Diccionari de Termes Nietzscheans

Genealogia

Mètode filosòfic d'anàlisi crític que investiga l'origen i l'evolució dels conceptes filosòfics.

Filosofia del Martell

Tasca crítica que vol enderrocar les idees en què es fonamenta la teoria del coneixement, la metafísica i la moral de la tradició del pensament occidental. La finalitat última d'aquesta tasca crítica és crear el buit sobre el qual bastir la proposta de Nietzsche.

Humà Intuïtiu

Manera de ser al món de la persona que només es preocupa de viure, tot i que a costa de la seva pròpia supervivència. A través de les seves intuïcions i metàfores busca la plenitud vital, vol fer de la seva vida un art.

Humà Racional

Manera de ser al món de la persona que només es preocupa per sobreviure, tot i que és a costa de no "viure" la vida. Fa servir els conceptes i abstraccions per intentar evitar els seus mals i procurar-se totes aquelles coses que li permetin viure de manera més segura.

Intuïció

Ús del llenguatge a través d'una metàfora que evoca directament una experiència única en la seva plenitud i amb tots els detalls, que és capaç de tornar a fer sentir les mateixes sensacions i vivències que havien generat aquesta experiència.

Malvat

Valor moral resultat de la inversió dels valors feta per la moral judeocristiana que considera com a malvat aquell que originàriament era bo: el que tenia les qualitats del fort i vital.

Moral de Vida Ascendent

Moral que és conforme a l'essència de la vida, que porta a la plenitud vital.

Moral de Vida Descendent

Moral que és contrària a l'essència de la vida, d'atròfia dels instints que impedeix la plenitud vital.

Moral dels Esclaus

Sistema de valors dels que no tenen la força per viure la vida tal com és, que considera com a bo tot el que els fa més suportable la vida: la compassió, la humilitat, la resignació, l'obediència, la renúncia i l'amor al proïsme.

Moral dels Senyors

Sistema de valors de qui considera que és bo tot el que eleva l'individu i el porta a una existència noble i plena: l'arrogància, l'activitat desbordant, la fe en un mateix i en el propi destí, la falta de compassió i de simpatia.

Superhome

Evolució de l'ésser humà que és capaç d'exercir la voluntat de poder, de viure de manera intuïtiva i dionisíaca.

Transvaloració

Inversió dels valors morals originals, feta per la moral judeocristiana, per la qual allò que era «dolent» passa a ser «bo» i allò que era considerat «bo» passa a ser «malvat».

Virtut

Força vital, capacitat per viure amb totes les seves conseqüències, d'acceptar la vida com a joc tràgic.

Veritat de Silè

Llegendària saviesa del sàtir Silè segons la qual «El millor de tot és totalment inassolible: no haver nascut, no ser, ser res; i el millor, en segon lloc, és morir aviat».

Transmon

Concepció d'una realitat transcendent constituïda per un ésser no sensible, immutable i intemporal. Per a Nietzsche, és una simple invenció, una il·lusió de la raó.

Voluntat de Poder

En un sentit metafísic, designa el fons vital primordial. En un sentit gnoseològic, designa la capacitat libèrrima de l'ésser humà de poder donar sentit a les coses. En un sentit moral, designa la capacitat de crear valors de manera activa.

Zoé

Vida com a pura indeterminació, com a fons originari i indestructible.

Mort de Déu

Constatació del fet que la idea de Déu, tant en el sentit religiós com en el metafísic, ha perdut tot valor i vigència. Significa reconèixer la negació de tota transcendència, idealitat i objectivitat dels valors.

Nihilisme

Incapacitat de l'ésser humà per valorar, per creure en res. Situació vital en què la seva voluntat s'esgota en la voluntat del no-res.

Polaritat

Manera filosòfica d'exposició d'idees que expressa el dinamisme de l'ésser a través de la tensió entre dos pols irreductibles entre si.

Saviesa Tràgica

Constatació que la individuació no és res més que el resultat del joc innocent del fons vital primordial, que juga contínuament a crear i destruir el món. D'aquest fet no es fa una interpretació moral.

Socratisme

Actitud contranatural que es resumeix en una negació: no n'hi ha prou de sentir, sinó que cal saber. Per tant, la raó és l'únic camí; tot, per ser bell, ha de ser racional.

Aforisme

Paràgraf curt, d'aspecte contradictori, que intenta transmetre una intuïció a través d'una metàfora o una imatge.

Amor Fati

Estimar la vida de manera que es desitgi tornar a viure cada instant d'aquesta com si s'hagués de repetir per tota l'eternitat (sense voler que res no sigui diferent).

Analogia

Mètode d'exposició d'idees consistent a suggerir idees a partir de semblances.

Apol·lini

Instint artístic, encarnat pel déu Apol·lo, déu de la bellesa, la llum, la mesura, l'ordre i el límit, que representa la vida individualitzada, la civilització, l'art escultòric i el somni.

Axiologia

Branca de la filosofia que estudia els valors.

Bios

Vida com una cosa determinada i individual, bella, però condemnada a la mort.

Bo

Manera de ser al món de qui posseeix la fortalesa i la salut de vida que li permet viure de manera intuïtiva i dionisíaca.

Concepte

Terme elaborat a través d'un procés d'abstracció i generalització que es fa servir per designar convencionalment tots els individus que tenen unes característiques en comú. És una invenció humana que ens serveix per poder preveure i comunicar-nos però que no té el poder de copsar o expressar la vida.

Darrer Humà

Situació de l'humà modern que ja no creu en res, que ha perdut tot idealisme, en el qual s'ha extingit tota la potència creadora de l'ésser humà per generar valors.

Dionisíac

Instint artístic, encarnat pel déu Dionís, déu de l'oblit, la nit, la desmesura, el desordre i el que és il·limitat, que representa la vida com a fons originari, la natura, la música, l'embriaguesa i el primitivisme.

Dolent

Manera de ser al món de qui, a causa d'una atròfia dels instints, no té la força per acceptar els aspectes dionisíacs de l'existència.