Desenvolupament Infantil: Autoconcepte, Autoestima i Moral

Coneixement d'un mateix

El jo existencial s'estableix quan existeix una clara diferenciació entre un mateix i la resta de persones. Apareix la reafirmació del jo i els sentiments de competència o incompetència, que es mostren amb alegria o enuig. Als dos anys, l'aparició de la funció simbòlica i del llenguatge promou el jo categòric, que suposa una comprensió més objectiva en relació amb algunes de les característiques pròpies com l'edat, el sexe o l'aspecte físic.

Formació de l'autoconcepte (2-6 anys)

L'autoconcepte inclou les creences sobre les capacitats, les habilitats o els valors que una persona considera que li són propis. L'autoconcepte es basa en característiques concretes com l'aspecte físic, les possessions o les activitats habituals, però es limita a una funció simplement descriptiva: "Jo soc fort, corro molt".

Dels 8 als 10 anys es comencen a incorporar els trets de la personalitat de forma habitual. A l'etapa preescolar, l'autoconcepte encara no inclou cap tipus d'autoavaluació; generalment, els infants creuen que poden fer-ho tot bé i sobreestimen les seves capacitats.

Desenvolupament de l'autoestima

La valoració de l'autoconcepte dona lloc a l'autoestima, que pot ser positiva (alta), negativa (baixa) i ajustada o desajustada. Cap als 7 anys, es diferencien:

• Autoestima física: habilitat física, aspecte físic.
• Autoestima social: relació amb la família i amb els iguals.
• Autoestima acadèmica: matèries, matemàtiques.

Consignes per a una autoestima sana

• No els comparis.
• Estableix uns límits clars i sigues consistent amb ells.
• Valora l'esforç, no els resultats.
• No exageris els teus afalacs i sigues concret.
• Valida les seves emocions.
• Corregeix els seus errors, però des de l'estima.

Les comparacions socials i les avaluacions d'altres persones incideixen en una certa disminució de l'autoestima. És important que l'autoestima sigui ajustada a la realitat. Les persones adultes significatives han de valorar les qualitats dels infants i felicitar els seus assoliments, tot reconeixent-ne les virtuts.

IMPORTANT: És desitjable que els processos de desenvolupament transcorreguessin amb una autoestima positiva i ajustada, ja que és un aspecte que es relaciona amb una bona salut mental.

Comportament agressiu

Durant la infància són més freqüents les conductes amistoses que les conductes agressives. Molts infants alguna vegada manifesten aquest tipus de conductes com a mitjà per a resoldre els seus conflictes. Al voltant de l'any i mig, els infants ja tenen prou capacitat emocional i cognitiva per a sentir i manifestar enuig o frustració davant d'alguna cosa que volen i que no poden obtenir. Cal aprendre a realitzar la negociació del conflicte entre iguals o amb la intervenció de l'adult.

Tipus d'agressivitat

Agressivitat adaptativa (2-3 anys)

Forma part del desenvolupament normal de l'ésser humà; constitueix una resposta lògica. És un comportament d'autoafirmació que molt sovint posa a prova la paciència de familiars i educadors. És important que en aquestes situacions l'adult sigui ferm en els límits i comprensiu en les reflexions sobre el fet.

Agressivitat no adaptativa

Són agressions que s'utilitzen per a resoldre conflictes, però en realitat no solucionen res i suposen un cost en les relacions socials. Deterioren les relacions socials i originen problemes de convivència importants. Acostumen a estar causades per dificultats d'adaptació a l'entorn, per diferents motius. És important centrar-se en el reforç positiu i la capacitat de millora.

Trastorn de conducta dissocial

A partir dels 10 anys i en l'adolescència, en les quals la violència és més gratuïta. És un problema clínic seriós, que es manifesta, entre altres coses, per baralles i insults freqüents, agressions, robatoris, incompliment repetit de les normes...; tot això, acompanyat de la falta de sentiments de culpa.

Convivència amb violència

L'adopció de models de comportament agressiu està vinculada de forma determinant amb una socialització duta a terme de manera deficient. És important que no contribuïm a aquesta forma de fer. Més enllà del nostre modelatge com a referents, podem incentivar els jocs i les joguines cooperatives en detriment d'aquelles que fomentin el conflicte.

Moralitat i desenvolupament moral

Moralitat social: necessita establir acords que permetin tenir una convivència respectuosa dins de la pluralitat en la qual viu i interacciona. Aquests acords constitueixen aquesta moralitat que ha de donar coherència al sistema de relacions entre persones.

Valors: són universals i es refereixen a conceptes com el respecte per la vida, la generositat o la llibertat.

Normes: estan determinades per les cultures i els costums, com ara les maneres de vestir o d'actuar en diferents situacions.

Moralitat individual: es transmet a les persones que en formen part mitjançant el procés de socialització. El desenvolupament moral és el procés d'adquisició i interiorització de conductes, normes i valors socialment acceptables. Estructura psíquica de la persona i la seva particular manera de comportar-se i enfrontar-se amb les situacions.

Components de la moralitat

Determinen la resposta d'una persona davant d'una determinada situació conflictiva.

• Emocional: es refereix a les emocions que senten en enfrontar-se amb el conflicte o situació problemàtica: ira, tristesa, aversió, vergonya.
• Cognitiu: tot allò que es pensa i es comprèn pel que fa a la situació.