Desequilibris Exteriors: Balança de Pagaments i Inversions

Desequilibris Exteriors

1. Estructura de la Balança de Pagaments: Compte Corrent i Compte Financer

La Balança de Pagaments (BP) és un document comptable que registra totes les transaccions econòmiques entre un país i la resta del món, permetent analitzar l’estat financer d’una economia. Des del 2014, la Unió Europea segueix una metodologia comuna desenvolupada pel FMI, i el Banc d’Espanya n'ha publicat sèries temporals homogènies des del 1992 fins al 2024. Aquestes sèries ajuden a comprendre l'evolució i els canvis estructurals en l'economia espanyola.

La BP es divideix en tres comptes principals:

1. Compte Corrent: Registra les transaccions de béns i serveis, i està format per:
   • Béns i mercaderies: Comerç de productes físics.
   • Serveis turístics: Ingressos derivats del turisme.
   • Serveis no turístics: Altres serveis comercials.
   • Rendes primàries: Beneficis derivats d'inversions.
   • Rendes secundàries: Transferències, com remeses d’emigrants.
2. Compte de Capital: Inclou transferències de capital i altres moviments no relacionats amb el comerç ni la inversió financera. Aquest compte, combinat amb el de corrent, dóna una idea de la necessitat o capacitat de finançament d'un país (si el saldo és positiu, el país té capacitat de finançament; si és negatiu, necessitat de finançament).
3. Compte Financer: Registra els fluxos financers relacionats amb inversions i altres operacions financeres, i es divideix en:
   • Excloent el Banc d’Espanya: Inclou inversions directes, de cartera, altres inversions i derivats financers.
   • Banc d’Espanya: Registra reserves, actius nets enfront l’Eurosistema i altres actius nets.
   • Errors i omissions: Ajustos per discrepàncies entre comptes.

Per interpretar els signes positius i negatius en els balanços:

• VNA (Valors nets d’actius): Un signe positiu indica un augment d’actius (una sortida de capital), mentre que un signe negatiu representa una disminució d’actius (una entrada de capital).
• VNP (Valors nets de passius): Un signe positiu mostra un augment de passius (entrada de capital), mentre que un signe negatiu representa una disminució de passius (sortida de capital).
• VNA-VNP: Un signe positiu (negatiu) indica un augment (disminució) dels actius nets davant de l'exterior, és a dir, si hi ha una sortida (entrada) de finançament.

2. Compte Corrent: Comerç Exterior de Béns

Principals característiques del comerç exterior de béns:

• Coeficient d’obertura del 62,5%, similar al d’altres països europeus, indica que el comerç exterior és significatiu. La balança comercial (exportacions - importacions) ha estat negativa, però Espanya s’ha obert més al comerç exterior amb la integració europea.
• Importacions i exportacions fluctuen segons el cicle econòmic. Les exportacions depenen del PIB mundial, el dels països receptors (especialment UE) i els preus relatius (Espanya vs. món). Les importacions depenen de l’evolució del PIB espanyol i dels preus.

Exportacions:

• Factors: PIB mundial (elasticitat unitària), preus relatius (E>1) i demanda interna, que redueix exportacions en etapes expansives. Les exportacions espanyoles són sensibles als preus perquè competeixen més en preus que en qualitat.
• Històricament, creixen fins a 1999 amb un pic el 1993-1997 per devaluacions de la pesseta. Caigudes el 2009 i recuperació amb un augment en el percentatge sobre PIB (del 23,4% el 2014 al 28,7% el 2022). Les exportacions han passat de ser un 1,24% del comerç mundial el 1985 a un 1,71% el 2022, tot i estancar-se als anys 90 per competència de nous països industrialitzats i dèficit tecnològic.

Importacions:

• Depenen del PIB espanyol (elasticitat propera a 2) i dels preus relatius (E<1). En fases expansives (1995-2007) augmenten molt, amb un creixement del 25% al 33,8% del PIB entre 2014 i 2022, degut a l’increment en el preu del petroli.

Perspectives de futur:

Es preveu que les importacions creixin en fases expansives, mentre que les exportacions seguiran el creixement del PIB mundial. Per millorar, Espanya hauria d'incrementar la capacitat productiva en sectors dinàmics i invertir en tecnologia.

