Desigualtat, Discriminació i Conflicte Social: Una Anàlisi

Desigualtat Econòmica i Discriminació

El nombre de desigualtats en el si de la societat és immens, i no sempre són classificades amb facilitat. Sovint algunes poden barrejar-se i poden ser analitzades des de diversos punts de vista. A una realitat se li pot aplicar més d'un criteri, que poden ser tractats des del punt de vista de la pobresa, o des de l'explotació laboral o sexual.

Tipus de Desigualtats

• Funcional: Es dóna en el moment que una persona fa una feina.
• Jeràrquica: Sorgeix de la distribució de béns desitjats i escassos que es fa de forma diferenciada.
• De costums: On el que varia són les normes de conducta o de tradició que cal adoptar en qualsevol situació.
• Competitiva: S'origina pel fet que l'èxit de persones o grups sol implicar un fracàs correlatiu d'un altre grup o col·lectiu.

Igualtat i Diferència

Igual no significa idèntic, ni tan sols similar, quan es parla de la capacitat mental i física, de les aptituds o de les característiques personals. Significa que les diferències amb què les persones han nascut, tals com el color de la pell, el sexe o les orígens ètnics o culturals, no afecten de cap manera els seus drets com a éssers humans.

L'informe sobre el Desenvolupament Humà de 1998 elaborat per les Nacions Unides, els índexs mitjans de salut, educació i consum milloren a tot el món. Malgrat aquest avenç, les desigualtats són enormes i cada vegada semblen més insalvables. Segons revela aquest informe, les 225 persones més riques del món posseeixen el 47% de la riquesa de la humanitat.

Pobresa

Quatre maneres d'entendre el concepte de pobresa:

1. Prové de la inferioritat inherent a l'individu. Es tracta d'una explicació que consisteix a culpar la víctima. Els pobres són pobres constitutivament perquè tenen algun defecte que els priva de ser d'una altra manera. Té un to innatista i fatalista. Aquesta és una visió molt acceptada popularment i molt poc defensada pels sociòlegs.
2. La pobresa es dóna en situacions contingents, producte de processos socials i culturals. No és inherent a l'individu però aflora en determinades èpoques i col·lectius: manca de motivació, baixa autoestima, manca de models d'èxit; és l'anomenada cultura de la pobresa. Acceptació tant a nivell popular com per a alguns científics socials.
3. La pobresa és producte de causes socials. És l'explicació més acceptada pels científics socials progressistes. És vista com un efecte de canvis econòmics d'impacte desigual. Les raons principals de la pobresa són la manca d'oportunitats de treball. Per això, educació i feina són els objectius que s'haurien de potenciar.
4. La pobresa és una característica inherent a l'estructura econòmica capitalista. La pobresa no és una fatalitat biològica, ni un accident individual, ni un producte social, sinó que és la condició d'un sistema basat en l'explotació d'una gran majoria per una minoria. En el sistema capitalista hi ha grups potents i poderosos interessats a mantenir grans capes de la població en la pobresa.

Concluint, direm que el marxisme proposa eliminar el capitalisme, i la socialdemocràcia proposa suavitzar-lo a partir de mesures socials.

Racisme

És una discriminació a causa de les diferències biològiques i l'acceptació de la desigualtat intrínseca entre les races. Si algú es mostra racista explica la dificultat que tenen les societats per afirmar-se, per respectar el dret de ser, viure i pensar diferentment. És una forma exacerbada de l'etnocentrisme, que és un sentiment comú a tots els grups socials. Propugna clarament la desigualtat de les races humanes en termes de superioritat i inferioritat.

Xenofòbia

Vol dir rebuig als estrangers. El racisme i la xenofòbia podem dir que són sinònims de crisi (econòmica i cultural).

Nou Racisme

Actualment s'ha substituït el criteri biològic de les característiques físiques pel sociològic. Ara són les diferències culturals, les que generen connotacions de segregació. Podríem dir racisme sense raça. No s'explusa els diferents del sistema, però se'ls manté marginats i subordinats.

Actituds nou racisme:

• Rebutjar els estereotips i la discriminació descarada.
• Promocionar discursos més economistes.
• No posar-se racista però no posar remeis per corregir la discriminació.

Molts actuen per tal de marcar diferències o recuperar la seva identitat cultural, com els gitanos.

Treball i Atur

L'element dinamitzador de tot sistema econòmic és el treball. El treball és tota activitat corporal i intel·lectual que facilita l'ús o l'adquisició dels mitjans necessaris per al desenvolupament de la pròpia existència. Prové del llatí tripalium (triple pal que subjectava els bous quan els anaven a ferrar). Otium és l'estat plaent i satisfactori que suposa el neg-otium (negoci o feina nega la vida agradable i plaent).

Versió optimista:

1. El treball com a mitjà de salut o instrument d'alliberació es troba en Hegel, en el famós episodi dialèctic del mestre i l'esclau.
2. Bergson defineix la intel·ligència com l'aptitud per fabricar eines. Si l'eina és el signe de la intel·ligència, el treball és l'acte humà per excel·lència, l'expressió concreta de la nostra intel·ligència i voluntat.
3. Els psiquiatres que quan un malalt mental és capaç de fer un petit treball se sent útil i retroba cert equilibri.
4. El treball apareix com un dret, com una prerrogativa, com un valor, a la Declaració Universal dels Drets Humans.

Conflicte Social

Sorgeix quan entre persones o grups apareixen relacions com: es persegueixen objectius diferents, s'expressen opinions divergents, diferents forces aspiren al poder, una estructura que incita a la competència, una invasió del rol o funció, la necessitat de recursos que no arriben.

Valoració del conflicte. Sintetitzant les aportacions de Coser:

1. El conflicte comporta l'establiment de cohesió entre grups.
2. Els conflictes constitueixen una amenaça per als qui no hi participen.
3. Tota l'estructura tendeix a institucionalitzar els conflictes.
4. Els grups íntimament relacionats tendeixen a evitar els conflictes però quan exploten ho fan amb més violència.
5. La multiplicitat dels conflictes és inversa a la seva intensitat.
6. Els conflictes exteriors tendeixen a evitar els conflictes interns.
7. El conflicte integra, revitalitza i crea noves normes en els grups poc integrats.
8. El conflicte pot provocar l'aparició d'associacions i coalicions.