Desenvolupament motriu: Factors, bases neurològiques i fites evolutives

Factors del desenvolupament motriu:

Endògens: Genètica (herència) i la maduració

Exògens: Físics i socials (estimulació, alimentació, higiene..)

Bases neurològiques:

Hemisferis cerebrals: controlen l'hemicos contralateral

Neocòrtex: Controla emocions, capacitats cognitives i realització d’ordres motores.

Com es produeix el moviment voluntari?

L'estímul segueix aquest recorregut:

1. Àrees motores cerebrals: Es troben a l'escorça cerebral (inici impulsos nerviosos). Lòbul frontal (motora i premotora), Lòbul parietal (estímuls sensorials), zona subcortical (sora del còrtex)

2. Vies motores centrals: La piramidal (transmet els moviments voluntaris) i la via extrapiramidal (controla moviments involuntaris)

3. Fibres nervioses dels sistemes perifèrics: Baixen per les vies nervioses centrals i es connecten amb el sistema nerviós perifèric.

4. Elements del sistema muscular: Transformen l'energia nerviosa en energia mecànica.

Moviments

Voluntaris: Es duen a terme de manera intencionada, es decideixen prèviament abans de executar-los.

Automàtics: Són voluntaris que, al repetir-los, s’han transformat en hàbits. Són intencionats però s’executen sense pensar.

Lleis

Llei cefalocaudal: Va de la part superior del cos a l’interior (controla primer el moviment del cap abans que el dels peus)

Llei proximodistal: Es produeix des de la part més pròxima a l’eix central del cos fins la part més allunyada (controla primer els braços que el de les mans i les mans abans que els dits)

Llei de flexors i extensors: Primer dominen els músculs flexors (agafar, prendre, aferrar o flexionar) i després deixar anar.

Wallon y Estadis desenvolupament motriu

Estadi d’impulsivitat motora i emocional (0 a 1 any): Moviments espontanis i descoordinats

Estadi sensoriomotor (1 a 3 anys): Es mou per descobrir l’entorn.

Estadi del personalisme (3 a 6 anys): Autonomia motora que utilitza per afirmar-se a si mateix.

Desenvolupament del control motriu:

Motricitat global: L’infant té control sobre la musculatura del seu cos per coordinar moviments i adquirir força i equilibri.

Motricitat fina: L’infant pot executar accions de prensió i subjecció cada vegada més precises i coordinades.

Principals fites evolutives

* Consecució d’un objectiu en qualsevol àmbit (sensorial, cognitiu…)

0 A 3 M

• 1r mes puny tancat. Reflexe de prensió determina la motricitat de les extremitats superiors.

• Entre 2-3 mesos obre el puny cap cop més.

• Després del 3 mesos desapareix el reflexe de prensió primària.

• Comença a subjectar objectes posats a la seva mà.

• Encara no deixa anar objectes o ho fa involuntàriament.

3- 6 M

• Apareix l'autèntica prensió voluntària. És l'inici de la motricitat fina.

• La prensió és palmar. (palmell/menovell/índex/mig.

• Apareix la coordinació oculomanual i buco-manual

• Juga amb els objectes que agafa.

6-9 M

• Fa la pinça inferior (palmell/polze/menovell o resta de dits.

• Passa els objectes d'una mà a una altra.

• Pot sostenir un objecte a cada mà.

9-12 M

• Als 10 mesos apareix la pinça superior (polze/índex)

• Ja no deixa anar els objectes, els col·loca.

• Posa objectes en un recipient.

12-15M

• Pot posar objectes petits en una ampolla

• Pot passar pàgines d’un llibre

• Pica de mans

15-18M: Camina sense ajuda, Aparició del grafisme, L’ull comença a guiar la mà.

Alteracions del desenvolupament motriu

Espina Bífida: És una malformació congènita que ocorre quan la columna vertebral del bebè no es forma normalment. TIPUS: L’espina bífida oculta i L’espina bífida oberta

SÍMPTOMES: Problemes per moure's, certes músculs (paràlisi). El mielomeningocele és la forma més greu d'espina bífida. Els bebès amb aquesta mena d'espina bífida solen tenir algun grau de paràlisi i problemes ossis o musculars. Tenir problemes d'aprenentatge a l'escola que els obliguin a rebre serveis especials.

Distròfia Muscular: És un trastorn genètic que afebleix de manera progressiva els músculs del cos. TIPUS: Distròfia muscular de Duchenne i Distròfia muscular de Becker.

SÍMPTOMES: Desenvolupen problemes relacionats amb el moviment. Un nen amb distròfia muscular pot començar a ensopegar, caminar com un ànec, tenir dificultats per pujar escales o caminar com si fos de puntetes. Al nen li pot costar molt aixecar-se quan està assegut o pot tenir dificultats per empènyer coses, com un carretó o un tricicle. Solen desenvolupar molt els músculs dels panxells (o bessons)

Paràlisi Cerebral: És un trastorn que afecta el to muscular, el moviment i les habilitats motores. TIPUS: Espàstica, Atetoide i Atàxica.

SÍMPTOMES: Discapacitats físiques i cognitives, molts problemes relacionats amb el moviment i l'aprenentatge. Problemes relacionats com l'aprenentatge, la parla, l'audició i el desenvolupament social i emocional.