Desenvolupament Sensorial en Infants: Tacte, Gust, Olfacte i Més

Sistema tàctil: El tacte és el sentit que proporciona informació de les qualitats palpables dels objectes. L'òrgan receptor és la pell. Els receptors de la pell són:

• Corpuscles de Meissner: perceben el grau de pressió.
• Corpuscles de Pacini: perceben les sensacions de contacte.
• Terminacions nervioses lliures: perceben el dolor.
• Corpuscles de Ruffini: capten la temperatura (calor).
• Corpuscles de Krause: perceben la sensació de fred.

Les impressions rebudes es transmeten al còrtex cerebral.

Desenvolupament: El fetus és sensible al tacte i el nadó té una sensibilitat tàctil molt precoç. El tacte és un dels sentits que es desenvolupa primer. A partir del sisè o setè mes s'anirà especialitzant en determinades zones. El nadó exerceix la percepció tàctil, primer amb la boca i després amb les mans i plantes del peu.

Trastorn més freqüent: Insensibilitat tàctil.

Sistema cinestèsic: És aquell per mitjà del qual es percep el to muscular, el moviment del cos i la disposició dels seus membres, la relació entre diferents parts del cos i la seva posició en l'espai. Està constituït per:

• Aparell vestibular (sacs vestibulars, canals semicirculars i nervi vestibular).
• Receptors dels músculs i dels tendons.

Desenvolupament: És molt incipient en el nounat, però percep el moviment. El seu desenvolupament anirà d'acord amb el desenvolupament psicomotor.

Trastorns: A causa de malformacions congènites, traumatismes o infeccions, pot comportar: desconeixement de la situació o posició del propi cos, descoordinació i pèrdua d'equilibri.

El gust: És químic.

• Dolç i salat: punta de la llengua.
• Àcid: laterals de la llengua.
• Amarg: part posterior, gola i paladar.

Desenvolupament: Molt desenvolupat en el nadó, discrimina les qualitats gustatives, prefereix el dolç i cap al quart mes comença a acceptar el salat.

L'olfacte: Permet percebre les qualitats i els canvis quantitatius de les diferents olors.

L'aparell olfactiu es localitza a la part superior de les fosses nasals. Les cèl·lules receptores estan a la pituïtària groga. A través dels nervis olfactius les olors arriben al bulb raquidi, que és l'encarregat d'enviar la informació.

Desenvolupament: Molt desenvolupat al néixer, discrimina les olors agradables de les que no ho són. Assoleix el seu desenvolupament màxim als 3 anys.

Trastorns: Insensibilitat, pèrdua de la capacitat olfactiva.

L'oïda: Recull les vibracions del medi i les transforma en impulsos elèctrics que seran interpretats en l'escorça cerebral. Està dividida en:

• Oïda externa: pavelló auricular, conducte auditiu extern, membrana del timpà.
• Oïda mitjana: caixa timpànica amb la cadena del martell, enclusa i estrep, trompa d'Eustaqui, finestres oval i rodona.
• Oïda interna: còclea, òrgan de Corti (conté les cèl·lules ciliades), nervi acústic o coclear.

Desenvolupament en el nounat: A les 12 hores té una sordesa parcial a causa de la immaturitat del nervi auditiu i l'oclusió dels conductes auditius. Pot distingir intensitat, timbre i to d'un so, pot sentir murmuris, no reaccionarà a sons monòtons i és capaç de localitzar un so, diferencia el llenguatge humà d'altres sons. Als 2 dies reacciona a sons intensos, als 7 dies reconeix la veu dels pares, als 2 mesos mou el cap cap a on ha sentit un so, als 3-4 mesos es pot concentrar en un so, cap als 3 mesos assoleix un grau òptim de maduració.

Trastorns: Segons la localització del trastorn (alteració de transmissió, alteració de percepció), segons el seu nivell de funció (sordesa total, hipoacúsia), segons la pèrdua d'audició (sordesa lleugera, mitjana o severa).

La vista: És el sentit destinat a captar la llum mitjançant el sistema visual.

El globus ocular està format per 3 capes (capa externa, mitjana i interna) i 2 càmeres (l'anterior i la posterior contenen l'humor aquós, la càmera central conté l'humor vitri). El cristal·lí.

Desenvolupament: El nounat és capaç de distingir allò clar d'allò fosc, encara que la seva agudesa visual és molt pobre. Al mes ja pot fixar la mirada en un objecte i seguir-lo 90 graus, als 2 mesos pot fer-la convergir i acomodar-la, i seguir-la amb 180 graus. Als 3 mesos gira el cap per seguir un objecte, als 4 mesos ja té un horitzó visual de 180 graus, als 8 mesos examina els objectes amb més determinació, i als 12 mesos l'infant adquireix l'agudesa visual d'un adult.

Eines per advertir qualsevol problema sensorial:

• Observació: sistemàticament anotant qualsevol incidència en unes fitxes.
• Quadres o pautes de registre: comprovar si hi ha algun problema de matís en el desenvolupament de les funcions sensorials.

Criteris per conèixer el desenvolupament de l'infant (3 nivells): captació, seguiment i reconeixement de l'estímul, resposta pensada.

Sistema nerviós parasimpàtic: Té les arrels al tronc de l'encèfal i la medul·la espinal a la zona baixa. La seva funció és tornar la informació des de la situació d'emergència a la qual va portar el sistema simpàtic.

Sistema nerviós autònom vegetatiu: Obeeix a mecanismes involuntaris i envia informació sobre funcions vegetatives.