El Desenvolupament Social en la Infància

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Psicología y Sociología

Escrito el en catalán con un tamaño de 14,81 KB

L'Ésser Humà com a Ésser Social

Des de que naixem, formem part de diferents grups i ens relacionem constantment amb altres persones, ja que és necessari per viure i desenvolupar-se.

Desenvolupament Social

El desenvolupament social engloba tots els processos que influeixen en la relació que té una persona amb:

  • Sí mateix
  • Amb els altres

Processos que afecten:

  • Pensament (manera de pensar, opinió personal, etc.)
  • Comportament (on interactua amb altres)

Tot això va unit als comportaments afectius i emocionals.

Factors que influeixen o afecten:

  • Genètics: manera de ser que té les seves arrels en la genètica.
  • Ambientals: cada persona es desenvolupa en un mitjà cultural, econòmic i familiar que té unes característiques pròpies.

Desenvolupament Social i Socialització

Socialització: Mitjançant el procés de socialització, la persona es forma com a ésser únic i es converteix en un membre actiu i de ple dret del grup del qual forma part. Es produeix a partir de la interacció amb el grup social al qual pertany.

Socialització Primària i Secundària

Primària (Família):

  • Relació afectiva
  • Respectar els hàbits
  • Pautes de convivència
  • Normes més personalitzades i flexibles

Secundària (Escola i Grups d'Oci):

  • Regles menys personalitzades
  • Relació menys íntima
  • Menys negociació
  • Acceptar les regles col·lectives
  • S'ha de compartir

Agents de Socialització

Agents de socialització: persones o institucions que influeixen sobre el nen/a en el desenvolupament social.

Família:

  • Primer agent de socialització i únic entorn de desenvolupament
  • Comencen les funcions bàsiques -> llenguatge verbal
  • Estableix les bases per futures relacions socials
  • Actua de filtre sobre la resta d'agents socialitzadors perquè l'infant accedeixi a altres contextos com és l'escola

Funció educadora dels pares:

  • Primers educadors
  • Transmissió de valors, idees, actituds i aprenentatges

Les relacions entre germans:

  • Barallar-se i aprendre a resoldre conflictes
  • Compartir
  • Estimar
  • Relacions ambivalents: Quantitat d'emocions oposades

La socialització en les noves modalitats d'organització familiar:

  • Famílies monoparentals
  • Reconstituïdes (pares i mares separats)
  • Homosexuals

No hi ha d'haver diferències en quant al desenvolupament social i afectiu.

Riquesa en l'aportació de noves figures de socialització en la vida dels infants.

Escola:

  • Forma més habitual d'entrar amb contacte amb la societat. Institució organitzada per a la transmissió de continguts i de maneres de comportar-se socialment desitjables.
  • Aprenen aviat a distingir entre coneguts i desconeguts.
  • Quan es desplacen comencen les relacions interactives i autònomes.
  • Cap als dos anys tenen habilitats cooperatives (compartir) i complexes (torns).

Grups d'iguals:

  • Aprenen habilitats socials i de negació i senyals de consol i afecte.

Educació incidental:

  • TV i pantalles
  • Es caracteritza pel fet que té lloc de forma espontània i informal sense sustentar-se en objectius educatius.

Teories Explicatives

Les més influents són, l'aprenentatge social de Bandura, la teoria sociocultural de Vygotski, la teoria psicosocial d'Erikson i la teoria ecològica de Bronfenbrenner.

Bandura

Argumenta que el bebè, aprèn a demanar l'atenció dels altres, gràcies a la interacció. Aquest aprenentatge el duu a terme a través de la imitació i de l'observació. El nadó demana atencions per cobrir necessitats. S'adona que, mitjançant la imitació, aquest obté una recompensa.

Vygotski

Formació de processos psicològics superiors -> entre persones.

Primer a nivell interpsicològic, és a dir, entre persones.

A nivell intrapsicològic, és a dir, en l'àmbit intern i individual.

Tot això ho explicarà a través del llenguatge:

Llenguatge interpersonal (1 a 3 anys): Funció merament comunicativa (demana, expressa el que necessita) comunicació interpersonal.

Llenguatge egocèntric (3 als 5 anys): Acompanya cadascuna de les seves accions amb paraules. S'anomena parla egocèntrica o privada. (L'ajuda a pensar i a organitzar el que està fent)

Llenguatge intrapersonal (5 als 7 anys): Ja no acompanya cadascun dels actes. Passa a ser un murmuri. És un llenguatge més interioritzat que serveix per organitzar les accions i ordenar el pensament (intern i individual).

NIVELLS DE DESENVOLUPAMENT:

N.D. Real: Activitats que l'infant pot fer sense l'ajuda de ningú.

N.D. Potencial: Activitats que l'infant pot fer amb l'ajuda dels altres.

Z.D. Proper: Relacions que s'estableixen amb els altres. Es la zona d'interacció, on l'adult proporciona les ajudes per facilitar el pas del desenvolupament real al desenvolupament potencial.

Erikson

El desenvolupament -> la psicologia social que: Dura tota la vida. Es centra en la relació que la persona estableix amb el seu entorn. Dóna molta importància als elements socials.

La psicologia del JO -> es basa amb el jo que va explicar Freud: L'entrenament de les relacions socials va canviant, son diferents segons:

  • L'edat
  • El medi concret
  • Cultura determinada

ETAPES: Les etapes del desenvolupament social de la persona durant tota la vida. En cada etapa hi ha una dificultat que superar: Crisi de desenvolupament. Conflicte social.

Etapa 1: Confiança / desconfiança (1 any) mare -> deslletament.

Etapa 2: Autonomia / vergonya - dubte. (1-3 anys). Creix l'activitat independent:

  • Deambulació
  • Control d'esfínters
  • Domini del llenguatge

Etapa 3: Iniciativa / culpa (3-6 anys). Volem fer moltes coses, rigidesa, moral, contrarietat (porta la contrària).

Etapa 4: Laboriositat / inferioritat (7-11 anys). Falta de reconeixement.

Etapa 5: Identitat / confusió (adolescència). Coneixen les seves possibilitats, objectes, físics, tols, etc.

Confusió de rols: crisi d'identitat.

Etapa 6: Intimitat / aïllament (principi d'edat adulta). Acceptar a l'altre amb les seves diferències.

Etapa 7: Generativitat / estancament (40 anys + - ). Cura dels altres. Productivitat. Atenció.

Etapa 8: Integritat del JO / desesperació (final de la vida). Acceptació de la pròpia vida -> Integritat del JO.

Teoria Ecològica de Bronfenbrenner

Es basa en l'anàlisi dels entorns o contextos on passa el desenvolupament de l'ésser humà que es veu afectat per les relacions que es produeixen en aquests diferents contextos que participa.

Microsistema: Relacions interpersonals directes. La persona assumeix un rol. Hi ha un patrons d'activitat que s'espera que passin.

Mesosistema: Conjunt de microsistemes (família, amics, etc.).

Exosistema: Tot el que passa al voltant influencia en el desenvolupament.

Macrosistema: Tot i que sigui el més general cal tenir clar que tot influencia sobre els altres sistemes com per exemple la cultura, la religió i les ideologies.

La Socialibilitat en la Infància

Desenvolupament social implica:

  • Coneixement d'un mateix
  • Coneixement dels altres
  • Coneixement de les relacions entre persones

Desenvolupament d'un Mateix

1 - 6 anys. En l'etapa infantil aprenen que són essers independents un dels altres.

Jo existencial: Apareix dels 15 als 24 mesos. Hi ha una clara diferenciació entre un mateix i els altres. Detecta la sensació d'èxit i/o fracàs. Cap als 2 anys aparició del llenguatge i la funció simbòlica.

Jo categòric: Comprensió més objectiva.

Formació de l'autoconcepte (2 - 6 anys): Amb les experiències amb els altres en els diferents contextos interioritzen una imatge de si mateix i formen el seu autoconcepte.

  • Capacitats
  • Habilitats
  • Valors propis
  • Sobreestimen les seves capacitats

Desenvolupament de l'autoestima: En aquest període baixa l'EGO per: Comparacions socials. Avaluacions d'altres. Això comporta reajustaments de la seva autoestima.

Coneixement Social

Des de les primeres relacions diferenciades fins a la comprensió de les intencions dels altres.

Descobriment dels altres (3 mesos): Somriure, plor, mirades -> Manifestacions. No rebutja al desconeguts.

8 mesos: Etapa d'aferrament: Discrimina (desconeguts / coneguts). Busca seguretat. Mostra cautela, por, temor.

1 any: establirà accions intencionades amb els altres.

Relacions entre iguals: Coneixement social, entra en contacte amb altres persones de l'entorn familiar: Desenvolupament del llenguatge. Són egocèntrics (tot gira al voltant d'ells: necessitats, desitjos, etc.). En la percepció de l'altre (aspectes concrets i observables).

Comença a:

  • Interpretar conductes
  • Manifestar intencions pròpies

Comprensió de les intencions (2 anys i mig - 3 anys): Són més autònoms. Ja entenen que pensen, senten i actuen de diferents maneres. Apareix el concepte d'amistat - grup.

