Didàctica: Estudia el fenomen E/A i les fases històriques
Enviado por Chuletator online y clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 7,73 KB
Didàctica: estudia el fenomen E/A i les fases històriques
Es tracta de comprendre i actuar sobre la transmissió cultural que produeix una institució per millorar les fases històriques:
- Fase artesanal: sense normes estables. Socràtes (preguntes per a descobrir nocions latents), Plató (matemàtiques i dialecte), Aristòtil (tradició científica).
- Fase metòdica: sota crítica d'eficàcia. Sistematització de processos: Comenio (ensenyar tot a tots), Glasglow (currículum universal, transformador i globalitzador).
- Fase filosòfica: principis d'acció didàctica i fomenta l'acció. Ensenyament com a formació intel·lectual. Teoria i poca pràctica. Rosseau.
- Fase aplicativa "escola nova": John Dewey (praxi i reflexió individual i col·lectiva), Montessori (amor-ambient-nen), Freinet (impremta a l'escola).
- Fase explicativa i normativa: psicologia científica.
- Fase epistèmica: construcció del coneixement, metodologia constructivista, diversificació, innovacions.
Models:
- Model social: globalització econòmica, política i tecnològica.
- Model cultural: modernitat, no modernitat, homogènia, valors de resistència.
- Model educatiu: tradicional (enciclopèdic, individual, conceptual, memorístic), constructivista (significativitat, funcionalitat, global, procés, actitud, investigació).
Teories de l'educació:
- Conductisme: basa l'aprenentatge en la memorització, repetició de la resposta, reforçament. Canvi de conducta observable.
- Cognitivisme: aprenentatge en situacions problemàtiques amb relacions o estructures internes. No s'observa directament.
- Teories cognitives: desenvolupament de potencial (Vygotsky), constructivisme genèric (Piaget), aprenentatge significatiu (Ausubel, Novak, Reigeluth), aprenentatge per descobriment (Bruner).
- Teoria socio-històrica: desenvolupament pròxim (espai entre real i potencial, intervenció del mestre), desenvolupament real (autònom), desenvolupament pròxim (amb ajuda), docent mediador (potenciar les habilitats reals).
- Epistemologia Genètica, Piaget: el xiquet utilitza els esquemes mentals per comprendre i organitzar-se. Procés de cognició regit pel procés d'equilibració (assimilar i acomodar).
- Teoria Ausbel: organització del coneixement en estructures i reestructuracions. El resultat té lloc entre el nou material i l'estructura cognitiva existent.
- Teoria de Bruner: andamiatge: fonamental en ZDP, acció que desenvolupa l'adult per dur al xiquet a un potencial més alt. Aprenentatge: facilitar el descobriment, donar informació inicial.
- Constructivisme: l'alumne és responsable del seu procés d'aprenentatge, construeix el coneixement per si mateix, relaciona informació, construeix relacions, necessita suport, el professor orienta.
Curriculum: sempre íntegra
Determinada per la elecció socio-cultural, teòrica i pràctica educativa. Mai és neutra. És una cultura social convertida en cultura escolar pels professors i institucions escolars. Reflecteix una opció cultural determinada i els esquemes socialitzats que viuen en comunitats educatives. És obert, descentralitzat, sistemàtic i integrador.
Naturalesa: perspectiva explicativa i pràctica, complexa i dinàmica. Elements: objectius, continguts, ordenació, activitats, metodologia, recursos, avaluació, fonaments socials. Teories curriculars: Tecnològica (control, objectiu, quantitatiu. Programar, realitzar i avaluar), Procesual (interpretació simbòlica, consens de valors. Obert i flexible), Crítica (emancipació, ocult i lliberal). Tipus de currículum: Tancat (objectiu determinat, idèntic per a tots els alumnes, centrat en resultats, elaborat per tècnics, transmet coneixements), Obert (global, adaptat, objectius definits, reflexió i crítica, avaluació). Fuentes del currículum: Anàlisi socio-cultural (educació per a fins socials, transmet valors pedagògics, currículum obert), Anàlisi epistemològic (estructura interna en coneixement de la matèria, no tots aprenen igual, constructivista, social i interactiu), Anàlisi psicològic (opcions psicològiques cognitives, constructivisme, aprenentatge significatiu), Anàlisi pedagògic (importància en la pràctica i construcció del professor).
PEC i PPC
PEC: és una concreció de la intervenció educativa, una síntesi operativa de les finalitats de l'educació, les funcions que s'assignen a les institucions i els objectius que persegueixen. Ha de ser aprovat i avaluat pel consell escolar. PPC: document on es recullen detalladament les intencions educatives del centre i com abordar-les. Concreten objectius de l'etapa, objectius del cicle, criteris d'organització dels continguts, seqüenciació, metodologia i criteris. Decisions: Ensenyar (objectius i continguts, seqüenciació i temporalització, estratègies d'ensenyament/aprenentatge), Avaluar (tècniques, instruments i criteris), Atendre diversitat (orientació, tutoria, recursos). PA: Programació d'aula, projecte d'acció conjunta entre professors i alumnes on es sistematitza i ordena el treball escolar. Funcions bàsiques: instrument integrador, coherència i integritat, avaluació continua, dinàmica, pràctiques educatives, reflexió sobre com i què. Components: objectius generals (etapa, àrea i graus de capacitació), continguts (selecció i organització), avaluació (inicial, sumativa, continua i formativa), temes transversals (ajustar-se al PEC i PPC), metodologia (activitats, materials).
Model educatiu, model didàctic i model docent
Model: primer pas per concretar conceptualment i científicament la realitat. Elaboració mental que ajuda a comprendre i pensar.
Model educatiu: participació de l'alumnat en la gestió del centre, experimentació, integració del treball, contacte amb la vida social, respecte a l'alumne.
Model didàctic: objectius, continguts, relacions i comunicació, mitjans tècnics, organització i avaluació.
Model docent: tradicional (transmet cultura, autoritari), espontaneista (aprèn a la pràctica, autoformació, pràctica sense teoria), tecnològic (orientacions donades des de dalt, qüestiona al mestre, microensenyament, concreta el procés), investigatiu (investiga la seua pràctica, pren decisions, selecciona continguts, pensament crític).
Sistema educatiu i reforma educativa
Sistema educatiu: estructura organitzada per la societat per educar els seus membres i satisfer les exigències de cada societat educativa.
Reforma educativa: canvis en l'estructura i reestructuració del currículum amb caràcter general, afectant les grans etapes del sistema i els seus elements. Llei Moyano 1857: gratuïtat per a primària, centralitzada, uniformada. LGE 1970: noves necessitats socials, principi d'igualtat, preparar per al món laboral, ensenyament/aprenentatge, flexibilitat i qualitat, reforma dels continguts. LOGSE 1990: gratuïtat fins als 16 anys, primària, ESO i FP, atenció a la diversitat. LOE 2007: necessitats dels alumnes, prova en batxillerat, autonomia dels centres, mantenir convivència.