Desenvolupament Psicomotor: Equilibri, To i Esquemes

L'equilibri

Entenem per equilibri la capacitat per vèncer l'acció de la gravetat i mantenir el cos en la postura que desitgem, sigui dempeus, asseguts i fix en un punt, sense caure. Aquest equilibri implica:

• Interiorització de l'eix corporal.
• Disposar d'un conjunt de reflexos que permetrà al nen saber com ha de disposar les forces i el pes del seu cos i també els moviments per aconseguir no caure.
• Un domini corporal, ja que, si no, no podrà contrapesar el pes ni moure's dintre de l'equilibri.
• També implica una personalitat equilibrada; és un dels aspectes de la coordinació general més afectada per la seguretat i la maduresa afectiva.

To Muscular, Respiració i Relaxació

Anomenem domini corporal estàtic a totes aquelles activitats motrius que portaran al nen a interioritzar l'esquema corporal. Integrem que són dues activitats que ajuden al nen a profunditzar i interioritzar tota la globalitat del seu propi jo.

Tonicitat

El to es manifesta pel grau de tensió muscular necessari per poder realitzar qualsevol moviment. Les alteracions del to muscular poden anar des d'una contracció exagerada fins a una descontracció gairebé en estat de repòs. El to muscular està controlat pel sistema nerviós.

Autocontrol

És la capacitat d'encaminar l'energia tònica per poder realitzar qualsevol moviment. S'adquireix exercint formes d'equilibri estàtic i dinàmic. És necessària una educació del control muscular perquè s'aconsegueixi el nivell d'aprenentatge mitjançant una bona atenció i preparació.

Respiració

És una funció mecànica i automàtica regulada per influències corticals. La seva missió és la d'assimilar l'oxigen de l'aire necessari per a la nutrició dels nostres teixits. Es realitza en dos temps:

1. La inspiració
2. L'espiració

Es poden fer de dues formes: toràcica i abdominal. Implicacions que té en el nen:

• Personalitat: el ritme respiratori és bàsic per a un bon desenvolupament psicològic equilibrat.
• Desenvolupament psicomotor: el nen es mou amb dificultat perquè es cansa quan la respiració és deficitària.
• Ritme propi del nen: la respiració està íntimament coordinada amb els moviments.

Relaxació

És la reducció voluntària del to muscular. Pot ser global i segmentària.

L'esquema Espacial

Està integrat per l'orientació del món extern, relacionat amb el jo referencial i amb altres persones i objectes.

L'orientació Espacial

Forma part del coneixement del cos, tot i que de vegades s'expliqui de forma aïllada. El factor de l'orientació en l'espai emana del propi cos del subjecte.

• Espai propi: format per tots els punts que pertanyen a la topografia del propi cos.
• Espai immediat: en són punts tots aquells objectes directament accessibles a la mà del nen.
• Espai mediat: format pels objectes que incideixen en el camp visual del nen i situat més enllà de l'espai immediat.

L'adquisició de l'orientació espacial va paral·lela a la maduració corporal i no pot produir-se aïllada d'aquesta, ja que fins que no es coneixen les parts del cos no se saben situar davant, darrere, a dalt, a baix, a un costat o a un altre.

Diferenciació entre Orientació i Organització Espacial

L'orientació espacial consisteix a establir un sistema de referència a partir de l'individu, sense tenir de referència cap objecte exterior. L'organització és quan, a partir de les pautes d'orientació en funció del propi cos, s'estableixen formes extremes amb un altre individu o objecte.

L'esquema Temporal

L'organització Temporal

El moviment del nen es desenvolupa al llarg d'un temps. Té un principi i un final.

Components de l'Organització Temporal

• L'ordre dels canvis o esdeveniments successius representa l'aspecte qualitatiu del temps i la duració el seu aspecte quantitatiu.
• Percepció de la durada: percebre una duració exigeix ser capaços d'establir uns límits determinant el principi i el final.
• Percepció de l'ordre: la successió dels esdeveniments que tenen lloc en un període de temps donarà compte de l'ordre, com a factor temporal.

L'esquema Temporal II

L'adquisició dels Elements Bàsics

Noció de velocitat

Es poden realitzar els següents exercicis:

• D'adaptació a un ritme extern, ja sigui de marxa, carrera, balancejar els braços a ritme concret marcat per psicomotricitat.
• De recepció i llançament de pilotes a diferents velocitats.
• De comparació de velocitats; entre persones, amb objectes...

Noció de durada

Els infants poden començar per:

• Utilitzar els desplaçaments.
• Associar la durada a l'emissió de sons sostinguts.

Noció de continuïtat i irreversibilitat

Exercicis de respiració.

Noció d'interval

• Es comença a treballar amb exercicis de retenció de la respiració.
• Després es relaciona amb les estructures espacials; disposant objectes intercalats de forma regular.

L'esquema Temporal III

• Simultaneïtat i successió: realitzar exercicis amb els participants situats en línia i en columna, de manera que hagin de realitzar exercicis, tots a la vegada.
• Els diferents moments del temps: s'ha de desenvolupar el concepte del present, de l'instant, del moment just.
• Presa de consciència de la successió: es comença amb exercicis de lectura en els quals la psicomotricista disposa una sèrie de cubs grans i petits i la persona ha de picar de mans davant de cada cub.

El Control Pràxic

És la realització d'un acte motor voluntari. Per tal que aquesta s'executi és necessari:

• La intencionalitat.
• Integració de l'espai en què es produirà.
• Organització postural que possibiliti el moviment.
• Previsió del moviment que cal realitzar.

La pràxia és molt semblant al moviment voluntari, però es diferencia en què el moviment voluntari es refereix concretament a l'acció motriu i la pràxia es refereix a tots els aspectes que conflueixen perquè es produeixi un acte motor voluntari. Podem diferenciar:

• Pràxies bàsiques: desplaçaments, posicions estàtiques del cos i manipulació bàsica d'objectes.
• Pràxies fines: necessiten un considerable control del to muscular i la inhibició d'uns determinants segments corporals perquè els altres puguin realitzar moviments precisos.