Presa de perspectiva i ambivalència (que canvia) emocional: Coexistència d'emocions oposades (d'ell mateix i dels altres). Suposa la possibilitat d'imaginar el que poden estar pensant i sentint les altres persones.

Relacions entre Persones

Relacions d'amistat: A partir del moment que comencen a interaccionar. Poc estable en temps i poc conscient.

  • Juga -> Activitat plaent
  • Ajuda -> Relació mútua més abstracta
  • Lleialtat i intimitat -> Aspectes psicològics i de companyia

Relacions d'autoritat: A partir dels 2 anys ja entenen que l'adult permet decidir que pot i que no pot fer en cada moment:

  • Acompanyament
  • Establiment de límits

Conflictes en relacions interpersonals: Formen part de la convivència. Bon funcionament -> Un cert nivell de conflictivitat. Aprendre a gestionar el conflicte adequadament.

Dificultats i Conflictes en el Desenvolupament Social

Comportament d'elevat nivell de moviment i TDH

Cal utilitzar una metodologia que respecti el ritme evolutiu dels infants.

A partir dels tres anys ja es demana a l'infant que:

  • Segueixi més estona
  • Es concentri més

Tot això pot mostrar l'existència d'algun cas de TDH: molt mogut, impacient, interfereix en activitats, no està atent, no es concentra i li resulta difícil escoltar. No fa cas de les ordres. Es mou sense anar enlloc. Té poca consciència del perill.

Comportament Agressiu

L'utilitzen per resoldre conflictes, agressió física (de vegades).

Any i any i mig/ dos anys ja manifesten:

  • enuig
  • frustració amb alguna cosa que volen i no poden aconseguir

Ho resolen físicament (mossegades, empentes, pegant, esgarrapant...)

Amb l'aparició del llenguatge apareix l'agressió verbal (insults, burles)

La intervenció dels adults i la negociació amb els infants redueix les interaccions agressives.

TIPUS AGRESIVITAT:

Adaptativa: conductes d'oposició (rebequeries i plors).

(2 anys) Autoafirmació per veure que poden aconseguir.

No adaptatives: deterioren les relacions socials i originen problemes de convivència (ex: gelosies). Habilitats socials. Gestió de conflictes. Empatia. Dels 2 - 3 anys i van disminuint cap als 5.

Conducta dissocial: cap els 10 anys

  • Quan la conducta és perillosa i antisocial
  • Baralles, insults freqüents, agressions, incompliment de normes
  • Falta sentiment de culpa!!

CAUSES DE L'AGRESSIVITAT INFANTIL: Comportament agressiu, procés de socialització deficient.

Processos que poden influir:

Jocs, joguines mitjans de comunicació i oci:

  • Poden afavorir conductes més agressions
  • Poden rebre influències negatives i violència
  • Poden originar conductes agressives

Convivència amb la violència:

  • No reforcen conductes prosocials
  • Tendeixen a utilitzar mitjans agressius per corregir males conductes
  • Els infants es tornen resistents al càstig
  • Permissivitat i/ o despreocupació pels infants

Dificultats per establir relacions d'alguns infants

TIMIDESA EXTREMA:

  • Es mostren apàtics i recelosos
  • Eviten participar en jocs de grup
  • Viuen les relacions socials amb tensió i ansietat
  • Es refugien en el seu recolliment
  • Mostren inseguretat
  • Són capaços de defensar-se
  • En molts casos, es converteixen en víctimes d'assetjament

CAL VIGILAR QUE:

  • Que passin desapercebuts
  • No se'ls presti l'atenció que necessiten
  • No s'actuïn les estratègies i activitats adequades per potenciar-ne la integració

Condicions socials i culturals que impliquen marginació i aïllament

MARGINACIÓ I DESENVOLUPAMENT SOCIOAFECTIU:

L'escola:

  • Té un paper decisiu en la compensació de mancances i desigualtats
  • Ha de potenciar la integració de tots els infants

INTEGRACIÓ:

  • Forma natural de convivència amb plena participació dins la societat

MARGINACIÓ:

  • Separació de la persona de la societat a la que pertany de forma voluntària o imposada
  • Pèrdua de drets, beneficis i oportunitats
  • Expressió emocional

Això:

  • Duresa de caràcter
  • Baixa resistència a la frustració
  • Dificultat per canalitzar l'agressivitat
  • Són més influenciables
  • Mostren més conductes conflictives i inadequades

Entradas relacionadas: