Desenvolupament Motriu Infantil: Etapes i Estimulació

Àrees del Desenvolupament Motriu

El desenvolupament motriu es divideix en dues àrees, segons els grups musculars implicats i el grau de precisió dels moviments:

• Motricitat Gruixuda: Control sobre les accions musculars globals, relacionades amb les posicions estàtiques i la locomoció.
• Motricitat Fina: Control sobre els grups de músculs més petits i precisos del cos.

El Desenvolupament Motriu i la Iniciativa del Nadó

El desenvolupament motriu és l'origen de l'actuació i de la iniciativa del nadó. Mentre que en el desenvolupament sensorial els nens i nenes inicien la seva conducta adaptativa a través dels estímuls que reben passivament de l'exterior, en el desenvolupament motor ho fan per mitjà de les seves pròpies accions i moviments.

Tipus de Motricitat

• Motricitat Ideocinètica: Via del moviment voluntari. Regula els moviments precisos i fins. Inhibeix les funcions dels centres medul·lars, modulant la intensitat del to muscular i dels reflexos medul·lars.
• Motricitat Holocinètica: Controla la motilitat involuntària i el to muscular dels moviments automàtics i associats. Facilita la realització de moviments globals i rítmics. Regula les funcions posturals i l'exteriorització mímica.

La Sinapsi i la Mielina

La sinapsi és una connexió funcional entre neurones que transmet l'impuls nerviós, permetent una regulació fina de la intensitat dels impulsos. Aquesta connexió no es realitza per contacte directe. La neurona emissora (presinàptica) allibera neurotransmissors a l'espai sinàptic, que són recollits per la neurona receptora (postsinàptica) a través dels seus receptors. Així, l'impuls nerviós viatja d'unes neurones a altres i es dispersa per tota la xarxa.

La mielina és una substància blanca, composta per lípids i proteïnes, que envolta els axons de les neurones i ajuda a propagar els senyals elèctrics del cervell. La mielinització o mielogènesi és el procés de recobriment de mielina de les cèl·lules del sistema nerviós. És una condició necessària per al desenvolupament motor, ja que fa possible la transmissió adequada de l'impuls a través de les fibres nervioses. Aquest procés s'inicia en el fetus uns mesos abans del naixement i es perllonga fins al segon o tercer any de vida, sent la base del desenvolupament del sistema nerviós.

Les malalties o lesions que afecten la mielina, com l'esclerosi múltiple, poden provocar paràlisi progressiva, moviments descoordinats i dolors neurològics.

Lleis de Maduració i Desenvolupament Motriu

• Llei Cefalocaudal: L'evolució del desenvolupament motor va des de la part superior del cos a la inferior. Els nens controlen abans els moviments del cap que els dels peus.
• Llei Proximodistal: L'evolució del desenvolupament motor es produeix des de la part més propera a l'eix central del cos a la part més allunyada. Per exemple, els nens controlen abans el moviment dels braços que el de les mans, i el de les mans abans que el dels dits.
• Llei de Flexors i Extensors: Primer es dominen els músculs flexors (agafar, prendre o flexionar) i, després, els extensors (deixar anar o estirar). La capacitat d'agafar un objecte és anterior a la de deixar-lo anar.
• Llei del Domini del Control Massiu sobre l'Específic: Primer es produeix el domini dels músculs grans i, progressivament, es millora el control dels moviments precisos amb els músculs més petits.

La Prensió

• Prensió Reflexa: Resposta motora espontània al contacte. Es porta a terme des del naixement fins als 4 mesos. Evoluciona en dues fases:
  • Reflex de Grasping o de prensió (0 a 2 mesos).
  • Prensió al contacte (2 a 4 mesos), que és una prensió passiva encara no voluntària.
• Prensió Voluntària: Mostra certa intencionalitat. Es divideix en dues fases: aproximació amb el braç per assolir l'objecte i la prensió voluntària amb la mà. El pas de la prensió reflexa a la voluntària es realitza al voltant dels 4 mesos, quan el nadó ha experimentat un important desenvolupament visual.

Estimulació de les Possibilitats Motrius

Els efectes combinats de la neurogènesi i la sinapsi afavoreixen la plasticitat cerebral i s'activen amb l'estimulació, tant la infantil com la primerenca. Si les condicions del medi (estímuls) són adequades i abundants, els nens i nenes tindran l'oportunitat d'enfortir els processos neurogènics i sinàptics. L'estimulació infantil és clau per afavorir aquests processos.

Una altra característica de la plasticitat està relacionada amb la capacitat de les cèl·lules danyades per regenerar-se i formar noves connexions sinàptiques després de patir algun dany o lesió. En aquest sentit, és fonamental l'estimulació primerenca en nens i nenes amb lesions o trastorns neurològics. L'estimulació serà més eficaç en aquests períodes sensibles de proliferació i comunicació cel·lular.

Trastorn d'Inestabilitat Psicomotriu

La inestabilitat psicomotriu és un trastorn caracteritzat per la hiperactivitat del nen o la nena, així com la seva dificultat per controlar la seva emotivitat, prestar atenció o relaxar-se. Es manifesta en dos aspectes:

• Aspecte Motor: El nen o la nena no pot controlar la seva impulsivitat i presenta una activitat motora elevada, sempre va d'una manera exagerada d'un costat a l'altre. Aquesta hiperactivitat és un obstacle per a la coordinació motriu i, per tant, per a l'adquisició d'habilitats relacionades amb la motricitat fina (malaptesa motriu).
• Capacitat d'Atenció: L'impuls motor també dificulta la capacitat de concentrar-se i prestar atenció en una cosa concreta, el que pot donar lloc a problemes en l'aprenentatge i fracassos escolars.

En nens i nenes menors de sis anys no sol diagnosticar-se el dèficit d'atenció (TDAH), sinó simplement unes tendències en el seu comportament similars (inestabilitat psicomotriu). Quan entrin en l'etapa primària amb majors exigències d'inhibició motriu (poder estar assegut i mirar o escoltar tranquil·lament a alguna cosa o algú, per exemple), podrà diagnosticar-se si existeix o no aquest trastorn.