Saldo comercial exterior (X-M):

• Espanya té dèficit estructural (importa més que exporta). Previ a l'euro, el dèficit era del 3,9% del PIB, augmenta a 6,7% entre 1997 i 2008, es modera el 2008 i repunta el 2018. La pandèmia va reduir les importacions més que les exportacions, però el dèficit torna a augmentar el 2021 fins al 4,4% del PIB.
• Béns energètics i no energètics: La balança energètica és sempre negativa per la dependència de petroli i gas, amb un augment dels dèficits el 2021 i 2022 degut al preu del petroli. El saldo no energètic va ser positiu del 2012 al 2018, encara que decreix amb la recuperació econòmica i s’estabilitza al 0,2% entre 2018 i 2023.

Compte Corrent: Serveis

Balança de serveis:

La balança de serveis és positiva i ajuda a compensar la balança de béns, amb un saldo mitjà del 3% del PIB, i ha augmentat a un màxim històric de 6,5% el 2023. El turisme, amb un superàvit d’un 4% del PIB, és clau per l’economia espanyola, tot i perdre dinamisme a inicis del segle XXI. La balança de serveis no turístics (transport, comunicacions, serveis financers, etc.) ha estat negativa tradicionalment, però en els últims anys ha aconseguit un superàvit de fins al 2,3% el 2023.

Compte Corrent: Rendes i Capital

Rendes primàries:

Inclou rendes del treball i inversions. Històricament ha estat negativa per ser un país receptor d'inversions. Lliberalització de capital augmenta el dèficit, però es modera per la caiguda dels interessos i augment del saldo positiu de les rendes del treball.

Rendes secundàries:

Inclou remeses d’emigrants i transferències de la UE. El dèficit d’un 1% del PIB s’ha reduït recentment per fons NGUE de la UE, ja que Espanya rep més del que aporta.

Balança de capital:

Transferències de capital de la UE, amb saldo positiu però decreixent. Els fons NGUE augmenten la importància d’aquesta partida (entorn de l’1% del PIB).

3. El Saldo Exterior

1. Històricament negatiu:

   • El saldo exterior de l’economia espanyola ha estat tradicionalment negatiu, reflectint una situació en què la inversió és major que l’estalvi. La relació d’equilibri indica que la inversió és igual a l’estalvi més el saldo exterior (I = S + Saldo Exterior).

2. Restriccions al creixement:

   • L’economia s’ha vist limitada per la necessitat d’estalvi extern per finançar la inversió, exigint taxes d’interès elevades amb una prima de risc per atreure capital. Això augmenta la vulnerabilitat a moviments especulatius de capital.

3. Mesures correctores:

   • El govern solia implementar polítiques fiscals o monetàries restrictives, sovint amb devaluacions de la moneda, per controlar el desequilibri quan el dèficit exterior s’apropava al 4% del PIB (anomenada “regla del 4%”). Aquestes polítiques buscaven reduir la demanda interna per frenar les importacions i afavorir les exportacions amb la devaluació.

4. Dèficit exterior en etapes expansives:

   • Al final de l’expansió (fins 2007), el dèficit arriba al 9,3% del PIB, molt superior al llindar del 4%, reflectint un desequilibri intens per la falta de restricció monetària a l'àrea euro.
   • En el període 1995-2007, la inversió supera l’estalvi, i tant les famílies com les empreses s’endeuten, deixant l’economia espanyola vulnerable a la crisi financera global de 2008.

5. Ajust en la crisi i recuperació:

   • Després del 2008, el dèficit exterior es redueix amb un ajust profund en el sector exterior. El 2011 el dèficit arriba a -2,8% del PIB, i a partir de 2012 el saldo es torna positiu. Entre 2014 i 2023, l’economia espanyola gaudeix d’una recuperació amb superàvit exterior.

4. Operacions Financeres: Com es Finança el Dèficit Exterior?

Equilibri comptable: La capacitat o necessitat de finançament d'un país ha de coincidir amb el saldo del compte financer, anotant les discrepàncies com errors i omissions.

Finançament de dèficit: Un saldo negatiu de la balança per compte corrent implica entrada de capital estranger, ja que les variacions netes de passius (VNP) financers superen les variacions netes d’actius (VNA).

