Diccionari per a Ociosos: Anàlisi i Temàtiques Clau

Diccionari per a Ociosos: Reflexions i Assaig

Diccionari per a Ociosos transmet idees personals i reflexions amb un model estructural argumentatiu. És un conjunt de reflexions breus, organitzades alfabèticament, "extrades". El seu estil té abundants figures retòriques, variant estàndard flexible i àgil, i combina elements col·loquials amb cultes. La seva variant dialectal és l'oriental. Publicat el 1964, quan el règim franquista comença una progressiva obertura internacional i es va extingint la censura prèvia.

Temàtiques de les entrades:

• "Sen": Aforismes, es imaginen diferents per poder sobreviure, aforisme que utilitza per a reportar-se a si mateix.
• "Xenofòbia": La identitat d'un grup es construeix contra un altre grup, i es divideix en una introducció, una part central i una mena de conclusió.
• "Gent": Són els altres, no volen al·ludir-nos a nosaltres mateixos, parlen dels demés.
• "Lectura": Llegir és com la vida, cadascú ho viu diferent. Allò per a què hi ha por a agafar un llibre, utilitzen frases breus i directes.
• "Rellotge": La tecnologia varia la percepció del temps, recorda la fugacitat del temps i l'anunci de la mort.
• "Cadira": Vida lliure de patiments, idea de progrés unida a la de confort.
• "Covardia": Compartida per tots els éssers humans, tots tenim excuses per excusar la covardia. Per descriure el tema utilitza aspectes diferents: l'intel·lectual (escèptics persones raonables), el moral (sarcasme).
• "Escepticisme": Per descriure el tema utilitza aspectes socials (escèptic no és assassí ni heroi), polítics (preparar revolucions, ni condueix a Kodu), tècnic (sensible al temps, història i literari a l'època modernista).

Aquest fort desenvolupament, fou la necessitat de transmetre idees innovadores. Etapes al país com a cantat: als anys seixanta (Joan Fuster), 2a el moment dels dietaris, es manté l'assaig divulgatiu sobre política (Joan Francesc Mira / Montserrat Roig), 3a perdura del per específic de l'assaig, l'ús d'internet provoca & crida (2003-Actualitat).

Joan Fuster

Va ser advocat durant uns anys, va publicar el seu primer article periodístic als vint-i-dos anys. Alguns dels seus primers llibres de poemes són Sobre Narcís (1949), Ales o mans (1949), Va morir tan bella (1951). Llenguatge culte, però alhora comú, amb idees crítiques, personals, generals i provisionals. Joan Fuster, assaig clàssic, amb característiques de l'assaig fusterià:

• L'autor vol comprovar perquè ser una obra acabada, pot transformar les idees amb el llenguatge.
• Les seves idees, com una mena d'examen, ja que qüestiona tot. Ser a soles un intent.
• L'assaig és una indagació.
• L'assaig manipula.

La seva obra té 3 grups temàtics: resents sociopolítics, on proposa fer als valencians més conscients de la seva identitat i dels seus problemes, lo que provoca molt de rebombori, revisant tots els tòpics heretats dels valencians; estudis d'història cultural i literària, investiga sobre aspectes remes, investiga autors intencions, té la necessitat de transmetre les idees de qualsevol àmbit. Assaig de tipus humanístic, es centra en l'home i la seva activitat creadora, on predomina el raonament i l'especulació.