Desenvolupaments Tècnics i Teories de l'Evolució: Una Visió Històrica

1. Desenvolupaments tècnics que originaren la primera revolució industrial (1760-1870)

Es poden mencionar les màquines de vapor com el gran representant perquè afecta la indústria dels transports. Ixen els primers trens i vaixells a vapor, la maquinària tèxtil o la metal·lúrgia. Aquestes innovacions tècniques possibiliten la revolució industrial. La màquina de vapor va fer que el transport s’extenguera i es revolucionara la indústria tèxtil. Alcoi va ser la pionera d’aquesta indústria i les fàbriques es trobaven en el barranc, ja que, al principi, totes les fàbriques estaven situades al costat de l’aigua. El carbó es va començar a utilitzar i es va començar a veure la contaminació que creava. Watt va perfeccionar la màquina de vapor. Watt era constructor d'instruments de precisió i, al reparar una màquina de Newcomen, va tindre en 1765 la idea d'introduir el condensador separat que romania fred.

2. Coincideixen sempre el liderat científic i l’industrial?

A França, el liderat científic i a Anglaterra, el liderat industrial. No coincideixen. A Alemanya, s'és conscient que la segona revolució industrial depèn de les tecnologies basades en la ciència i per això es potencia un sistema d'educació científica i tècnica. En altres paraules, comencen a coincidir el liderat científic i en la indústria, en Alemanya fins a la primera guerra mundial i als EUA després.

3. Quina és la hipòtesi de la teoria? Com es pot contrastar?

La primera idea de la teoria és que hi ha variació de les espècies. Les proves que tenim de la variació de les espècies són els fòssils, que han evolucionat i han desaparegut (paleontologia). Una altra prova és l’evolució dels gossos, ja que no sempre han existit tants tipus de gossos. Això es diu selecció artificial.

La hipòtesi principal de la teoria de l'evolució va ser: Charles Darwin era un naturalista britànic que va proposar la teoria de l'evolució biològica per selecció natural. Darwin va definir l'evolució com a "descendència amb modificació", la idea que les espècies canvien al llarg del temps, donen origen a noves espècies i comparteixen un ancestre comú. El mecanisme que Darwin va proposar per a l'evolució és la selecció natural. Pel fet que els recursos són limitats en la naturalesa, els organismes amb trets heretables que afavorisquen la supervivència i la reproducció tendiran a deixar una major descendència que els seus parells, la qual cosa fa que la freqüència d'aqueixes característiques augmente al llarg de diverses generacions. La selecció natural fa que les poblacions s'adapten o es tornen cada vegada més adequades al seu entorn amb el pas del temps. La selecció natural depèn del medi ambient i requereix que existisquen variacions heretables en un grup. Mendel parla de la genètica, diu que explica les variacions i els creuaments. Per això és important la sexualitat, ja que quan hi ha creuaments es mesclen genètiques.

4. Resistències a la teoria de l’evolució

Religió. Primer llibre de la Bíblia Gènesis (‘Déu va crear...’ La creació en set dies). L'evolució necessita temps. La Bíblia diu que des d’Adan a Jesús hi ha una genealogia interrompuda. Això són uns 4004 anys, i si la Terra només té aquests anys no hi ha hagut temps per a evolucionar. Es va tindre que demostrar que la Terra tenia més anys (Clair Patterson, amb experiments relacionats amb famílies radioactives, va determinar que la Terra tenia 4500 milions d’anys) per combatre la idea que no hi havia hagut evolució. Interpretació literal de la Bíblia pels fonamentalistes (7 dies són 24 hores clavats, ni més ni menys temps). N’hi ha fonamentalistes en totes les religions (ex.: en cap país de l’Islam està permesa la Teoria de l’Evolució). A EE.UU. pretenen ensenyar ambdues teories: la creacionista i la de l’evolució perquè després l’alumne trie quina creure. També tractaren d’ensenyar el disseny intel·ligent fa uns 10 o 12 anys, que és una versió sofisticada del creacionisme (jo vaig pel camp i em trobe un rellotge, aleshores pense que això té que haver-ho fet algú, i per tant l’ull, que és una cosa molt sofisticada, també l’ha tingut que fer algú).

5. Spencer i la selecció social dels individus i empreses més aptes

Extrapolar la selecció natural a la societat, això és el darwinisme social que afirmava Spencer. El darwinisme justifica el darwinisme social? La supervivència del més apte implica que aquest té més fills (teoria de l’evolucionisme). Això ho van extrapolar a molts contextos anys després, que implicava que els més aptes eren els més rics de la societat, però això es contradiu amb la teoria de l’evolucionisme perquè els rics no són els que més es reproduïen perquè, per exemple, tenen recursos per a obtenir anticonceptius. Per tant, per a que es complira aquesta llei era imprescindible controlar la natalitat dels no aptes (eugenèsia) esterilitzant a la població. Tot això era legal a EEUU, als països nòrdics i a Alemanya en l’època nazi. Afortunadament, després de les coses que es va fer Hitler, no es planteja aquesta mesura (només en casos molt comptats).

Vist tot això, es pot afirmar que el darwinisme no justifica el darwinisme social perquè apareixen més variants que al món natural, és més, es contradiu.

6. La segona revolució industrial (1870-1939): Quins són els desenvolupaments tècnics?

• L'electricitat: La primera aplicació de l’electricitat fou el telègraf, després va vindre la corrent elèctrica (que hi ha de dues classes: corrent continu i corrent altern. El corrent continu és de les piles, les bateries... El corrent altern es fa fent girar una bobina en un camp magnètic. El CC és el que proposava Edison i CA és el que proposava Tesla i el que utilitzem actualment). Una vegada tinc corrent elèctric ja puc fer motors elèctrics.
• Motor de combustió: És el pas intermedi entre el motor de vapor i el motor elèctric.
• Indústria química: Canvia els combustibles: passem del carbó al petroli. Del petroli ixen tots els combustibles que coneixem actualment (tant gasosos, com líquids i sòlids). La química converteix el petroli per a utilitzar-lo als motors de combustió. La primera indústria química és la indústria dels colorants: en l’antiguitat hi havia pocs colors als teixits: blanc (era símbol de riquesa), roig púrpura (era un tint que s’aconseguia matxacant xinxilles, que era propi de senadors i bisbes) i tonalitats de marró. Perkin va ser l’impulsor dels colorants.

La primera revolució industrial no va tindre molt que veure amb la ciència perquè la van protagonitzar artesans. Va ser en la segona revolució industrial quan la ciència comença a crear tecnologies i des d’eixe moment fins ara segueix creant. Entre eixes branques tenim les següents: electricitat, química i termodinàmica.

7. Es conserva l’energia quan una pilota rebota a una altura menor? Pots proposar una experiència semblant? Com ho explicaries?

La termodinàmica té dos principis fonamentals:

1. Conservació i transformació de l’energia: Quan tinc una pilota que rebota a una altura menor contradiu que l’energia es conserva. Ho fa fins que colpeja terra. L'energia es conserva quan està en un sistema aïllat: quan la pilota toca terra deixa de ser un sistema aïllat i transfereix energia a la terra i es transforma en soroll (mínimament) i calor (majoritàriament).
2. L'energia es degrada: L’energia va de formes de més qualitat a formes de menys qualitat, el pas invers no es dona. Això vol dir que el rendiment mai pot ser del 100%. Per això la pilota no rebota amb la mateixa força. L'entropia (desordre) creix sempre en sistemes aïllats; per a que decreixia fa falta un element que done energia externa. (La pilota rebotarà a la mateixa altura si li transferisc més energia). Dir que l’energia es degrada = dir que un motor mai podrà tindre un rendiment del 100% = dir que l’entropia creix.