Desenvolupament de l'Infant de 0 a 6 Anys: Aspectes Clau

Desenvolupament de l'Infant de 0 a 6 Anys

Importància de la participació activa del subjecte en el procés d’adquisició de nous aprenentatges.

• Les interaccions de l’infant amb els objectes serviran de base pel seu coneixement.
• En l’etapa dels 0 als 2 anys, la part sensitiva és inseparable de la motora.
  • Estadi Sensorimotor (0-2 anys)
  • Piaget deia que aquests coneixements s’organitzaven mitjançant esquemes d’acció, els quals anaven “millorant” i es feien més complexos.
  • Al principi seran accions molt simples que s’aniran repetint i, a poc a poc, s’aniran complicant molt més fins a anomenar-se esquemes de representació, esquemes que el subjecte ja ha interioritzat.
    • Característiques dels esquemes d’acció
    • Permet assimilar la realitat.
    • Successió d’accions interioritzades.
    • Classificació primitiva del món.
    • Surten dels reflexos.
  • L’infant, a mesura que va descobrint nous objectes, els anirà assimilant; després serà capaç d’acomodar-los i modificar l’estructura existent en funció de les seves experiències.
    • Subestadis segons la teoria de Piaget
    • Subestadi 1: actes reflexos (1 mes)
    • Al llarg del primer mes, els infants responen al seu entorn mitjançant actes reflexos.
    • Gràcies al reflex d'acció, l’infant s’alimenta i explora el seu entorn.
    • Reflex de pressió per explorar objectes.
    • Subestadi 2: reaccions circulars primàries (1-4 mesos)
    • Es formen els primers esquemes adquirits, els hàbits. Reacció circular. L’infant descobreix la primera acció i la repeteix fins que la controla.
    • Imitació dels adults, però accions que ells ja estan acostumats a fer, pseudoimitacions.

• • Subestadi 3: reaccions circulars secundàries (4-8 mesos)
  • Comença l’aventura de l’infant a la recerca d’informació experimentant amb els objectes que l’envolten.
  • Ja imiten les accions que fan els adults.
  • Subestadi 4: coordinació d’esquemes secundaris (8-12 mesos)
  • Ja pot coordinar 2 esquemes en un acte únic per aconseguir un objectiu determinat.
  • Imita accions dels adults per poder trobar solucions als problemes.
  • Comença a establir relacions. Començament de la permanència de l’objecte.
  • Subestadi 5: reaccions circulars terciàries (12-18 mesos)
  • Ja és capaç de plantejar diferents opcions per resoldre el problema i comprovar quins són els seus resultats.
  • No són capaços de poder predir el que passarà i han d’anar provant. Reaccions circulars terciàries.
  • Subestadi 6: pensament simbòlic (18-24 mesos)
  • Inici de la representació simbòlica. Capacitat de representar objectes mitjançant símbols. Evolucionarà a través del joc simbòlic, la imitació diferida (no cal que tingui el model davant per imitar, ha de recordar), el dibuix i el llenguatge.
  • La permanència de l’objecte està completament desenvolupada.
  • Amplia el seu punt de vista i deixa de ser físicament egocèntric. Però encara és mentalment egocèntric.
• Estadi Preoperatori (2-6 anys)
• Període de transició entre l’etapa sensoriomotora i les operacions concretes.
• Marca el començament del pensament lògic o operatiu.
• El nen pot aplicar el pensament lògic o les operacions.

• L’infant ara començarà a poder realitzar operacions sense haver de tenir els objectes davant ni haver de recórrer a l’assaig-error.

• Subestadi 1: preconceptual (2-4 anys)
• A partir dels 2 anys, aquesta capacitat de representació es desenvolupa molt ràpidament i li permetrà anar una mica més enllà; sorgeixen els primers intents de generalització. Preconcepte.
• El nen s’ajuda d’imatges concretes per entendre el món, però encara no adquireix idees abstractes o generalitzades.
• Subestadi 2: pensament intuïtiu (4-6 anys)
• Raonament pre lògic. La ment de l’infant a aquestes edats encara no és capaç de relacionar correctament tota la informació que percep.
  • L’egocentrisme: l’infant és el centre del món i té dificultats per entendre els altres.
  • L’animisme: l’infant creu que el món natural o dels objectes està viu com ell. Atribueix vida a objectes.
  • Artificialisme: creu que totes les coses les fabriquen els éssers humans.
  • Realisme: confonen el que és intern amb l’extern, el pensament i les coses, físic i psíquic.
  • Centració: tendència de l’infant a centrar-se en un sol aspecte de la realitat.
  • Juxtaposició: dificultats per poder establir relacions o organitzar-les amb una certa lògica. Uneix els elements, uns amb els altres, sense tenir en compte les relacions que hi ha entre ells.
  • Sincretisme: percep la realitat de manera global i troba relacions entre fets i/o objectes sense fer cap tipus d’anàlisi degut a l’absència de la comprensió lògica i profunda de la realitat.
  • Irreversibilitat: l’infant no és capaç d’executar la mateixa acció a la inversa.

Intervenció amb Nens amb Autisme

El quocient intel·lectual (IQ) en els nens amb autisme és molt variable. L’activitat educativa té com a objectiu el mateix que en els altres infants:

• Afavorir l’equilibri personal.
• Fomentar el benestar emocional.
• Aproximar els nens autistes a un món humà de relacions significatives.

Cal tenir en compte pautes educatives:

1. Ambient estructurat: ambient simple i el treball en grups petits. Un ambient que faciliti la percepció i la comprensió per part de l’infant de les relacions entre les seves conductes i les del medi que l’envolta.
2. Actuació de l’educador/a:
   1. Actitud directiva.
   2. Seleccionar els materials i reforçadors, que siguin adequats a les tasques.
   3. Adaptar el nivell evolutiu del nen.
   4. Motivar.
   5. Ambient previsible.
   6. Programa educatiu personalitzat, definició dels objectius educatius adreçats als infants amb autisme:
      1. Coneixement precís.
      2. Marc de referència.
      3. Consideració de les possibilitats de desenvolupament.
      4. Anàlisi realista dels marcs ambientals.
   7. Els pictogrames.

Intervenció Educativa en el Síndrome d'Asperger

1. La majoria de nens i nenes són afectuosos, intel·ligents i sensibles. L’educador ha de saber els aspectes que poden limitar i quina forma tenen d’expressar-se.
2. Poden arribar a dur una vida autònoma tant a nivell personal com en el professional.
3. Com educadors, recollir tota la informació sobre l’infant. És important mantenir entrevistes periòdiques amb els pares.

Actuacions

1. Estereotipies: és necessari realitzar una observació i registrar-la per tal de veure quins moviments repeteix i amb quina freqüència els fa.
2. Si mostra ansietat o cansament: respectar que estigui sol o donar la possibilitat d’estar acompanyat de l’educador.
3. Assegurar que ha comprès les instruccions donades per l’educador.
4. Ajudar-lo a que pugui expressar els seus sentiments i emocions.
5. Ajudar-lo a interpretar el que ha memoritzat.
6. Dèficit d’atenció: actuar amb les pautes indicades:
   1. Tasques fraccionades.
   2. Animar-lo amb gestos.
   3. No posar un temps de treball massa llarg.
   4. Situar-lo a prop dels educadors.

Intervenció en les Deficiències Mentals

Educació primerenca:

• Programes d’estimulació.
• Programes perceptius-motors.
• Activitats que afavoreixen la maduració neuronal.

Habilitats bàsiques a tenir en compte:

• Habilitats i hàbits d’autonomia personal.
• Bases de la interacció social i de la comunicació.
• Bases de les activitats cognitives més elementals.

Pla de suport individualitzat.