'individu.
Novel·la decadentista: Descripció objectiva del món és substituida per la descripció dels efectes que ocasiona en l'artista.
Novel·la costuista: Presenta un retrat de la societat burgesa del seu temps amb un sentit crític.

Diàleg

És la manifestació més comuna de la conversa entre persones.
El diàleg és molt freqüent en la literatura i pot aparéixer:
Inserit en obres narratives. Permet conéixer els personatges. Si s'alterna amb la narració i la descripció, proporciona una riquesa narrativa més gran.
Constituint quasi la totalitat d'una obra de teatre. Instrument fonamental per al desenvolupament de l'acció dramàtica i facilita la caracterització psicològica dels personatges. Es complementa amb els monòlegs, els aparts i les acotaciones escèniques i d'interpretació.
La diferència fonamental entre un text oral i un d'escrit és l'espontaneïtat.

Estructura

Obertura, Orientació, Tema, Conclusió i Comiat.

Recursos

Poden tenir un estil directe o indirecte.
Directe: Preguntes, respostes o declaracions i ordres predominen. Interrogant, admiració, guió i punts suspensius.
Indirecte: Tercera persona del singular, preguntar, declarar o responder i ordenar o recomanar.

Valencíà septentrional

Es parla als Ports, l'Alt Maestrat i el Baix Maestrat. Característiques:

Fonètica:

Pèrdua de la -r final, Manteniment de la -d- intervocàlica en el sufix

Morfosintaxi:

Conservació de l'article masculí arcaic lo/los, Desinència -o per a la primera persona del present d'indicatiu, Passat imperfet de subjuntiu amb les desinències -és, ís.

El castellonenc

Comprén les comarques de l'Alcalàten, la Plana Alta i la Plana Baixa. Característiques:

Fonètica:

Eliminació de la consonant, Canvi en la pronúncia d'algunes consonants: ts com a tx, tz com a tg o tj.

Morfosintaxi:

Terminació -e per a la tercera persona singular del present d'indicatiu, que s'estén a la primera i la tercera persones singulars de l'imperfet d'indicatiu, del condicional i de l'imperfet de subjuntiu.