Diagnòstic i Atenció a la Gent Gran: Malalties i Dependència

El Diagnòstic de la Malaltia en la Gent Gran

L’envelliment no comporta en si mateix la malaltia, però incrementa la probabilitat de desenvolupar-les.

Factors que compliquen el diagnòstic:

• Diferents trastorns poden manifestar-se de manera molt similar.
• Uns processos solen afavorir l’inici d’uns altres.
• La malaltia pot manifestar-se de manera atípica.
• Es donen diverses malalties alhora (pluripatologia).
• Pot donar-se patologia oculta, és a dir, que passi inadvertida.
• Poden incidir factors socials, familiars o emocionals.

Grans Síndromes Geriàtriques

Un conjunt de signes i símptomes patològics, de gran prevalença en les persones grans, que solen actuar com a desencadenants de la dependència. Són els següents:

• Immmobilitat.
• Incontinència urinària.
• Incontinència fecal.
• Restrenyiment.
• Demencial. Es defineix com un deteriorament progressiu de les funcions mentals.
• Depressió.
• Síndrome confusional aguda o delirium: Disminució de la capacitat d’atendre estímuls externs.
• Inestabilitat i caigudes.
• Insomni.
• Dolor.

Malalties Més Freqüents en Persones Grans

• Malalties cardiovasculars i cerebrovasculars.
• Malaltia de Parkinson. És causada per una degeneració neuronal que afecta la coordinació dels moviments (tremolor, rigidesa, lentitud…) i la postura.
• Malalties osteoarticulars: Osteoporosi i Artrosi.
• Diabetis mellitus.
• Malaltia d’Alzheimer.

Tipus de Pacients Segons la Malaltia

• Persona gran sana. No presenta cap malaltia, o si en presenta alguna, no comporta cap alteració funcional, intel·lectual o social. L’adopció o el manteniment d’hàbits de vida saludables perllongaran aquesta situació i retardaran la possible aparició de malalties.
• Pacient fràgil o d’alt risc: Persones que mantenen una autonomia personal precària i inestable amb una alta probabilitat de patir alguna malaltia que els impedeixi conservar-la. A aquest grup de persones és a qui cal adreçar especialment les mesures de prevenció de la salut i de detecció precoç de la malaltia.
• Pacient geriàtric. Persones amb patologia associada i crònica amb tendència invalidant i sotmeses a condicionants psíquics i socials, que poden presentar diferents nivells de dependència. La majoria són persones més grans de 80 anys.

Quan Apareix la Dependència

La Valoració de la Dependència

• Sol·licitud per part de la persona o la seva família.
• Valoració del grau de dependència, mitjançant l’aplicació del barem de valoració de la dependència (BVD).
• Reconeixement del grau de dependència: moderada, severa o gran dependència.
• La determinació del grau de dependència servirà, com hem vist, per a dos propòsits:
• Com a qualificació per a l’accés a alguns recursos i prestacions previstos per la llei de promoció de l’autonomia.
• Com a base per dissenyar el programa individual d’atenció, en el qual es determinaran les modalitats d’intervenció més adequades d’acord amb les necessitats del sol·licitant.

L’atenció al Domicili Propi

La Difícil Atenció al Domicili Propi

• La dona ara treballa.
• A casa no viu tota la família = persones grans viuen soles.
• Necessiten ajuda amb l’aparició de la dependència.

Conflictes Familiars en la Presa de Decisions

• Com s’atén la mare, el pare o la persona gran: se n’encarrega cadascú una temporada, ingressa en una residència, es contracta una cuidadora, se n’encarrega una persona de la família…
• Qui serà la persona responsable d’atendre-la, tant de la seva cura directa com de prendre decisions i encarregar-se de portar-les a la pràctica: fer gestions per al SAD, buscar un centre de dia, contractar un assistent, etc.

Conseqüències per a la Persona que Assumeix la Cura

• La persona que assumeix la responsabilitat pot tenir la percepció que la resta no valora prou el seu esforç.
• Si s’opta per portar la persona gran a viure al mateix domicili que el familiar que assumeix la cura, és probable que s'acabin generant conflictes de convivència amb la parella o amb altres membres del nucli familiar.
• També es poden produir canvis a la feina, perquè de vegades caldrà deixar-la del tot o parcialment per dedicar-se a les tasques d’atenció, amb la repercussió econòmica que això comporta.
• En qualsevol cas, suposarà una reducció del temps destinat a l’oci i a altres activitats.
• També poden aparèixer problemes de salut derivats de la fatiga i el cansament físic, però, sobretot, de l’estrès i l’esgotament psíquic, que comporten canvis en l’estat d’ànim: tristesa, desesperació, irritabilitat, depressió, sentiment de culpa, etc.

Suports per Mantenir la Persona al Domicili

• Els serveis de teleassistència domiciliària.
• Els serveis d’ajuda a domicili (SAD).
• Contractació de professionals autònoms degudament qualificats.

Quan No Es Pot Atendre a Casa

Què és el Procés d’Adaptació?

El temps que transcorre des que la persona o la seva família decideixen que la millor opció és traslladar-se a viure a un centre residencial fins que la persona s'hi acaba d'integrar plenament.

També considerarà l’adaptació:

• De la família, que s’haurà d’ajustar a aquesta situació nova (tant pel que fa al funcionament familiar com en l’àmbit psicoemocional).
• Amb els companys i companyes amb qui viurà.
• Amb els i les professionals que s’encarregaran d’atendre-la.