Desenvolupament i Impacte de la Segona Guerra Mundial

Marxa cap a la guerra

Ineficàcia de la Societat de Nacions davant dels feixismes: El Japó, Itàlia i Alemanya inicien polítiques exteriors. Japó crea un protectorat a Manxúria (Manxukuo) el 1933, 1935 i 1936.

Col·laboració entre feixismes: Les relacions entre Alemanya i Itàlia s'enforteixen durant la Guerra Civil Espanyola. Al novembre, se signa el pacte Antikomintern.

Fracàs de la política d'apaivagament: Alemanya inicia el procés d'expansió a Europa, malgrat la política d'apaivagament. Les tropes alemanyes ocupen Àustria. França, Gran Bretanya i Itàlia li lliuren Txecoslovàquia.

Detonant: invasió de Polònia: Hitler ambiciona Polònia. Gran Bretanya signa un pacte d'assistència amb Polònia que en garanteix la independència. Pacte secret entre Alemanya i l'URSS per repartir-se Polònia (l'URSS es quedaria Finlàndia i els estats bàltics). Alemanya envaeix Polònia, però França i Gran Bretanya posen en marxa les aliances amb Polònia. Comença la Segona Guerra Mundial.

Ofensiva alemanya

Front occidental: L'exèrcit alemany envaeix Polònia en un mes. Hitler ocupa Dinamarca i Noruega i, al maig, llança una ofensiva contra França.

Els alemanys ocupen París. Alemanya divideix el territori francès en dues parts: la façana atlàntica queda sota el comandament alemany; la resta del país i les colònies queden sota el govern del general Pétain.

Chamberlain és substituït per Winston Churchill.

Resultat: Batalla d'Anglaterra, que acaba amb el fracàs alemany. Itàlia entra a la guerra i decideix envair Grècia, però les tropes alemanyes intervenen per culminar la invasió.

Front oriental: Hitler es planteja atacar l'URSS, ja que considerava el comunisme l'enemic principal. El 22 de juny del 1941, els alemanys envaeixen l'URSS amb l'objectiu d'ocupar Leningrad, Moscou i Kíev abans de l'hivern.

Guerra del Pacífic: El Japó era la potència més important del Pacífic. S'havia expandit per l'est d'Àsia i havia ocupat Manxúria i Corea. La flota japonesa va atacar Pearl Harbor, que va quedar aniquilada. Això significa l'entrada dels EUA a la Segona Guerra Mundial en el bàndol aliat.

Victòria aliada

Any decisiu (1942): L'empenta de l'Eix va acabar el 1942, quan van patir una sèrie de derrotes que van canviar el signe de la guerra.

• Stalingrad: Els alemanys busquen les reserves petrolíferes del Caucas, però fracassen en la conquesta de Stalingrad.
• El Alamein: L'Afrika Korps (que intentava conquerir Egipte per controlar el petroli de l'Orient Mitjà) va fracassar.
• Midway: L'ofensiva japonesa va ser frenada a la batalla del Mar del Corall. Els japonesos intenten atraure els portaavions supervivents de Pearl Harbor, però la flota japonesa va ser descoberta i enfonsada.

Contraatacs aliats (1943): Rússia va ser derrotada a la batalla de Kursk. Els alemanys perden tota la capacitat d'atac i passen a la defensiva. Des del nord d'Àfrica, els aliats inicien la invasió d'Itàlia des de Sicília.

Els alemanys aturen l'avanç aliat cap a Roma a Montecassino i aconsegueixen mantenir el nord d'Itàlia, on es va establir un estat feixista. Al Pacífic, els aliats van frenar l'avanç japonès a la batalla de Guadalcanal i van iniciar un atac mitjançant la tàctica de "salts de granota". Aquesta tàctica buscava dues coses: avançar creant bases militars i aïllar les bases enemigues, que resultaven inoperants.

Ofensives finals aliades (1944-1945): Es va iniciar el desembarcament de Normandia. La intenció era obrir un front a l'oest per arribar a Berlín abans que els russos. Van aconseguir trencar les defenses alemanyes i van alliberar París. Els alemanys van intentar un últim atac a la batalla de les Ardenes, però van fracassar. Els aliats van continuar la campanya de bombardejos estratègics contra les ciutats alemanyes. El 30 d'abril del 1945, Hitler es va suïcidar i Berlín va ser conquerida al maig. També es va reduir l'exèrcit alemany i Mussolini va ser afusellat. Final de la guerra a Europa.

Organització de la pau

Conferències de pau: Ialta i Potsdam. Els aliats es van reunir en diverses conferències al llarg de la guerra per tractar sobre l'estratègia que calia seguir i sobre les condicions de la pau. Les més importants van ser a Ialta i Potsdam.

• Conferència de Ialta: Stalin, Roosevelt i Churchill van discutir quina seria la situació a Europa un cop alliberada dels nazis. A l'Europa de l'Est, Stalin es va comprometre a convocar eleccions lliures i democràtiques. Alemanya va ser desarmada i dividida en quatre parts. Es va plantejar la creació de l'Organització de les Nacions Unides (ONU) amb l'objectiu del manteniment de la pau.
• Conferència de Potsdam: Stalin planteja expansions territorials per damunt de les fronteres.

Canvis territorials: La qüestió més delicada era Polònia. Finalment, Gran Bretanya i els EUA van acceptar que l'URSS conservés els territoris polonesos que s'havien annexat en virtut del pacte de no-agressió signat amb Hitler. Alemanya va ser dividida en quatre parts. Amb la Pau de París, l'URSS va incorporar la zona oriental de Polònia. Hongria va tornar a les fronteres anteriors i Itàlia va perdre les colònies al Dodecanès.

Conseqüències de la guerra

Pèrdues humanes i crisi de conseqüències: Els éssers humans van fer front a l'hecatombe més gran de la història: més de seixanta milions de morts. La guerra va ser especialment forta a l'est d'Europa. Els supervivents van patir una forta crisi moral. Els aliats van descobrir els camps de concentració nazis.

Pèrdues econòmiques: La xarxa de comunicacions havia desaparegut al centre d'Europa, escassejava el petroli i la producció industrial s'havia reduït. El Fons Monetari Internacional (FMI) i el Banc de Reconstrucció i Desenvolupament tenien com a objectiu ajudar els països a reconstruir l'economia després de la guerra i crear un nou sistema financer mundial.

Canvis polítics: Es comença a plantejar la necessitat d'unificar Europa. Les relacions entre els EUA i l'URSS es van fer tenses, circumstància que va derivar en la Guerra Freda.

Organització de les Nacions Unides: Els països vencedors van decidir crear un nou fòrum. El juny del 1945 es va reunir la Conferència de San Francisco, una assemblea de representants de més de mig centenar de països. S'hi va redactar la carta fundacional de l'ONU, la qual recull quatre objectius:

• Defensa dels drets de la persona sense diferència d'edat, sexe, raça o religió.
• Manteniment de la pau i ingrés de cada membre de l'ONU.
• La lliure determinació dels pobles.
• Cooperació entre els pobles: l'ONU va crear organismes especialitzats en les matèries més importants: agricultura, alimentació, sanitat, educació, etc.