Diferencia entre area de lliure comerç i Unió aduanera

EL COMERÇ INTERNACIONAL: consisteix en l'intercanvi de béns, serveis i capitals entre els diferetns països.

Causes explicatives: 1.Condicions climatològiques, 2.Riquesa mineral,3. Tecnologia i 4.Quabtitat disponible de mà d'obra, capital i terra conreable. Aquests factors son els que condicionene la producció dels diferetns països i que faciliten que tendeixin a especialitzar-se aquells béns per als quals estan comparativament més ben dotats, de manera que puguin fer-ho a un cost més baix.

5.Avantatges comparatius: Un país té avantatges comparatius en la producció d'un bé que pot produir-lo a un cost relatiu més baix que altres països. Aquest cost relatiu es mesura per la quatitat d'altres bens als quals cal renunciar per produir una unitat addicional del bé en qüestió. Els avantatges associats al lliure comerç:

1. Fomenta la competencia, l'especialització i els avenços tecnològics

2. Augmenta la producitivitat i el benestar

3. Afavoreix la millora de la qualitat dels béns i la reducció dels costos

El comerç internacional facilita l'especialització, perquè permet que cada país col·loqui a al resta del món els excedents dels productes en els quals s'ha especialitzat, i això és una cosa beneficiosa per a tothom.

Especialització: Els països produiran aquells béns que els hi suposa un cost de producció més baix.

Política comercial: Intervenció sobre el comerç internacional. Mesures:

1. Anrazels: impostos que el govern exigeix als productes estrangers a fi d'elevar el seu preu de venda en el mercat interior i, aixi, protegir els productes nacionals perquè no sofreixin la competencia de béns més barats.

2.Els contingents a la importació: son restriccions quantitatives que els governs imposen a la importació de determinats béns estrangers. Es limita la quantitat que es pot importar de certs béns, independentmen del preu.

3.Subvencions: A les exportacions són ajuts als fabricants nacionals de determinats béns perquè els puguin exportar a preus més baixos i més competitius. El dúmping: té lloc quan les mepreses venen a l'estranger a un preu inferior al cost o al preu en el mercat interior.

4. Barreres aranzelàries: són regulacions administratives que discriminen en contra dels béns estrangers i a favor dels nacionals.

Lliure canvi: proposen un comerç entre països sense que el sector públic estableixi cap tipus de traves. Proteccionisme: El comerç internacional ha d'estar sotmès a controls i intervencions del sector públic per salvaguardar la indústria i l'agricultura nacionals respecte de la competència estrangera.

Formes de relacions comercials: 1.Globalitzadora, que pretén abastar tots els països i fomentar el lliure comerç internacional. Dins aquesta categoria, les iniciatives més destacades són l'Acord General de Tarifes i Comerç (GATT): creada al 1948 i la formen prácticament la totalitat dels països, té com a objectiu negociar acords que tendeixen a reduir els obstacles al lliure comerç. La clausula de la nació més favorida estableix que qualsevol reducció aranzelària acordada entre qualsevol grup de països membres s'ha d'estendre a tots els altres membres del GATT. Regional: sovint inclou iniciatives pròpies del bilateralisme comercial.

Organització mundial del comerç: te com objectiu defensar el lliure comerç i solucionar els problemes que hi ha entre els tres grans blocs actuales: Àsia, Europa i Amèrica. Pricipals objectius de l'OMC: 1. Fer complir els acords multilaterals de comerç signats fins a la seva creació i continuar fomentant el comerç lliure. 2.Servir de fòrum per a les negociacions comercials multilaterals, i fins i tot bilaterals, dels països membres. 3. Cooperar amb altres institucions internacionals, com ara el Fons Monetari Internacional(FMI) i el Banc Mundial (BM). FMI, institució internacional que es va crear el 1945 amb l'objectiu que actués com a banquer dels bancs centrals, en el context del sistema financer internacional sorgit despés de la Segona Guerra Mundial.

Àrea de lliure comerç: es caracteriza perquè no té aranzels interns, però els seus membres tenen llibertat per establir els aranzels que vulguin davant de la resta del món. Una uníó aduanera té  un aranzel comú respecte de la reste del món i no té duanes.

Mercats comuns: es la uníó duanera que, a més, disposa d'un sistema comú de legislació comercial que permet la lliure circulació interior de béns, serveis, capital i mà d'obra. Característiques: 1. Els països integrants acorden eliminar totes les restriccions al comerç entre els seus membres. 2.S'estableix una tarifa externa comuna a les importacion de la resta del món. 3. Es permet el lliure moviment dels factors de producció dins de la comunitat. 4. Es poden oferir lliurement dins del merca comú serveis financers o assegurances. 5. Els països membres adopten polítiques comunes en matèries com la seguretat social, imposició, transport, agricultura i competència.

La Uníó Europea

L'origen de la Uníó Europea. 1957, Alemanya, Holanda, Bèlgica, França, Itàlia i Luxemburg van decidir crear un espai únic europeu: la Comunitat Economica Europea (CEE). El Regne Unit, Dinamarca i Irlanda havien sol·licitat per primera vegada ser socis el 1961, si bé no va ser fins el 1973 que es va materialitzar el seu ingrés formal, i Grècia no va aconseguir ser-ne membre fins el 1981. El 1986 van ingressar Espnya i Portugal, encara que totes dues havien fet la seva primera sol·licitud el 1962. El 1995 ho feren Àustria, Suecia o Finlàndia i el 1991-92. El Tractat de la Uníó Europea(1991), més conegut per Tractat de Maasticht, va crear la ciutadania europea i va obrir el camí cap a una uníó política, econòmica i monetaria. Per arribar a aquests objectius, la UE disposa de la legislació comunitaria, el pressupost i les institucions i organs.

Principals institucions:1. La comissió: es l'organ executiu de l'Unió Europea. Te com a missió fonamental dissenyar les polítiques i presentar-les al consell de ministres perque decideixi. 2. El consell de ministres: Es l'organ decisori mes imporatnt. Els membres del Consell, un per cada país, representen directament els governs nacionals. 3. El parlament europeu: els seus membres son elegits directament pels ciutadans de cada país. La comissió ha de consultar la major part de les seves propostes amb el parlament abans de presentar-les al consell de ministres. 4.Es completament independen de les altres institucions. La seva funció principal consisteix a estudiar i dirimir si un país determinat ha trencar els acord establerts per la comissió.

Finançament: 1. L'impost sobre el valor afegit (IVA): Tots els països membres han de tenir establert aquest impost. El 2% de la seva recaptació es destina als fons de la Unió. 2. Els aranzels sobre productes agrícoles importants: Determinats productes agrícoles no e spoden importar a uns preus inferiors als comunitaris. L'estrategia seguida per la UR consisteix a establir uns aranzzels que fan que s'igualin els preus exteriors amb els comunitaris. 3. Els drets duanes: La UE. Les aportacions dels països membres en funció del producte nacinal brut (PNB): Tots els països membres han d'aportar anualment una quantitat que depen del seu PNB.

Principals polítiques de la UE. 1.Política reginal: Esta encaminada a reduir les diferencies entre les diferents regions que integren els països membres. 2. Política social: s'articula per mitja del Fons Social Europeu (FSE). Aquest proveeix fons encaminats principalment a la formació professional dels aturats.