Desenvolupament infantil i identitat de gènere

1r2n trimestre d gestació conèix sexenado edat primerenqu, bebès comprenen q persones divideixen gen omes i dones. 3 mesos, poden apreciar cares i veus masc diferents a femenines.1 any, capaços distingir nens i nenes, encara q vestits mateixa manera.2 anys, paraules dif segons l sexe d la persona a la qual s refereixin. assignen activitats i conductes 1 sexe o 1 altre i asso100 determinat tipus d joguines, colors, robes. identifica mes amb l seu gènere 3 anys, jocs, representen rols d gènere relacionar-s mes amb amistats del mateix sexe.4 anys tenen judicis formats quins jocs son els q an d jug i amb quines joguines. En general, durant preescolar activitats del nens mes motrius, com correr, saltar, activitats nenes mes calmades o amb mes jocs d cooperacio.estereotip d gènere creença,q existeixen caracteris i comport apropiats x omes al3 x dones.rols d gènere manifestacions d estereotips d gèn en tasques d cada dia. Sexe bio: aspectes fisics, cromosomes penis vagi ormon genere: construcc social i cultural binaria comunmen associa al sex bio societat espera d om i don.identitat d gen Vivenc del gen tal com cada person la sent pot no correspond amb sex bio. Expressio d gen:com s mostra l gen al mon atraves d nom, roba, comport orientaci sex: atraccio fisica emoc, eroti i afecti q sent altre.  coeducacio s l’educacio q s dona als infants sense discriminacio per rao d sexe. En l’actual coeducacio, a prevalgut com a importants les matèries q formaven part del programa educatiu dels nens i s’an desestimat, per poc importants, totes les matèries q avien d ser apreses per les nenes. ESTRategies Programar i intervenir en l’activitat ludica, tan yiure com dirigida, per: Estimular q els infants participin i comparteixin jocs i joguines diferents del q en principi s’asso100 amb l seu sexe.Incorporar a la programacio continguts i activitats dedicats a tasques domèstiques o a abilitats encara vuy associades amb rols femenins com preparar l menjar, netejar i ordenar l’aula.Utilitzar a l’aula i en l tracte amb els infants:1 yenguatge q no prioritzi les actuacions estereotipades (l metge i la infermera, la netejadora, la perruquera, l’advocat, etc.)Uns materials didàctics (contes, dibuixos per pintar, làmines o pòsters, etc.) q no incideixen en aquesta perpetuacio d’estereotips. Potenciar q a l’aula i accedeixin educadors infantils, com a referents.

Etapa Oral 0-1 zona erògena llavis i boca. Aquest plaer comporta una fusió amb la mare. El nadó buscarà de mamar i fer-ho el calmarà molt. Gaudirà també de posar-se coses a la boca, llepar, mossegar, balbucejar i alimentar-se. Si la mare no dona prou contacte afectiu al nen/a o si s’hi mostra agressiva o si està massa deprimida per a ocupar-se'n, el bebè ho percep en gran manera. A través de la boca, el nadó comença a establir les primeres bases afectives amb la mare. A més, també serveix com a centre d’exploració i coneixement del món exterior. Freud pensa que per mitjà de l’alimentació es crea el vincle afectiu amb la mare,Etapa Anal 2-3 plaer a la zona anal. gaudeix retenint i  expuls el pipí i la caca i mostrant als adults les deposicions edat en la qcomença el control d’esfínters i nen sent q actua bé, si fa contenta a mare. superar estapa adults ni massa exigents ni massa laxes Control pot ser utilitzat com a regal o com a protesta i rebel·lia davant l’adult. Etapa fàl·lica 3-5 genitals centren l’atenció dels infants. La curiositat envers el seu propi cos farà que comenci a explorar-lo i descobreixi òrgans genitals per obtenir plaer. se sentirà atret per la diferència entre el seu propi i el sexe oposat. complex d’Edip i el complex d’Electra: el nen a atrets x progenitor del sexe contrari i senten rivalitat la figura paterna del mateix sexe. El nen pensa que les nenes d’entrada tenien penis, però que han estat castrades, i tindrà por que a ell se li apliqui el mateix càstig. Hi ha dos beneficis positius, segons Freud, els nens adopten conductes pròpiament masculines i incorporen el superjò o valors morals del pare. -La nena se sent en inferioritat de condicions pel fet de no tenir un penis i

intenta negar-ho o compensar-ho apropant-se al pare.-edat + conflictives i d’una importància extrema per formar el superjò o moral de la persona adulta. Etapa s’acostuma a superar de forma natural i, una vegada acaba, l’infant adquireix la consciència de si mateix enquadrat en la categoria d’home o de dona. Això s’anomena identitat del gènere. Etapa de latència. 6 i 11 període en el què l’interès sexual disminueix. Biològicament, tot el desenvolupament sexual passa per una fase de paralització o latència.

Etapa genital. A partir del 12 es comencen a produir una sèrie de canvis hormonals que marquen el final del desenvolupament sexual del nen/a. L’interès sexual o libido es deixa de centrar en els pares per dirigir-se a una altra persona, del sexe oposat o del mateix.