Història i evolució de la inversió estrangera directa (IED): Després de 1959, Espanya comença a rebre IED, augmentant amb l'entrada a la UE. Cal cautela amb aquestes xifres, ja que poden incloure també intermediació i inversions en immobles. Durant les dècades de creixement, les xifres poden representar fins a un 20% del PIB. Tot i això, la inversió directa no sempre millora la productivitat.

Tendències d'inversió: Des del 1995, amb la liberalització del capital a la UE, s’observa una major igualtat entre fluxos d’entrada i sortida, amb més pes de la inversió en cartera, que cerca rendibilitat a curt termini sense control directe de capital.

Impacte de l’euro: Amb la introducció de l'euro el 1999, hi ha un fort augment de les VNP, arribant al 20% del PIB de mitjana entre 1999-2007, amb predominança de la inversió en cartera i menor presència d’altres inversions com crèdits i dipòsits. La inversió directa té un rol residual, tot i arribar al 5% del PIB en alguns anys.

Expansió d'empreses espanyoles: Les empreses espanyoles comencen a invertir internacionalment, aprofitant el crèdit barat i el context de creixement econòmic per expandir-se, especialment a Amèrica Llatina, en sectors com finances, transport, audiovisuals, energia i construcció.

Crisi econòmica del 2008: La crisi de 2008 interromp els fluxos de capital, tancant els mercats internacionals. Durant 2011-2012, es produeix una sortida neta de fons equivalent a un 10% del PIB, per la reducció de la inversió estrangera i el temor a una fallida de l’eurozona.

Intervenció del BCE: En 2011-2012, el BCE intervé donant liquiditat a través del Banc d’Espanya, reflectint-se en l’augment de passius del Banc d'Espanya amb l'Eurosistema. El 2012, Mario Draghi anuncia que es farà "tot el necessari" per mantenir l’euro, posant fi a la crisi financera.

Situació posterior: Entre 2013-2014, es torna a una posició negativa del saldo del compte financer sense el BdE, amb entrades de capital per finançar l’economia. Del 2015 al 2021, Espanya presenta un saldo positiu de transaccions financeres, coherent amb la capacitat de finançament positiva del país.

2022-2023: saldo negatiu: El saldo financer (sense BdE) és negatiu, a causa dels fons europeus NGEU. Aquest saldo negatiu és compensat pel superàvit del compte financer del Banc d’Espanya, resultant en un saldo positiu global

Diferència en el desequilibri exterior abans i després de l'entrada a l'euro:

Abans de l'euro (risc país i restriccions): Quan Espanya no formava part de la zona euro, el país tenia un risc país propi que impactava en el cost del seu endeutament. Això vol dir que si Espanya tenia un dèficit exterior (importava més del que exportava), els inversors exigien interessos més alts per compensar el risc, fent més car el finançament. Aquesta situació obligava a Espanya a adoptar mesures econòmiques internes per corregir el dèficit, com controlar la despesa pública o frenar l'endeutament.

Després de l'entrada a l'euro (menor risc i més flexibilitat): Quan Espanya entra a l'euro, el tipus d'interès de referència es converteix en el mateix per a tots els països de la zona euro, i el risc país passa a ser menys significatiu. Això permet a Espanya tenir un dèficit exterior més gran sense que això impacti tant en els interessos que ha de pagar. En altres paraules, ja no cal aplicar mesures tan restrictives, ja que es comparteix el mateix tipus d’interès que països amb economies més estables, com Alemanya.

Tipus d'inversions:

Inversió directa: Són inversions a llarg termini, sovint entre empreses d’un mateix grup. Aquestes inversions busquen un benefici més durador en sectors productius com la construcció de fàbriques o la creació d’empreses.

Inversió de cartera: Són inversions a curt termini que es destinen a valors negociables com accions o bons. Sovint financen fons de pensions o deutes públics, però són volàtils, ja que els inversors busquen rendibilitat immediata.

Altres inversions: Inclou préstecs, dipòsits, crèdits i derivats financers, amb diferents graus de risc i termes de liquiditat. Aquestes poden ser a curt o llarg termini i s’utilitzen sovint com eines de finançament més variades i flexibles.