Desenvolupament Motor en Infants: Fites i Etapes

Desenvolupament Motor en Infants

Objectius

• Conèixer el procés neurofisiològic de la motricitat.
• Identificar les lleis de la maduració motora.
• Descriure els tipus de moviments.
• Aprendre l'evolució dels automatismes i de la postura corporal.

El Desenvolupament Motor

El desenvolupament motor és el procés a través del qual l'individu va adquirint totes les capacitats relacionades amb el moviment i la postura. Es tracta d'un procés continu, progressiu i complex, que està molt relacionat amb el desenvolupament cognitiu, el desenvolupament social i el creixement, en què tots els nens sans segueixen la mateixa seqüència de maduresa, però cada un al seu propi ritme.

Per exemple, perquè un nen pugui caminar, primer ha de ser capaç de mantenir-se dret sense ajuda; després, haurà de caminar amb suports i posteriorment de forma independent, però cada nen ho farà al seu propi ritme, quan madurativament estigui preparat.

Factors que determinen el desenvolupament motor

2 grups:

1. Factors endògens: són aquells que estan relacionats amb la genètica i la maduració. Inclouen característiques i trastorns que pugui haver heretat un nen, predisposició genètica per a la realització de certes activitats motores, etc.
2. Factors exògens: són aquells que influeixen en el desenvolupament, però que procedeixen de l'exterior. Dins d'aquest grup podem trobar-hi:

• Factors físics: l'alimentació, la higiene i les condicions sanitàries, entre altres.
• Factors socials: tenen a veure amb el context que envolta el nen. L'entorn ha de proporcionar al nen seguretat i afecte.

Factors del Desenvolupament

Herencia - Maduració <-- Factors endògens      Factors exògens --> Físics - Socials

Bases neurofisiològiques del desenvolupament motor

La motricitat està relacionada amb el neocòrtex. Per produir un acte motor ha de sorgir un estímul, aquest és el recorregut:

1. Àrees motores cerebrals: Es troben a l'escorça cerebral i són les zones en què s'inicien els impulsos nerviosos que es transmetran a les fibres nervioses per tal que actuïn sobre el sistema muscular. S'estructuren d'aquesta manera:
   1. Escorça cerebral.
   2. Lòbul frontal, l'àrea premotora i motora, respectivament.
   3. Lòbul parietal, recull els estímuls sensorials que després tindran una resposta motora.
   4. Zona subcortical.
   En altres zones del sistema nerviós també existeixen àrees motores, com al cerebel i la medul·la espinal.
2. Vies motores centrals: Existeixen:
   1. Via piramidal: s'encarrega de transmetre els moviments voluntaris.
   2. Via extrapiramidal: la seva funció és el control dels moviments involuntaris i la realització dels moviments expressius que executem habitualment.
3. Fibres nervioses dels nervis perifèrics: un cop que l'estímul nerviós baixa per les vies nervioses centrals, ha de connectar amb el sistema nerviós perifèric, que serà l'encarregat de transmetre aquest impuls als feixos musculars corresponents.
4. Elements del sistema muscular: Quan l'estímul nerviós arriba al múscul, aquest múscul transforma l'energia nerviosa en energia mecànica, per tal que es pugui executar el moviment.

Estímul --> Centres nerviosos cerebrals --> Vies motores centrals --> Fibres nervioses --> Teixit muscular

Lleis del desenvolupament motor

Entre els nombrosos teòrics que han investigat el desenvolupament motor i les regles que el regeixen, les lleis més acceptades són les que va establir George Coghill:

• Llei cefalocaudal: el control dels moviments es va desenvolupant des de les zones superiors a les inferiors; és a dir, primer s'adquireix el control del cap i després el dels peus.
• Llei proximodistal: primer es controlen les zones més pròximes a l'eix mitjà del cos, de manera que es manejaran les espatlles primer que els dits de la mà.
• Llei de flexors i extensors: es controlen els músculs flexors abans que els extensors, de forma que el nen estarà més capacitat per agafar objectes d'una manera precisa que per deixar-los anar.

Teoria del Desenvolupament Motor de Wallon

El psicòleg francès Henry Wallon va determinar 4 factors que expliquen el desenvolupament del nen: l'emoció, el medi extern, les persones que ens envolten i el moviment.

Per a aquest autor, el desenvolupament motor és una combinació entre factors biològics i factors socials, de forma que interactuen constantment, establint diversos estadis d'evolució des del naixement fins a l'adolescència. L'evolució del desenvolupament es descriu en estadis.

• 0-1 anys-> Estadi d'impulsivitat motora i emocional-> Moviments espontanis i descoordinats per expressar emocions i satisfaccions.
• 1-3 anys-> Estadi sensoriomotor-> Moviments per descobrir l'entorn, marxa i llenguatge per investigar i manipulació d'objectes.
• 3-6 anys-> Estadi del personalisme-> Necessitat d'afirmació i autonomia.

Tipus de moviments

Per tal que es produeixin els moviments, és imprescindible que el nen adquireixi to muscular. Hi ha 3 tipus:

1. Moviments reflexos: són respostes automàtiques i involuntàries que ocorren quan es produeix un determinat estímul. S'agrupen en 4 tipus:
   1. Reflexos que es transformen en conductes voluntàries: Els reflexos originaris es modifiquen amb el desenvolupament per convertir-se de manera progressiva en conductes voluntàries. Entre altres, figuren el reflex de succió, el de prensió palmar i del prensió plantar.
   2. Reflexos que desapareixen en els primers mesos de vida: Aquests reflexos van desapareixent durant el primer any de vida, encara que és possible que algun perduri posteriorment. Els tipus són R. tònic cervical asimètric, R de Moro, R de Babinski.
   3. Reflexos que desapareixen i reapareixen al cap del temps en forma de conductes voluntàries: Existeixen reflexos que desapareixen abans del primer any de vida per reaparèixer més tard en forma de conductes voluntàries: són el reflex de gatejar, el de marxa i el de natació.
   4. Reflexos que perduren tota la vida: Alguns reflexos no desapareixen mai i acompanyen l'ésser humà fins al final de la seva vida. Alguns d'aquests reflexos són el de la deglució, el del sanglot, el de l'esternut, el del badall i els reflexos tendinosos. Aquests reflexos es mantenen amb nosaltres durant tota la vida perquè ens permeten la supervivència i l'adaptació a l'entorn.
2. Moviments voluntaris: s'executen de forma voluntària i conscient. Impliquen que el nen interpreti un estímul i doni una resposta intencionada que produeixi el moviment. Els moviments voluntaris apareixen com a conseqüència de la maduració neurològica i s'ha d'esperar fins que aparegui de forma espontània la fita motora, per després repetir l'acte en diferents situacions i així aconseguir perfeccionar-la. Fita motora: esdeveniment o acció important en relació amb el desenvolupament motor.
3. Moviments automàtics: són voluntaris i conscients; s'han anat integrant fins a convertir-los en hàbits, per així realitzar-los de forma automàtica, com per exemple, caminar, anar en bicicleta, conduir, etc.

Evolució del desenvolupament motor

Al llarg dels dos primers anys de vida del nen és quan s'adquireixen els assoliments més importants del desenvolupament motor. A partir d'aquesta edat fins als 6 anys, anirà perfeccionant aquests moviments i consolidant els automatismes apresos.

• Motricitat global són els que permeten al nen adquirir un control sobre la musculatura del seu cos per coordinar els seus moviments i adquirir força i equilibri. Com el control del cap, asseure's, gatejar...
• Motricitat fina: són les que permeten al nen executar accions de prensió i subjecció cada vegada més precises i coordinades. Es desenvolupa una mica més tard que la motricitat global i necessita una major maduració neurològica.
• Grafomotricitat: és la psicomotricitat aplicada a l'escriptura. L'acte grafomotor és una prolongació psicomotora de la motricitat fina en què no només intervé la mà.

Fites del Desenvolupament Motor

Fites motores 0-3 mesos:

El nen comença a adoptar noves postures i a realitzar moviments amb les mans i els peus.

• Motricitat global:
  1. En posició ventral o prona, és capaç d'aixecar el cap i mirar al voltant.
  2. Es manté amb els punys tancats pel reflex palmar.
  3. Al final d'aquest període, obre les mans i se les mira.
• Motricitat fina: es pot observar el reflex de prensió i, al final del període, la capacitat per sostenir un objecte durant uns segons.

Fites motores 3-6 mesos:

El nadó ja és capaç de sostenir el cap.

• Motricitat global:
  1. Realitza volteigs, canviant de posició dorsal a ventral.
  2. Agafa objectes de forma voluntària, estirant-se.
  3. És capaç de mantenir-se assegut amb suports al final del període.
• Motricitat fina: Subjecta els objectes al palmell de la mà i hi juga.

Fites motores 6-9 mesos:

Adopta diferents postures, fet que li permet una major interacció amb el medi extern.

• Motricitat global:
  1. Comença a gatejar, repta.
  2. Passa d'assegut a ajagut, i viceversa, tot sol.
  3. Sacseja, colpeja, toca i mira les joguines i els objectes.
• Motricitat fina: S'intercanvia els objectes d'una mà a l'altra.

Fites motores 9-12 mesos:

Gràcies a gatejar, el nen comença a adquirir una gran independència, que li permetrà explorar el seu entorn d'una forma més activa.

• Motricitat global:
  1. És capaç de gatejar.
  2. Pot mantenir l'equilibri quan està assegut.
  3. Intenta posar-se dret des de la posició assegut, recolzant-se en alguna cosa.
• Motricitat fina: Treu i posa objectes en un recipient.

Fites motores 12-15 mesos:

La fita motora més significativa és l'adquisició de la marxa sense ajuda.

• Motricitat global:
  1. Es manté dret amb suport.
  2. Fa els seus primers passos sense ajuda.
  3. Comença a pujar escales gatejant.
• Motricitat fina: Pica de mans.

Fites motores 15-18 mesos:

Es produeix l'automatisme de la marxa i el nen comença a pujar i baixar escales.

• Motricitat global:
  1. Camina sense ajuda.
  2. Puja escales dret amb ajuda.
  3. És capaç d'enfilar-se a una cadira.
• Motricitat fina: Comença a fer gargots per imitació de forma desordenada.
• Grafomotricitat: Apareixen les primeres manifestacions gràfiques, que realitzen de forma compulsiva i sense cap sentit, només pel desig de "ratllar". Els moviments que realitzen són compulsius, que parteixen de les espatlles i no tenen cap control.

Fites motores 18-24 mesos:

El nen comença a controlar el gir i la parada en la marxa.

• Motricitat global:
  1. Corre.
  2. Salta amb els dos peus junts.
  3. Xuta una pilota.
• Motricitat fina: Obre i tanca pots.
• Grafomotricitat: Els moviments són cada vegada més precisos, ja que hi ha un control major del canell i de la pinça. Ja són capaços de realitzar traços independents i els agrada observar els seus moviments mentre dibuixen. Podem apreciar diferents grafismes: línies horitzontals, verticals, inclinades, cercles i línies que es creuen.

Fites motores 2-3 anys:

L'automatisme de la marxa és complet i serà capaç de mantenir l'equilibri sobre un sol peu.

• Motricitat global:
  1. Va en tricicle.
  2. Fa salts cap endavant.
  3. Camina cap enrere.
• Motricitat fina: Fa gargots amb nom.
• Grafomotricitat: Comença a controlar els moviments de la mà i tracta de no sortir de les línies o del dibuix. Li assigna un nom al dibuix que ha realitzat associant-ho a alguna cosa entre el recognoscible. Al final d'aquesta etapa, es pot apreciar una certa relació que dibuixa i el que diu que és.

Fites motores 3-6 anys:

En aquest període, ja serà capaç d'anar en bicicleta, patinar, caminar sobre una línia estreta i estar-se dret amb els ulls tancats.

• Motricitat global:
  1. Pedaleja amb fluïdesa.
  2. Camina de puntetes.
  3. Salta sobre un peu.
• Motricitat fina: Talla paper amb tisores.
• Grafomotricitat: Ja hi ha intencionalitat en els dibuixos; abans de començar a dibuixar diu què representarà, encara que la representació no es correspongui gaire amb la realitat. Entre els 4 anys i mig i els 5 anys, comencen a realitzar greques, sanefes i traços en una direcció o un sentit. Els seus dibuixos són temàtics i són representacions de les seves experiències, la seva realitat o les seves fantasies. En la primera part de l'etapa apareixen les primeres representacions de la figura humana, que són una línia tancada amb uns traços lineals que representen els braços i les cames. Posteriorment, dibuixarà el tronc i, als 6 anys, ja sabrà realitzar una representació bastant ben feta de la figura humana.

Exemple Classe