Desenvolupament Personal: Autoconcepte i Autoestima

Enviado por Chuletator online y clasificado en Psicología y Sociología

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,09 KB

Desenvolupament de la Personalitat segons Rogers

L'objectiu bàsic no és preveure o controlar la conducta humana, sinó comprendre i millorar la personalitat. El fi de la persona és el desenvolupament de les seves capacitats positives i l'actualització del seu potencial de creixement.

Importància dels processos motivacionals

L'actualització del si mateix és clau. Carl Rogers, al seu llibre "El procés de convertir-se en persona", es pregunta sobre els objectius vitals d'una persona i planteja les següents qüestions:

  • Quin és el meu propòsit a la vida?
  • Quins són els meus objectius?
  • Per què m'estic esforçant?

Rogers intenta definir les conductes de les persones que són realment elles mateixes. Les característiques són les següents:

  1. Deixar d'utilitzar màscares.
  2. Deixar de sentir els "hauria de...".
  3. Deixar de satisfer expectatives imposades.
  4. Deixar d'esforçar-se per agradar als altres.
  5. Començar a autoorientar-se.
  6. Començar a ser un procés.
  7. Començar a acceptar la seva complexitat.
  8. Començar a obrir-se a l'experiència.
  9. Començar a acceptar als altres.
  10. Començar a confiar en un mateix.

Aquest procés no és fàcil ni té un final definit. És una manera d'enfocar la vida, aplicable tant a persones sanes com a aquelles amb problemes psíquics. Aquest model es pot relacionar amb la persona autorealitzada de Maslow.

Desenvolupament de la Personalitat

La nostra personalitat es desenvolupa i canvia a partir de les nostres experiències. La infància és una etapa fonamental en aquest desenvolupament.

El Coneixement d'un Mateix

  • Autoconcepte: La manera com ens descrivim a nosaltres mateixos.
  • Autoestima: Valoració positiva o negativa de l'autoconcepte. El fet d'agradar-nos més o menys com som o com ens veiem.

Durant els dos primers anys de vida, el nen comença a construir una primera identitat, una primera imatge d'ell mateix.

En aquesta època és molt important l'acceptació i el tracte que els adults més propers al nen (els pares) tinguin envers ell. Aquest tracte condicionarà el seu autoconcepte i la seva autoestima.

Cap als 6-8 anys, el nen ja sap expressar el que pensa, el que desitja i els seus sentiments.

Cap als 8 anys, ja és capaç de descriure's com a membre de determinats grups familiars o socials.

A l'inici de la pubertat, l'autoestima sol baixar degut als canvis fisiològics de l'etapa.

Durant l'adolescència, el noi pot tenir una autoimatge negativa, ja que la imatge del seu físic i el que representa tenen un paper central.

Són importants els adults i els companys que l'envolten per poder desenvolupar un bon concepte d'ell mateix, els seus projectes i les seves expectatives de futur.

Durant tota la nostra vida anem canviant i evolucionant, però seguim sent nosaltres mateixos. El nostre autoconcepte i la nostra autoestima aniran canviant a partir de les nostres experiències.

Entradas relacionadas: