Desenvolupament Infantil: Activitats, Son i Descans

L'Activitat Infantil

Els nounats dediquen poc temps a l'activitat i ocupen la major part del seu temps al descans, el qual només s'interromp quan tenen sensació de gana o senten la incomoditat d'anar bruts. A mesura que van augmentant els moments de vigília, augmenta l'activitat dels nens, la qual consistirà bàsicament en el joc, per exemple: portar-se la mà o el peu a la boca, fer sons i repetir-los...

L'Activitat en el Centre Infantil

Pel que fa a la distribució horària en l'etapa que va dels 0 als 3 anys, la seqüència “descans- alimentació- joc –higiene”, es va repetint al llarg del dia. Més de la meitat del temps es dedica al descans, l'alimentació i la higiene, que formen les “activitats quotidianes”. Totes les activitats són educatives i requereixen una preparació (programació) per organitzar espais, materials i horaris.

Activitats de Joc i Altres Activitats

Dels 0 als 6 anys es poden fer moltes activitats i jocs, per exemple:

• Jocs de moviment que impliquen l'acció global del cos (danses, salts...).
• Activitats de coneixement i observació de la realitat (activitats d'observació/manipulació).
• Activitats de llenguatge (jocs de paraules, endevinalles, cançons...).
• Jocs de manipulació que fan servir les mans (jocs de construcció...).
• Joc simbòlic.
• Activitats musicals.
• Sortides o excursions per conèixer l'entorn.
• Celebració de festes populars.

La programació s'ha de fer a partir de les activitats quotidianes. I per organitzar l'horari i les activitats cal tenir en compte els aspectes següents:

• Respectar els ritmes individuals.
• Programar activitats per aconseguir el màxim rendiment amb el mínim esforç.
• Procurar que el descans sigui adequat a l'edat.
• Procurar que l'alimentació sigui equilibrada i seguir un horari pels àpats.
• Combinar activitats que requereixen concentració o un esforç psíquic (intel·lectual) amb altres activitats que tinguin un interès immediat (que siguin més suaus).
• Fer durar l'activitat d'acord amb les característiques evolutives del grup.
• Crear un ambient a l'aula que fomenti el treball. Cal: una il·luminació adequada, ventilar l'aula (inclús a l'hivern), i evitar sorolls (exteriors a l'aula). No cal una decoració excessiva.
• Hem d'ajustar el treball de l'escola al nivell de desenvolupament dels infants.
• Hem de fer pauses o moments de relaxació entre les diferents activitats, o després d'una activitat física.

Son i Descans en la Infància

En la infància el son és una necessitat bàsica per recuperar energia, per ajudar en el procés de maduració i desenvolupament dels sistemes funcionals. Les hores que no es dormen no es poden recuperar!

El son és un procés fisiològic durant el qual hi ha una ruptura de relacions amb el món exterior. Canvia el to muscular, la temperatura, el pols, etc. És un procés d'inhibició activa.

En el nounat el son ocupa la major part del seu temps, unes 17 hores aproximadament, les quals es reparteixen en cicles de 3 o 4 hores, i aquests cicles estan regulats per l'alimentació i la higiene. A poc a poc les hores de vigília s'allarguen i les de son disminueixen. Així, cap als 5 anys solen dormir entre 10 i 11 hores a la nit, i en tenen prou per recuperar l'energia. Es recomana la migdiada fins als 5 anys.

Les Fases del Son

El son està regulat pel cervell. Mentre la persona dorm es passa per diferents etapes/estadis que es van repetint d'una manera cíclica.

Endormiment

Va des del moment d'anar-se'n a dormir fins que la persona està adormida. El ritme es fa més lent, els músculs es relaxen, el cos es torna pesat, les parpelles es tanquen, i es comença a buscar la postura més còmode per dormir.

El Son

Té com 2 estadis (el son lent i el son REM):

Son lent: respiració regular i ulls immòbils. Pot durar entre 90-100 minuts en els adults i 150 minuts en els nens. Dins d'aquest son hi ha 4 fases:

1. Endormiment o adormiment: es produeix un relaxament muscular, la respiració i les pulsacions es fan més lentes. El son és lleuger, tot i que es perd la consciència exterior, és fàcil despertar-se. A vegades es produeixen les descàrregues mioclòniques (sensació de caure).
2. Son lleuger: son més profund que a la fase anterior, i la reacció als estímuls externs és més reduïda, però encara és possible despertar-se amb facilitat. Aquesta fase ocupa el 50% de tota la fase de son lent.
3. Son profund: els músculs estan relaxats, disminueix la temperatura i la pressió sanguínia. La persona només es desperta amb un estímul fort.
4. Son profund i inconsciència total: és difícil despertar-se, la glàndula pituïtària augmenta la producció de l'hormona del creixement.

Son REM: respiració i pols són irregulars, ritme del cor accelerat, els ulls es mouen sota les parpelles i de vegades es poden mig obrir, els dits de la mà es mouen, expressions de la cara. Període on s'acostuma a somiar. Si somies en aquesta fase te'n recordes. Hi ha també els malsons, terrors i altres alteracions del son. Aquesta fase dura el 20-25% del cicle del son en els adults i el 50% en els nens.

Tot el cicle de son complert dura 2 hores i al llarg de la nit es produeixen 4 o 5 cicles. Tots aquests cicles de son no són iguals. A mesura que avança la nit, els períodes de REM són més lleugers. Durant la primera meitat de la nit s'arriba al son profund i durant la segona predomina el son REM sense arribar al son profund.

El Despertar

El cervell determina en acabar cada cicle si s'ha dormit prou o s'ha de començar un nou cicle. Normalment als adults els cal dormir entre 7 i 8 hores, als nens 9-10 i als lactants 11-12.

Evolució dels Patrons del Son

El patró del son canvia amb l'edat i es va adaptant al ritme biològic propi. En els adults, el ritme biològic es repeteix cada 24 hores. En els nens la fase REM (son agitat, no dormen profundament) és més llarga i els nounats comencen a adormir-se en REM, per això es desperten molt sovint. Els nounats passen gairebé tot el dia dormint (16-17 hores al dia) i poden establir cicles de 4 hores (en els quals intervé l'alimentació, la higiene... i després torna a dormir). A poc a poc es van adaptant al ritme de l'entorn:

• A partir dels 3 mesos: la majoria (70%) ja poden dormir 8 hores seguides. S'adapten al patró dels adults.
• A partir dels 12 mesos: dormen entre 3 i 4 vegades al dia, i només un 10% no dorm tota la nit seguida.
• A partir dels 3 o 4 anys: encara es pot mantenir la migdiada. Dormen entre 10 i 11 hores.

La Migdiada

És un període durant el qual el cervell necessita un breu descans. En els adults aquest període dura entre les 14:00 i les 16:00 hores del migdia (després de menjar perquè la digestió fa venir son). L'absència de la migdiada provoca en els nens: mal humor, estar súper excitats, no mengen...

El Son en els Centres d'Atenció a la Infància

Cada nen té el seu ritme de son, això està influenciat per aspectes climatològics, alimentaris, socioculturals, etc. El moment i el lloc destinats a dormir han de complir uns requisits: ha de ser saludable, que es pugui reconèixer, i adaptat a les necessitats.

1. Els espais han de ser saludables: han de respectar els ritmes de son de cada nen, i han d'estar condicionats de tal manera que els nens puguin dormir tantes vegades com calgui, que no se'ls molesti i que es despertin espontàniament. Per tant, el lloc destinat a dormir ha de ser un espai separat d'altres activitats. A més, la seva ambientació ha de transmetre tranquil·litat i relaxació.

En el cas dels lactants s'ha de disposar d'un dormitori amb bressols separat de l'aula, però no gaire lluny. El cas és que puguin dormir quan vulguin i els altres puguin estar fent activitats en una altra sala. Ha d'estar condicionada de tal manera que els sorolls de fora no molestin, però que l'educadora pugui sentir els sorolls que fan els nens quan dormen.

A les aules dels nens més grans també han de poder descansar quan ho necessitin. Cal tenir un espai separat amb matalassos o gandules. L'espai s'ha de ventilar durant tot l'any. Durant el dia no han d'estar en foscor total per dormir, n'hi ha prou amb una mica de penombra. El suport sobre el qual dormen és individual, no ha de ser ni massa rígid ni massa tou. Ha d'estar fet d'un material transpirable, i natural (si és possible). També han de tenir alguna cosa per tapar-se. Quan se'n van a dormir els hem de treure les sabates i deixar-los amb poca roba.

2. El son ha de ser agradable i satisfactori: si els nens no troben per ells mateixos el gust per anar a dormir, els educadors han d'ajudar a aconseguir una respiració pausada i que es relaxin. Què podem fer perquè es relaxin? Cantar una cançó, llegir un conte, donar un objecte per dormir... Les activitats prèvies abans d'anar a dormir han de ser relaxades, podem fer, per exemple: canvi de bolquers, llegir un conte, cantar cançons... Depèn del “ritual” que establim amb el nen, però sempre fer les mateixes activitats perquè s'acostumi i es creï aquest hàbit per anar a dormir.
3. L'espai i els moments destinats al son han de ser recognoscibles: convé que el nen tingui uns objectes per anar a dormir els quals li poden recordar olors, textures i sensacions que li són familiars, i que l'ajuden a integrar-se en un nou ambient. L'espai on dorm i el moment l'ha de reconèixer que és per dormir. Què podem fer? Abans d'anar a dormir, activitats més relaxades, per exemple: canvi de bolquers, preparem l'espai, baixar persianes... És important crear un “ritual” a l'hora d'anar a dormir, de manera que cada dia es repeteixi el mateix. Això dona seguretat als nens. Un altre aspecte important que s'ha de tenir en compte és l'horari, ja que se sap que hi ha hores en què el son apareix amb més facilitat. (Segons el doctor Estivill hi ha hores com a punta per anar a dormir: 8 h esmorzar, migdiada, 12 h menjar, migdiada, 16 h berenar, 20 h sopar, son). La situació de dormir ha de ser adaptada i adaptable a les necessitats de cada nen. Cal respectar el nombre d'hores de son que cada nen necessita i hem de respectar la manera d'adormir-se.

Les Persones Adultes i la Satisfacció de les Necessitats del Son

Descansar i dormir són necessitats que l'adult ha d'ajudar a satisfer. Dormir bé és una cosa que s'aprèn. El moment d'anar a dormir és complex, i hi ha intercanvis afectius molt intensos (moments de tendresa i d'hostilitat).

Estímuls externs: Llum-foscor; soroll-silenci; horari dels àpats (està comprovat que el cervell dels nens està preparat per anar a dormir entre les 8 i les 9 de la nit); hàbits de son (impliquen l'actitud de la família que ha de transmetre seguretat i conductes repetitives).

Alteracions o Trastorns del Son

Durant el primer mig any les alteracions del son són molt freqüents (els nens petits es desperten cada 2-3 hores). A mesura que van creixent es van ajustant als seus ritmes i el son nocturn s'allarga.

Trastorns:

DISSÒMIES: alteracions que afecten la quantitat, qualitat i l'horari del son. En la infància la més freqüent és l'insomni (consisteix en dificultats per anar a dormir, o en despertars varies vegades i de forma habitual a la nit). Hi ha un gran nombre de nens de menys de 6 anys que presenten aquestes alteracions i el doctor Estivill diu que són al voltant del 35%. L'insomni es pot relacionar amb: pertorbacions orgàniques, dificultats en l'adquisició de l'hàbit de dormir, signe d'un conflicte emocional.

PARASÒMIES: són fenòmens anòmals que es produeixen al principi, durant el son o al moment de despertar-se i que alteren el son. No són perjudicials pels nens, no es queixen, però els pares sí. Es dona entre 3 i 6 anys.

1. Somnambulisme: sèrie de conductes complexes que fan que l'infant s'aixequi del llit i camini, sense que en tingui coneixement. L'endemà no ho recorda. Està profundament adormit i pot durar de segons a 20 minuts. Mentre es desplaça té la cara pàl·lida, la mirada fixa i la motricitat escassa, l'articulació és dolenta i no hi ha lògica. Si ho tenen és perquè un familiar ho té. Sol manifestar-se quan està cansat o pateix estrès i desapareix a l'adolescència.
2. Malsons: el nen es desperta freqüentment i té un record detallat del son i que li produeix por (cridar). Normalment es repeteix. Hem de tranquil·litzar dient que la situació no existeix, que està a l'habitació... Molt relacionat amb el cansament mental i l'ansietat. Es produeix durant el son REM, cap al final de la nit. Quan es desperta pot explicar què li ha passat, entre 8 i 12 anys.
3. Terrors nocturns: durant el son lent, primera part de la nit amb ple son profund. Un despertament brusc amb crits de pànic i no respon si els intentes tranquil·litzar. És incapaç de connectar amb la realitat. Pot durar entre 2 i 10 minuts i no ho recorden. Amb l'edat tendeix a desaparèixer, els factors que influeixen són familiars que n'han tingut, cansament físic, medicaments (antidepressius). Desapareix a l'adolescència, quedar-se a prop del nen.
4. Bruxisme: fer carrisquejar que es produeix a causa de l'acumulació de tensió a la zona de la mandíbula. Relacionat amb l'estrès i factors genètics.
5. Somnilòquia: consisteix a parlar, cridar, riure o plorar en somnis. El més freqüent és que diguin paraules soltes i no s'entengui o frases curtes sense sentit.
6. Jactatio capitis: hàbit motor que consisteix a moure rítmicament el cap sobre el coixí. Si es manté més de 4 anys no serà normal i pot atribuir-se a manca afectiva materna, dificultats en l'adquisició de l'hàbit de dormir, etc.

Roncs: nens roncaires 7-10%. Si els roncs són persistents, si ronca molt i obre molt la boca, això li pot ocasionar dificultats per respirar, i caldrà consultar el metge.